Arran dels motius exposats la setmana passada, i no per falta de ganes o de patrocinadors, aquesta temporada els jocs literaris no tindran premi mensual. Sé que no participàveu per l'ambició del premi, sinó pel goig de jugar, però em feia gràcia repartir regals mensualment.
Però els Jocs literaris continuen, i qui sap si amb més imaginació i ganes.
Fa uns dies vaig escriure el següent comentari en forma de poema improvisat en un apunt de l'estimada Carme Rosanas:
.
Esquiva pertorbadora,
petit batec d'aire que s'esmuny,
trapella.
.
Arran d'aquest comentari se m'ha acudiut el joc que us proposo avui: escriure un poema que alhora sigui l'endevinalla d'un animal.
D'aquesta manera, a més de jugar a escriure el poema, jugareu a endevinar animals.
No hi ha límit de temps ni d'extensió. I si us fa mandra escriure un poema, feu-ne un conte.
Podeu escriure els poemes en un comentari en aquest apunt, o als vostres blogs (agrairé que poseu l'enllaç en un comentari), o al facebook, o en un post-it enganxat a la porta de la nevera, o... llibertat! Si no teniu lloc on escriure el poema, me'l podeu enviar a jesusimaite(arrova)gmail.com, i ja el penjaré jo.
NO VULL FER RES
Fa 51 minuts
26 comentaris:
Doncs som-hi... que ja duraven massa aquestes vacances! ;-))
No t'he sentit venir, però sé que hi ets...
La nit no et té secrets.
En canvi, el dia...
La mosca! ;) la teva me la sabia, no té mèrit, eh?
La de la llum podria ser el mosquit?
I jo la penjaré al meu blog. T'ho vindré a dir quan ho faci.
Visca el retorn dels jocs literaris!
La meva no és un mosquit (jo els mosquits els sento venir) però com que no sabia si s'havia de posar la solució o no, de moment ho deixo així.
Visca els jocs literaris!
Ets geometria sublim i acròbata perfecta, i deses el fil per quan la presa es fa l'esquerpa.
L'aranya!!!
(cantireta)
Em desplaço amb parsimonia,
i amb espectaculars pavellons
a l'Índia i a l'Àfrica,
per tots els racons.
Sense badar la boca
-El dentista no m'ho demana-
els ullals m'analitza
i si cal, m'els toca
Amb quatre pilars sobre la terra
toco la trompeta.
Tot en mi és gros
Excepte la cueta.
Jaume
L'elefant! la del Jaume!
Ja tinc la meva penjada i endevinada a la primera... i per tothom. Massa fàcil! :)
http://carmerosanas.blogspot.com/2011/09/joc-literari-213e-de-jesus-tibau-haiku.html
La meua ja està penjada ací.
(http://encaraestemaixi.blogspot.com/2011/09/213e-joc-literari.html)
Aquí tens la meva
http://quaderndemots.blogspot.com/2011/09/onomatopeies.html
Aquí tens la meva!
http://blogdeassumpta.blogspot.com/2011/09/endevina-lanimal-joc-literari-213.html
Poema de Francesc de Roges
Si vols endevinar,
ociós lector, amic lleial,
com em diuen els humans
una cosa jo et diré,
no em faces massa cas:
guants no tinc però puc caçar
o negre o blanc a l’enemic…
saps ja qui sóc, amic?
JESÚS PÁRRAGA.- És el gat? :-)
Llegint el poema he pensat en allò de "gato con guantes no caza ratones"... i per això dels guants i caçar... ho és? :-)
NOOOOOOOOOO! Mira que el poema diu que "no faces cas" de les pistes. I "l'autor" del poema sí és una pista
:)
OTRES TU, QUINA ERRADA IMPERDONABLE!!!
L'autor és Ferran de Roges, no Francesc de Roges... Ara està més clar, no?
Uhmmmm... noi, ni idea... Ferran de Roges era el parent català de Fernando de Rojas? El de la Celestina... hehe
Però no sé pas quin animal pot ser...
Jesús, és un gos! Si agafes la primera lletra de cada vers es llegeix "Sóc un gos".
Jesús, és un gos! Si agafes la primera lletra de cada vers es llegeix "Sóc un gos".
Molt bé, Roselles! D'allò se'n diu "acròstic" i el va fer servir Fernando de Rojas al començament de "La Celestina"
Segur, Assumpta, que en alguna novela d'Agatha Crhistie apoareix alguna pista semblant
:)
:)
Ui, què malament he quedat! :-(
Bé... és que jo no he llegit la Celestina. Sé de què va, clar, i l'autor... el que s'estudia a l'escola, però ni idea que començava amb un acròstic.
I per què no l'has posat al blog? Està molt bé! Si l'hagueres posat al blog hagués jugat més gent, home :-)
Aquí en teniu la meva
http://rcasas22.wordpress.com/2011/09/17/213e-joc-literari-endevinalla-animal/
Rafel
Encara hi sou a temps, penjo la solució a la nit de diumenge.
Aquí teniu la meva aportació:
http://colomeimatges.blogspot.com/2011/09/endevinalla.html
poso la meva endevinalla aquí:
http://ricderiure.blogspot.com/2011/09/3er-blocaniversari-amb-endevinalla.html
salut!!!
Trobareu el meu sonet/endevinalla aquí:
http://xarel-10.blogspot.com/2011/09/jocs-literaris-den-tibau-setembre-2011.html
Les teves taques marrons
les teves potetes,
les teves ganes de jugar,
la teva pilota groga.
Duna, la meva Duna,
la nostra Duna,
14 anys entre nosaltres,
T' estimem.
MRosa Heras i Serrat
Solitària, silenciosa i enigmàtica,
Recorres la nit escodrinyant l’espai
Pocs et veuen creuar la tanca,
Molts no t’han vist mai
Publica un comentari a l'entrada