13 d’abril 2014

La rossa d'ulls negres, de Benjamin Black

La rossa d'ulls negres, de Benjamin Black
Editorial Bromera, 2014
Sinopsi
Torna Philip Marlowe amb un nou cas.
John Banville, sota el pseudònim de Benjamin Black, ha ressuscitat el mític investigador privat que Raymond Chandler va crear. Gràcies al repte que li van plantejar els hereus de l’escriptor nord-americà, el detectiu Philip Marlowe és el protagonista de la nova novel·la que Banville/Black ha escrit amb veu de Chandler. 
El detectiu Philip Marlowe mira distret per la finestra del despatx quan, de sobte, la seva atenció queda atrapada per una dona sensual que travessa el carrer. Ignora que aquesta noia esvelta, de cabells rossos i mirada de color negre, no solament el farà caure rendit als seus encants des del moment en què entri a la seva oficina, sinó que també l’embolicarà en una investigació en la qual arribarà a sentir-se com un titella.

Torbat pel seu atractiu, accedeix a esbrinar què ha passat amb un tal Nico Peterson, que aquesta rica hereva d’una empresa de perfums assegura que és el seu amant, ara desaparegut. Amb pocs detalls més, comença una recerca lligada a gàngsters, tràfic de drogues i sicaris mexicans, on també descobrirà personatges del seu passat.
Per la meva part, només afegir que mentre el llegeixo em creix la saliva, i gaudeixo de les descripcions detallistes i psicològiques dels personatges, dels ambients, de la ironia, de l'agudesa dels diàlegs. Un plaer per als sentits.

2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

M'agrada molt Benjamin Black. Haurem de veure què tal encaixa aquesta tornada de Philip Marlowe.

Jordi Masó Rahola ha dit...

Potser hi haurà qui arrufi les celles (no deixa de ser una novel·la "de gènere") però per mi és un dels grans llibres de l'any. De totes les virtuts que tu en destaques (i que coincideixo plenament) penso que la més destacable és la precisió de la prosa: són 300 pàgines però no hi ha cap frase sobrera. A més, les imatges poètiques són inspirades i poderoses (però això no és d'estranyar, si John Banville és darrere Black...).