Dissabte passat vaig comentar el llibre Sóc una dona, saps què vol dir?, de Maite Forteza, convidada d'avui al programa Tens un racó dalt del món, de Canal 21.
En un comentari d'aquell apunt, Jesús Párraga va proposar fer un joc literari basat en la pregunta del títol del llibre. Dit i fet, aquí teniu el repte d'avui: escriure un text literari, d'extensió i gènere lliure, que intenti respondre la pregunta.
El podeu penjar al vostre blog, facebook,twitter, etc, o en un comentari en aquest apunt, o enviar-me-la a jesusimaite(arrova)gmail.com.
PÈNDOL
Fa 8 hores
13 comentaris:
Jo en vaig fer un per a itineràncies poètiques que s'hi escau (no sé si val):
Sóc una dona, saps què vol dir?
Amb la melmelada dolça
Si no puc tenir el sentit,
de què em serveix el significant.
La connotació m'atreu més
que la denotació.
Sóc dona i vull ser dona.
Sembla que aquest joc no l'interessa a molta gent.
Estic llegint i rellegint el poema de l'Helena i no li veig la relació a l'atracció per la connotació i el fet de ser (i voler ser) dona... Caldria una explicació de text, per favor.
:)
Jesús Párraga: el títol del poema, "amb la melmelada dolça", vol fer referència a que els homes són sempre més cantelluts, les dones més dolces. Sobre el sentit i el significant: per a les dones sol ser sempre més important el sentiment que no pas allò físic. La connotació va en el mateix sentit: no ens volem quedar només amb el sentit explícit de les coses, som més profundes. I per últim, el voler ser dona per ell mateix, això forma part del "Sóc una dona, saps què vull dir?" No tinc per costum d'autocomentar-me, he fet el que he pogut...
No sé si els comentaris d'una entrada aliena (perdona'm, Jesús, per aquesta invasió) és el lloc més adient per a mantindre un debat de caire pragmàtico-poètico-lingüístico-ontològic, però trobe que les característques del llenguatge (i de l'"ésser") femení que has esmentat són més aviat pròpies del llenguatge poètic en general més que no pas exclusives d'una visió femenina del món. Altrament no quedar-se amb el sentit explícit de les coses no necessàriament és més "profund" i pot, fins i tot, dificultar la comunicació o obligar a un exercici d'interpretació de vegades esgotador. Pose un exemple, real, de pregunta (masculina) i resposta (femenina):
-¿Mañana vendrá tu hermana?
-Hay un pollo en la nevera.
Traducció de la resposta a llenguatge "masculí":
(Sí que vendrá; y se quedará a comer; y no hace falta comprar nada para la comida porque) hay un pollo en la nevera.
Cantelluts... Ostres, tu.
:)
:)
M'alegra de veure que t'ho prens bé!
Sí, dona!
:)
Una pregunta difícil aquesta, segons el que diguis te la pots carregar.
De totes maneres, he fet alguna cosa que trobareu al final d'aquest post que us enllaço:
http://xarel-10.blogspot.com/2011/09/jocs-literaris-den-tibau-setembre-2011.html
val ! bon repte l'escric ara mateix (amb permís de la zel) i el publicaré en breu cap a dimecres...som-hi!
hi deixo la meva aportació
http://simplicigats.blogspot.com/2011/10/soc-una-dona-saps-que-vull-dir.html
Ella s'aixecà del terra amb molta dificultat, molt lentament, però amb tota la dignitat de què va ser possible. I quan estigué completament dreta, amb la cara d'ell a 10 cm. de la seva, li clavà la mirada i li digué com a tota resposta:
-Sóc una dona, saps què vol dir?
l'aportació de la zel
http://zel-aramateix.blogspot.com/2011/10/soc-una-dona.html
una altra participació:
http://calaixdesastredunalesbiana.blogspot.com/2011/10/215e-joc-literari-soc-una-dona-saps-que.html
Publica un comentari a l'entrada