Dolorosa ferida
que deixa indiferent el pas dels vianants.
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
13 comentaris:
molt bonic, les parets ens parlen...
No pas tots n'han quedat indiferents; tu has sabut recolllir el moment i fer-nos-hi pensar...
fa mal només de pensar-hi!
Menys al poeta que la percep...
He vist als twitters que tens dos "problemes". Per la gotera, tinc un poal que et puc deixar; per l'altra, haurem d'esperar (al 28 de novembre o ...??).
Anims!
De segur que alguns encara furguen la ferida.
Com tantes...
Si totes las parets poguessim cridar... el aiiiii arribaría al cel
La ferida que no sagna
no és pas cosa del metge,
sempre es cura tota sola
com les coses de la vida
i si no ... crida a un paleta.
Bon dia Jesús M.
Anava a dir alguna cosa semblant al que ha dit Vida. Tantes ferides deixen indiferents els que les veuen... Una bona metàfora, Jesús!
No deixa tan indiferents a dos tipus de persones:
- Als poetes que han posat paraules a la ferida
- Als paletes que, deixant la seva targeta de visita a la bústia, poden trobar una oportunitat més de feina.
Si et fixes, també és una Cara del Món. Terrible i monstruosa.
Publica un comentari a l'entrada