31 d’agost 2010

Tot i els anys que porto al darrere


Tot i els anys que porto al darrere em costa aprendre la lliçó. M’enfado amb mi mateixa i m’entristeixo inútilment. Mirar per la finestra sé que encara no és prou valent. Potser si m’animo, d’aquí una estona, apartaré la cortina i deixaré que m’entri llum.
.
Amb aquest text participo al convit estiuenc del blog Xim xim d'històries.

29 d’agost 2010

Bookcrossing a Tortosa


Fa uns dies vaig alliberar a Tortosa un altre exemplar de Jo sóc aquell que em dic Gerard, un llibre en homenatge al poeta tortosí escrit per diversos autors/es, editat per Petròpolis.

Mitja dotzena d'ous, de Jordi Pijoan-López

Hi ha un món transcendental, místic, eteri, que s’escapa als nostres cinc sentits aparents. I hi ha un altre món d’anar per casa, fet a mesura de les nostres quotidianitats. Els ous poden representar la unió d’aquests dos mons, la materialització de l’ànima i quelcom tant diari i útil per fer una truita.
Jordi Pijoan-López ens en regala mitja dotzena d’aquests ous, mitja dotzena d’històries on es fonen els viatges transcendentals de l’anima i el món real, tot vist amb un gran sentit de l’humor, irònic, sarcàstic, amb el qual dissecciona i posa a la llum nombrosos defectes caricatitzats de la nostra societat.
Un jove aprenent hereu d’una nissaga de falsos vidents investiga amb el seu oncle un assassinat posat al descobert gràcies a una psicofonia gravada al cementiri; un gendre desesperat pateix el fantasma tossut del seu sogre carlista i malcarat; un goril·la del zoo i un home intercanvien les ànimes, i ens fan dubtar de qui dels dos hi surt guanyant; dormir durant vint anys i descobrir les coses que no han canviat gens, i les persones que la societat ha premiat en aquest temps, et pot fer desesperar; vendre l’ànima al diable per vint bestsellers potser està justificat, o és pràctica habitual, no ho sé, però certs contractes amb editorials poden ser més draconians.

La societat que ens mostra l’autor potser no és del nostre agrat, però de ben segur que la reconeixerem.
L’autor se’ns mostra més aviat escèptic en totes aquestes martingales del més enllà, però deixa una porta oberta a la màgia, a tot allò de misteriós que ens resistim a deixar de creure, encara que sigui d’amagat.

27 d’agost 2010

Horitzons


Miro endavant sense que els somnis m'enlluernin. L'horitzó, ho sé prou bé, mai no s'abasta, però no defalliré en l'intent.

.
Text inspirat en una il·lustració de Dani Torrent.

Cares del món (165)


Els amics de Té la mà Maria s'han trobat amb una Cara del món molt furiosa.

26 d’agost 2010

Estampes de diumenge a la tarda

Un esquirol travessa corrents la desarbrada plaça d'Alfonso de Tortosa. Desorientat o urbanita?

Un home en samarreta pren la fresca i aguaita des del balcó. Espectador observat.

El nostre fill aixeca el cap i es fixa en les moixons que ballen sota el cel.

Deixeu que els coloms s'atansin a mi


Deixeu que els coloms s'atansin a mi.

25 d’agost 2010

Llibres als bars (2)


A principis d'any ja vaig fer una actuació de deixar diversos exemplars del meu recull de contes Postres de músic a diversos bars de Tortosa. Ara he ampliat l'oferta a tres locals més: el Restaurant Paiolet, a la rambla Felip Pedrell; el cafè Bombó, al carrer Teodor Gonzàlez; i la Botiga de Civit, al carrer Cervantes.
Espero que part de la clientela s'animi a acompanyar el cafè amb algun dels meus relats.

Recordant jocs literaris

Com que aquest mes d'agost deixo descansar la secció dels jocs literaris, em ve de gust recordar-ne algun d'especial. Avui toca el torn al 100è joc literari , que vaig proposar el març de 2009. Va representar l'autèntic cim d'aquest blog, amb gairebé dues mil visites en 24 hores, gràcies sobretot als 68 blogs que van col·laborar escrivint el fragment inicial de 68 llibres, dels quals calia encertar el títol del màxim nombre possible. Només McAbeu ho aconseguí.
El joc va representar una gran feina de coordinació i de respondre centenars de correus, però va resultar una experiència interessantíssima, amb un bon grup de gent (la màxima participació en la història d'aquests jocs) entossudits a encertar el màxim nombre possible de fragments, i fins i tot els alumnes de cicle superior del CEIP Rocabruna de Picamoixons.
No he tornat a fer un joc d'aquesta magnitud; potser quan arribi a 200? Tindré prou forces?

24 d’agost 2010

Semàfor aturat, de moment


Carles Comas "Coro" és un jove lector i blocaire que vaig descobrir l'any passat. Al seu blog El semàfor ens parlava de les coses que li interessen, de futbol, de llibres, etc. No és gaire normal trobar blocaires de la seva edat, que interactuïn amb tanta passió i interès.

Ara ens comunica que deixa aparcat el blog, que s'ha de concentrar en els estudis. Bé, suposo que és el que li toca a la seva edat, però també estic convençut que la pràctica diària de llegir i escriure al seu blog (dins d'uns límits) durant aquest temps ha estat una font de riquesa interior i de creixement que poques assignatures poden aconseguir. O no esteu d'acord?

Una abraçada amb molta estima, Coro, i segur que fins una altra.

i tu busques el riure d'una font

Pedra amarada de segles
escolta els teus passos,
i tu busques el riure d'una font.
.
Catedral de Tortosa, agost 2010

22 d’agost 2010

Blogs degustació

Començo la secció de Blogs degustació d'avui amb la recomanació d'un blog on ens proposen cada mes una endevinalla mitjançant vídeos:

Videoglífics
santi B.: Petits poemes, petits instants
Un dia de color: Fugacitat
Dimarts de sang: Sang vermella, blava, negra o taronja
Cucarella: A por ellos que son catalanes i covardes
Històries veïnals: primer micorrelat

El temps no vol quedar penjat, de Manel Alonso i Català

El temps no vol quedar penjat és el títol d'un dietari de Manel Alonso i Català, on ens retorna a la primera part dels anys noranta. De la mà de l'autor descobreixo part de la vida literària en la nostra llengua al País Valencià d'aquells anys, i comprovar que molts noms propis m'eren desconeguts, i que alguns només en tenia notícia gràcies al món dels blogs, fa molt que pensar, i reafirma la meva voluntat de construir ponts.
El apunts d'aquest dietari de caire documental alternen amb d'altres més intimistes o reflexius on surt a la llum l'ànima de la persona i del poeta. El títol del llibre evidencia la necessitat de no caure en l'oblit, de fer present aquell passat, aquella matèria prima de la qual estem fets.
Us deixo amb alguns fragments breus del dietari:
.
"un poema no s'acaba d'escriure mai, simplement s'aparca"
"De vegades em pren la temptació d'escriure els poemes que ja han escrit altres, de reproduir-ne el to, d'usar els mateixos mots, les mateixes imatges, és aquesta una flaquesa d'apassionat lector de poesia. El poeta naix però també es pot suïcidar pels ulls."
"Vaig ser un xiquet d'escassa corpulència física, gens espavilat per a les bregues i al qual era senzill atonyinar. La meua germana mai no m'ha perdonat que no la poguera defensar al pati de l'escola. Ella mai no ha arribat a entendre que em sentia superat per la meua mala destresa defensiva."
.
Un altre dia us parlaré del Manel Alonso poeta.

21 d’agost 2010

20 d’agost 2010

El meu fill escriu el seu primer llibre


El meu fill escriu el seu primer llibre, a la tendra edat de 16 mesos. Bé, més que escriure'l, el que ha fet és ratllar-lo amb llapis. A tots dos (llapis i llibre són per a mi dues eines inseparables) els ha trobat a la meva tauleta de nit. El damnificat ha estat un dietari del Manel Alonso i Català que comentaré properament.
Vosaltres també subratlleu els llibres? Ho feu amb línies més rectes?

Cares del món (164)


Kika ha descobert aquesta Cara del món de misteriosa mirada, que sorgeix del fons de la terra.

19 d’agost 2010

Joana Torres comenta Una sortida digna



La Joana Torres va utilitzar el servei de comandes de llibres dedicats de La 2 de Viladrich, i ara ha comentat Una sortida digna al seu blog, que afegeixo a la resta d'enllaços sobre el llibre.


Moltes gràcies.

Les mines del rei Salomó


Fa uns dies van reposar per enèssima vegada a la televisió Les mines del rei Salomó (la bona, la clàssica, amb Stewart Granger i Deborah Kerr). En vaig veure només un petit fragment (no per manca de ganes, perquè m'hi hagués enganxat de bon gust). Pel·lícules com aquesta, entre altres coses, tenen la facultat o la màgia de retornar-me a la infantesa. Si no recordo malament, el cartell anunciador de "Las minas del rey Salomón" decorava quan era petit les parets de La Renaixença, el local de Cornudella on anava al cine gairebé tots els diumenges, alternant amb L'Íntim, l'altre local del poble.

Aquella col·lecció de cartells era com un catàleg de somnis, un recull d'esperances possibles.

La pel·lícula l'he vista molts cops (qui no?), tot i que ara ja feia uns quants anys. En recordava perfectament les seves aventures, les tribus africanes, els animals, els perills..., que em devien fascinar quan era més petit; en recordava el conflicte amorós entre l'explorador i l'esposa esperançada en retrobar el seu marit perdut, amb tensió sexual inclosa que vaig captar quan devia ser més jove. Però no en recordava el combat dialèctic entre la parella protagonista no absent d'aspectes morals i que ens posen de manifest les lluites interiors i conflictes dels personatges.

És apassionant comprovar que amb el pas dels anys ens transformem per dins i, alhora, transformem el paisatge que ens envolta.

18 d’agost 2010

Centenari de Màrius Torres


La Carme Rosanas ens va proposar un nou homenatge des de la Catosfera, aquest cop en motiu del centenari del naixement de Màrius Torres, el proper 30 d'agost.

Us animeu?

Voleu contribuir als premis dels jocs literaris?

Ser que oferir premis no és imprescindible per a garantir l'èxit dels jocs literaris que proposo els dimecres, perquè vosaltres participeu pel plaer de jugar, però a mi em fa molta il·lusió poder repartir cada mes aquests regals, i convertir-me amb una mena de reig mag durant tot l'any. Val a dir que sobretot s'ha d'agrair la col·laboració a tota mena d'entitats, però avui vull fer referència especial a un tipus de premis en forma de lots de llibres, música, il.lustracions, etc, que ofereixen els propis autors i autores, com ara els següents:
Per això convido a tothom que tingui llibres escrits, o CDs gravats, o el que se us ocorreixi, a col·laborar en aquesta mena de premis; teniu la porta o la finestra del meu blog oberta.
No cal dir que també convido a totes les editorials a participar.

17 d’agost 2010

300 contes

La xifra és aproximada, perquè hi ha molts micromicrocontes que no comptabilitzo, però podríem dir que ahir vaig acabar el meu conte número 300. L'atzar ha fet que sigui un relat molt trist, ambientat a Cornudella, inspirat en les primeres gotes que cauen una tarda d'agost, que amenacen amb xopar els protagonistes, cosa que, de fet, no els importa.

16 d’agost 2010

Postres de músic alliberat a La Ràpita


Passejo per una Sant Carles de la Ràpita plena de turistes. No sé quin s'endurà aquest exemplar de Postres de músic que allibero als porxos de la plaça, o potser algun dels pocs nadius que hi circulen.

Desdefinicions (162)

premsar. Sotmetre a pressió algú mitjançant un medi de comunicació de masses.
dividirnitat. Déus que no fan altra cosa que buscar confrontacions entre els humans.
cordial. Dial on es sintonitza una ràdio amable.

15 d’agost 2010

Blogs degustació

Aquesta secció de Blogs degustació la tenia arraconada des de fa temps, principalment perquè puc dedicar molt poc temps a visitar blocs amb l'atenció que mereixen. Avui la rescato sense gaires esperances de poder-la mantenir viva:
.
Escrits de l'home fosc: Tres microrelats
Pensaments: Pensa
Souprealisme: jocs
La bona confitura: Diumenge a la tarda
Cops de ploma: Dilluns d'agost a Barcelona
Paraules d'estiu: no discuteixis amb una dona que llegeix

Arran de l'Ebre, de Cinta Arasa

Arran de l’Ebre, la primera novel·la de Cinta Arasa, ens parla de diversos temes ambientats a la vora del nostre riu, però també universals, com ara les difícils i sovint conflictives relacions entre pares i fills (especialment entre mares i filles).
Dolors, una filla de l’exili a París, aclaparada pel pes del drama que han viscut els seus pares, per la lluita constant que mantenen contra el règim franquista, intenta fugir i buscar el seu propi camí. De retorn de l’exili, encara se sent més perduda i li costa identificar-se amb cap espai (no s’acaba de sentir de Tortosa ni de París), li costa decidir-se per l’amor bohemi que deixa a França o l’amor ordenat que li oferix l’Agustí, el seu home: “potser era senzillament que no hi havia lloc per a ella”. Com a sortida vital se centra en la literatura, on aboca tots els esforços, i el fracàs resultarà especialment dolorós amb l’èxit de la seva filla Gemma. Aquest dolor i desengany s’exemplifica perfectament en un gest terrible: la filla s’adorm amb l’ordinador engegat, amb un text a mig escriure; la mare l’apaga i clica NO quan pregunta si vols guardar els canvis. Per la seva part, Gemma també necessita buscar el seu propi joc per ser lliure, necessita allunyar-se de Tortosa i de sa mare.
D’altra banda, Antoni Espuny, el pare de Dolors, pacifista, advocat laboralista, escriptor i republicà, viu turmentat pel fet que després de la guerra l’haguessin alliberat, mentre morien tots els seus companys.
I un altre personatge dóna força a la novel·la: Lola, antiga miliciana, antiga cabaretista, acompanyada dels records.
Una frase pot resumir el llibre: “les guerres col·lectives sempre deixen guerres menudes a l’esquena de les persones, guerres individuals”.

14 d’agost 2010

Auca blocaire

El Blog Tumateixllibres ha proposat crear entre tothom una auca blocaire.
El termini acaba el 18 d'agost. Aquesta és la meva part.


El nostre món no és un racó.
Des de dalt som el centre i compartim,
i com la llum que entra a casa pel balcó
il·lumina tot allò que sentim.

E tu, Claudio Baglioni

I més italians: E tu, de Claudio Baglioni.

13 d’agost 2010

M'emporto la teva olor


S’acaba l’any de reducció de jornada per paternitat. S’acaba aixecar-se al matí i esperar que et despertis amb un somriure, s’acaba donar-te l’esmorzar mentre la llum encara tèbia del dia entra pel balcó. Aquest primer dia d’un nou cicle entro de puntetes a la teva habitació, et miro adormit al bressol i, abans de marxar, em poso una mica de la teva colònia.

Cares del món (163)


És curiós que un visitant del meu poble, el Jordi Pijoan, descobreixi aquesta Cara del món de Cornudella de Montsant, abans que jo.

12 d’agost 2010

Em perdo, afortunadament,



Em perdo, afortunadament,
al laberint plàcid
del teu coll.
.
Paraules inspirades per la imatge d'Awolfotos.

11 d’agost 2010

Recordant jocs literaris

Aprofito l'ocació que aquest agost faig vacances de jocs literaris, per a recordar-ne algun d'especial.
Per exemple, el 25è joc literari , amb el poeta Vicent Garcia, el rector de Vallfogona, com a protagonista, que va obtenir bastant de ressò mediàtic per al meu jove blog, i que va representar una fita especial i una experiència molt interessant, ja que per a realitzar-lo vaig comptar amb la col·laboració de blogs d'arreu dels Països Catalans (Catalunya, La Franja, País Valencià, Andorra, Catalunya Nord, Illes Balears i l'Alguer). Han passat gairebé tres anys d'aquell joc, i ja és difícil seguir el rastre de les pistes necessàries, però m'agrada recordar-lo.

10 d’agost 2010

09 d’agost 2010

Bob Esponja dixit


No cal la novel·la d'un premi Nobel, ni l'assaig rigorós de cap erudit, ni la bellesa evocadora del millor poeta, per a trobar un missatge profund; només ulls i orelles atents.

Fa uns dies, mirava superficialment un capítol de Bob Esponja (per motius evidents, les cadenes de dibuixos senyoregen a casa). Bob, pobre, descobreix que tothom ha desaparegut i es troba sol al fons del mar. S'encomana a si mateix la titànica i camaleònica tasca d'assumir els papers de tots els companys, fins que cau rendit i es lamenta: "és impossible substituir a tothom, mai no tornaré a ser feliç."

Desdefinicions (161)

crítoris. Petit órgan que arrenca exclamacions a la seva mestressa.
pestranya. Pestanya d’un desconegut que se’t posa a l’ull.
coititzar. Fixar el preu per determinat servei una prostituta.

08 d’agost 2010

El fantasma de l'Òpera

Basat en l'obra original de Gastón Leroux, aquesta versió infantil d'El fantasma de l'Òpera ha estat adaptada per Francesc Miralles. El llibre és de gran format, la qual cosa atorga una espectacularitat afegida a les il·lustracions de Purificación Hernández, que ens remeten al parís de l'època i al ja mític i misteriós "fantasma", ocult i exiliat de la societat, a la qual només resta unit per la seva passió per la música i, ara, per l'amor a una de les cantants d'òpera. Un llibre que no només és una bona manera d'introduir els més petits a la història d'un dels fantasmes més coneguts, sinó una bona col·lecció d'imatges per a gaudir-ne tota la família.

07 d’agost 2010

Guanyador i solucions jocs literaris de juliol

El guanyador del sorteig dels jocs literaris del mes de juliol ha estat un conegut blocaire amant dels enigmes: McAbeu. Ell rebrà el premi mensual, que en aquest cas és doble: els sis últims llibres de la col·lecció d'Els contes de Muniatto, i la possibilitat de convertir-vos en personatges del meu proper recull de relats, I un cop de vent els despentina.

Les solucions dels jocs de juliol són:
168è joc literari: les 7 diferències es veuen a la imatge
169è joc literari: en aquest enllaç estan totes les participacions al joc creatiu
170è joc literari: Lluís-Anton Baulenas, La Felicitat; Salvador Espriu, La pell de brau; Tisner, Ciris trencats; Pere Calders, Demà a les tres de la matinada
171è joc literari: Francisco Ibáñez

L'arbreda ebrenca, el tercer llibre col·lectiu de l'any


Diumenge passat, durant la V Trobada d'Autors Ebrencs a la Matarranya, es va presentar el llibre col·lectiu de relats, L'arbreda ebrenca, de March Editor, del qual són un dels 55 coautors/es. Trobareu més informació a la web de la Llibreria Serret.

El fil conductor del recull són els arbres, i el meu conte es veu adornat amb la presència dels avellaners, un arbre amb ressò de la meva infantesa a Cornudella de Montsant.

Com dic al títol del post, aquest és el tercer llibre col·lectiu on participo enguany, després del recull de la Mostra Oberta de Poesia d'Alcanar, i de Poems&blogs. Poetes a ala xarxa.

Solo noi, de Toto Cotugno

Per si algú els trobava a faltar (feia dissabtes que no es materialitzaven en aquest blog), tornen els cantants italians, de mà de Toto Cotugno i Solo noi.

06 d’agost 2010

CD trencat

Aturo el cotxe per a descansar un moment i a la vora de la carretera veig quelcom que llueix, però no gaire. M'hi atanso. Després torno al cotxe a buscar la càmera: sóc un cercador de posts entre deixalles, un col·leccionista d'històries que m'invento a mida.
Un CD trencat en commemoració d'un aniversari és un bon peu deixar volar la imaginació. Què contenia el CD? Està perdut, llençat, oblidat?

Cares del món (162)


Un bon Gurmet m'envia aquesta Cara del món tan neta.

05 d’agost 2010

Espantant gavines, el curt, a La Ràpita

Dins del marc de la tercera Quinzena artística que organitza l’Associació socio-cultural Tornai, el proper 7 d'agost, a partir de les 19.00, es projectara el curt Espantant gavines al Casal Cultural el Maset de Sant Carles de la Ràpita, juntament amb altres curts.
Una nova ocasió per a veure en públic aquest curt basat en un dels meus contes, i comprovar (gran preocupació d'un dels membres de l'equip) si s'entén el sentit de les petjades. :-D
.
L’associació Tornai va néixer el 21 de gener de 2008, es tracta d’una associació sense ànim de lucre amb l’objectiu principal de potenciar l’art i la cultura a Sant Carles de la Ràpita, posant especial èmfasis en els artistes locals tant professionals com aficionats d’aquest municipi.
La Quinzena Artística és un acte que converteix Sant Carles de la Ràpita en un aparador, les exposicions estan repartides pel municipi amb la finalitat de treure l’art al carrer, ubicant-lo en espais no pensats específicament per aquest afer el qual converteix tota la ciutat en part de l’activitat. Els espais amb exposicions estaran senyalitzats en un mapa informatiu fet expressament per l’esdeveniment, que es pot trobar en els mateixos punts expositius: bars, restaurants, aparadors d’establiments i edificis públics com el Casal Cultural el Maset, l’Ajuntament o la sala d’espera del Centre de Salut.

De la fascinació pels gegants, de Quixots i de xiquets

Com molts xiquets i xiquetes, el nostre fill se sent fascinat pels gegants, i la visita a la Llotja de Tortosa, on estan ubicats actualment, és obligatòria.
Fa uns dies, de viatge a Cornudella, vam aturar-nos a descansar al Coll de la Teixeta, i allí es va quedar fascinat en veure al lluny la silueta amenaçadora i gegantina del parc eòlic. “No són gegants, fill, sinó molins”, li vaig dir, i aquesta guerxada a un dels meus ídols literaris em va fer gràcia.

04 d’agost 2010

Francesca Aliern a Tens un racó dalt del món


El programa Tens un racó dalt del món, de Canal 21, farà vacances fins després de les Festes de la Cinta, però durant aquest temps es podran veure repetits els programes següents els dimecres a les 21.00 i a les posteriors repeticions. El primer programa repetit també serà el primer que es va emetre, amb l'estimada Francesca Aliern (Paquita) com a convidada, que druant la gravació es va trobar amb la sorpresa de veure al decorat del plató la portada del seu llibre No llores Laura :

04 agost i següents: Francesca Aliern
11 agost i següents: Germanes Pallarès i Jesús Moncada
18 agost i següents: Gerard Vergés
25 agost i següents: Andreu Carranza
1 de setembre i següents: David Martí
8 de setembre i següents: Xavier Garcia i Artur Bladé

Avui no hi ha nou joc literari


Després de rumiar-ho molt, he decidit que durant el mes d'agost no proposaré nous jocs literaris. Em sap greu, perquè des del 17 d'abril de 2007, recent estrenat el blog, els jocs literaris no han fallat ni una setmana, cosa que ja no podré dir d'ara endavant. Han estat 171 jocs literaris que de forma ininterrompuda han arribat fidels a la seva cita setmanal, però cal aixecar el peu de l'accelerador de tant en tant, i tornar al mes de setembre amb forces renovades.

Aprofito per fer balanç i agrair la seva participació a tothom que ha jugat amb els meus enigmes literaris (alguns amb una fidelitat que m'emociona), que s'han animat (de vegades per primer cop) a convertir-se en escriptors dels jocs de tipus creatiu. I gràcies a totes les entitats i persones que han ofert algun dels premis mensuals. Per tal de donar una idea de la magnitud qua han agafat aquests jocs, us passo unes dades:
624 participants
3930 respostes correctes
203 llibres regalats, entre molts altres premis
.
I com que hem sap greu deixar-vos sense cap mena de joc literari aquesta setmana, us convido a visitar el primer que vaig proposar, de forma discreta i sense tenir ni idea de com acabaria tot plegat (Ah! si voleu fer aquest jocs, no mireu els comentaris d'aquell dia).

03 d’agost 2010

Fabrico somnis


Fabrico somnis sempre que puc. Que alguns explotin ni em sorprén, ni em guanya.
.
Text inspirat en una imatge d'Enric Sirera.

01 d’agost 2010

L'ull entorn, d'Andreu Subirats

Andreu Subirats ha estat l'últim dels convidats d'aquesta temporada al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21. El seu recull de poemes L'ull entorn va centrar gran part de la conversa.
L'ull entorn ve a representar la mirada de l'autor, que a través de paisatges diversos, del Delta, del Port, de la Cerdanya, (roques, cel, rajos d’aigües, solcs a la terra, barrancs, el canyar, sol, neu...) rep uns sentiments que després trasllada a les paraules. També em crida l'atenció la forma en què l'atzar, segons el poeta, és senyor de la nostra vida, i a nosaltres només ens deixa amos del present: "no podem controlar ni el passat, ni el futur", diu Andreu Subirats.
Aquest poder de l'atzar es pot veure en un fragment de prosa poètica del llibre:
"Lo nostre moviment és l’itinerari d’un òrbita imprevista però definitiva i possible. Lo seu dibuix pot prendre les formes més capritxoses i impensables: l’atzar, l’encert, la improvisació, lo vent i la marrada, esdevenen fites referencials en la particular gesta. "
La natura, la incertesa del nostre camí, i l'amor que es destil·la de forma subtil, són materials amb què ha construït aquest poemari Andreu Subirats, poeta i trobador, ara amb el seu espectacle Antologia invisible.
Com a mostra, us deixo amb un dels poemes.
.
Si de camí i sota els astres humits,
el trajecte es torna destí obligat,
cercar-te i fugir-te entre el blat grillat
i els ulls brillants dels caros a les nits;
ja la màgia és un fardell de tenebres
i qui va ser cançons és ara febres:
¿Serà que pensem en la sort
com aquell consirós amant
que en l’herba espessa hi veu flors,
en rierols estivals, rius,
i, sol, en terrelers ombrius?
Dolç engany, enclava’t al moll de l’os.