15 de setembre 2011

Si li pregunteu al Marc quantes llunes hi ha, respondrà que dos. No, no és que sigui innocent, o que els seus coneixements d'Astronomia siguin encara precaris.
Ja fa temps que té el costum d'entrar sovint a la mateixa botiga de Tortosa, La ruta de la seda o, com nosaltres li diem, la botiga de les llunes, on és rebut amb amabilitat, tendresa i un somriure. Es va enamorar d'una làmpara en forma de lluna que li vam comprar, i que ara il·lumina els seus somnis des del passadís.
A la botiga, vist l'èxit, n'han posat dues, de llunes, a la mateixa lleixa, que són saludades amb el corresponent petó en moltes de les nostres passejades.

4 comentaris:

òscar ha dit...

Fer un petó a la lluna, cada cop que la veu, és tot un indici de que el nen serà un tros d'artista.

Anònim ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

... o un romàntic, i és que la lluna és enigmàtica i preciosa, i més vista pels ulls d'un xiquet.

carles ha dit...

lluna apartada de la paraula
amaronada per una mà estrelada