Un alumne de 1r de Batxillerat ha de fer
un treball sobre el procés creatiu d’una novel·la. Un dels seus mestres li
suggereix que es posi en contacte amb mi. Jo em poso a la seva disposició, però
l’adverteixo que no sóc precisament un bon exemple per parlar de novel·les. Tot
i això, quedem per parlar, a la porta de la llibreria Viladrich. Li explico com
funciona el meu procés creatiu de contes, molt diferent del de les novel·les, i
improviso, allí mateix, l’argument d’un conte basat en el primer objecte que
tenim davant: un reposallibres. Em demana que ens fem una foto. Manel Ollè,
mestre i escriptor, diu que ell fa cara d’il·lusió. I jo també
Havíem quedat a Viladrich perquè al cap
d’una estona presentaré el nou llibre d’un autèntic novel·lista, Martí
Gironell. El noi es queda, molt atent, i en acabar li fa unes quantes
preguntes. Li recomano que al cap d’uns dies vagi al Club de Lectura, on podrà
parlar amb un altre novel·lista que ens ve a comentar el seu llibre. M’agrada
construir ponts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada