El so de les campanes no espanta els coloms vells
S’aprèn a suportar l’evidència del pas de les hores?
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
6 comentaris:
Potser siga també que l'oida va fent-se més dura... No tot ha de ser dolent amb això de fer-se major ;)
I tan ¡¡¡
Més que suportar el pas de les hores,
Em après ha esquivar el so de les campanes quan toquen fort i gaudir quan toquen suau.
S'aprèn, s'aprèn! :)
Acceptem el pas de les hores quan les nostres passes avancen pel camí que ens condueix al lloc escollit per a trobar-nos a nosaltres mateixos... penso, vaja!!
Amb el Montsant al fons jo aprenc el que sigui!
Que ben trobat! :)
Publica un comentari a l'entrada