Els dies que vindran, de Jordi Carrió

Els dies que vindran, de Jordi Carrió, editat per Fonoll, és una bona mostra de prosa poètica o de poesiva narrativa; de sensibilitat, en tot cas. L’autor utilitza els sentits i les emocions per escenificar un dels fils conductors del llibre, la recerca utòpica de la felicitat. I com a mostra, uns quants d'aquests poemes narratius:

El gos de Goya

Calles esperant un moviment del seu cos. Esperant que se't perdi on trobarà el que busca en l'aire amunt. Que el seu lladruc trenqui el silenci. Esperant els dies que vindran. Creus en la vida molt més que en la mort.

.

És la llum la certesa

Hi ha un paradís d'atzur rere l'aparença d'aquest far retallat als confins de la boira, allà on s'esborren els vèrtex del temps i la dalla de llum sega la nit ran de mar. D'una tristesa gairebé mineral no és possible veure'n els contorns. Àngels insomnes ens omplen el cervell d'inquietants cels fortunals.