10 de setembre 2011

La cendra dels anys, de Júlia Costa

Us deixo amb uns fragments de La cendra dels anys, editada per Actéon,, de la Júlia Costa, blocaire amiga des de La panxa del bou. Una novel·la que mostra un mosaic de personatges i situacions lligades als fets que han sacsejat la societat catalana durant els dos darrers segles i incideix en temes com les seqeles de les guerres i les postguerres, la servitud de lamor massa possessiu, els canvis socials i la decadncia dun mn rural condemnat a la transformaci inevitable o la mort definitiva, en el qual les tragdies antigues acaben convertides en frvola cultura de consum.
.
"Sempre, estranya paraula, amarada de falsedat"
"S'ha de mirar endavant, si tens un peu al passat acabes ensopegant"
"Les coses no canvien d'un dia per l'altre, s'escolen com els rius, entre matolls i pedregars i de tant en tant conformen remolins on s'ofeguen els somnis i els records."
"Una de les perversions humanes més cruel és que et facinprendre partit en els moments tràgics. Els bons aquí, els dolents allà. I no es pot fer una divisió clara, cal acabar amb tots i que Déu o els mites de laposteritat triïn els seus. El pitjor és que la frontera entre víctimes i botxins és sempre molt fràgil."

2 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

L'últim fragment és espectacular, real i trasbalsador. "La frontera entre víctimes i botxins sempre és molt fràgil" ho veig exactament així, però mai no hagués trobar aquesta manera de dir-ho.

Júlia ha dit...

Ep, moltes gràcies, t'agraeixo molt el comentari ja que donar a conèixer llibres no mediàtics cada dia costa més!!!

Aquesta tardor encara faré dues o tres presentacions més del llibre, ja aniré avisant!!!