22 de setembre 2011
El dolç passar dels dies
El cel es resisteix a oblidar el blau. Els carrers es vesteixen de groc de nit. Tranquil·lament, sense enlluernar-se, presencia el dolç passar dels dies, el meu poble.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Com m'agradaria viure a poble...
Pregunta: l'aspiradora la passarà ell? ;)
Je, je, je... he posat el comentari en el post equivocat, això d'abans anava pel monstre mascota.
Penso que hauríem d'aprendre a saber presenciar els dies tranquil·lament com el teu poble.
Lliscar apaciblement per aquest color mel de tarongina... quin plaer!
El dolç passar dels dies i sense soroll!!! Avui que t'escric escolant ambulàncies i altres bèsties.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada