S'escampa el so de joguina per la sala. Càlida llum dels anys tendres. De vegades, sembla que plorin els violins.
.
Inspirat per la imatge de Patxi.
NO VULL FER RES
Fa 49 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
5 comentaris:
Perquè sempre es queixen el violins? Es curiós com associem els sons als sentiments...
Isabel
Quina foto més xula.
Es molt maco el so del violí.
llum d'espelmes
Això de les joguines prenent vida, ni que sigui gràcies a unes piles estratègicament ubicades a l'esquena, mai m'ha acabat de donar bon rotllo.
Publica un comentari a l'entrada