Viure sense el meu fill, de Josep Gironès

Fa uns setanta anys, quan les tropes republicanes es retiraven després de la desfeta de l'Ebre, s'instaurava un nou règim dictatorial en els pobles i ciutats catalans acabats de conquerir per l'exèrcit nacional. En un d'aquests pobles, Maria Soler va viure un drama personal la barbaritat del qual fins ara s'ha comentat molt poc, per no dir gens.


Ella, una noia de dinou anys, embarassada per un oficial de l'exèrcit vencedor i repudiada per tothom, haurà de fugir de casa seva i fer front a un món de llops que l'estan esperant per devorar-li l'entranya. Maria començarà una lluita de dècades que mantindrà indefallent fins als nostres dies.

Amb Viure sense el meu fill, Josep Gironès posa en negre sobre blanc un dels fets més vergonyosos propiciats per la Guerra Civil i les seves llargues i profundes ferides.

En transrcic un fragment:
"El dolor per la mort del meu fill em prem el pit, però respiro pausadament per ajudar-me a superar el que de ben segur serà el darrer dia de sofriment de la meva vida, ja que en perdre el meu noi s'ha malbaratat el darrer lligam personal que em quedava en aquest món. Ho vulgui o no, en mi s'ha fet el buit definitiu."