Pujo ple de dubtes i certa por, ignorant l'essència del pis de dalt. Els esglaons se'm dibuixen sota el peus, a cada pas..
Text inspirat en una il·lustració d'Anna Carulla.
Volem deixar d'estimar-vos
Fa 23 minuts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
L'escena m'ha recordat a un dels llibres de Carlos Ruiz Zafón... Diguem que l'estic rellegint ara i aquella sensació està també descrita en un dels capítols del llibre.
Certament, totes les pors es fonen en una sola: la por a allò desconegut.
Una abraçada,
Effy.
Em recorda quan tenia que pujar a la falsa al poble a buscar quelcom... quina por i quina atracció
Aiii, és com quan, de menut, pujava a les golfes allà al mas dels meus avis!
El dibuix, no sé d'on està tret, però és genial.
mentre anem pujant tot està bé. El pitjor es caure a rodolons. Un abraç
Publica un comentari a l'entrada