22 setembre 2011

El dolç passar dels dies

El cel es resisteix a oblidar el blau. Els carrers es vesteixen de groc de nit. Tranquil·lament, sense enlluernar-se, presencia el dolç passar dels dies, el meu poble.

5 comentaris:

El porquet ha dit...

Com m'agradaria viure a poble...

Carme ha dit...

Pregunta: l'aspiradora la passarà ell? ;)

Carme ha dit...

Je, je, je... he posat el comentari en el post equivocat, això d'abans anava pel monstre mascota.

Penso que hauríem d'aprendre a saber presenciar els dies tranquil·lament com el teu poble.

Isabel ha dit...

Lliscar apaciblement per aquest color mel de tarongina... quin plaer!

Igor ha dit...

El dolç passar dels dies i sense soroll!!! Avui que t'escric escolant ambulàncies i altres bèsties.
Salut.