Contes a Itaca

3 d’abril de 2014. Enceto on nou espai on porto els meus contes, un d’aquests escassos locals on els propietaris creuen que són possibles els somnis, i que aposta per les actuacions en directe: el Cafè Itaca, d’Amposta. El nom té ressonàncies de destins mítics, però la meva arribada és ben real, remullada sota una fina pluja d’abril. Tot el camí des de Tortosa, els netejaparabrises han funcionat automàticament al ritme de l’aigua; la pluja, mana.

El local agafa uns intencionats aires de cafè antic, amb cadires de braços i motllures als sostres. Som un país petit, ben cer; des d’una taula em crida un bon amic de lletres, l’home de teatre Xavier Aragó, amb la companyia d’uns quants membres del grup Poetes de l’Ebre. No han vingut a escoltar-me, però la coincidència és ben rebuda. També, en un racó, més discret, l’escriptor Josep Igual, que sí ve a donar suport moral a un company contista. Aprofito el recital per fer un resum de la meva relació amb la narrativa breu i la seva evolució: des de contes basats en la meva infantesa a Cornudella, passant per l’aprofitament d’elements fantàstics o d’objectes per embolicar fets quotidians, per l’humor, per la tendresa, fins a arribar a prescindir de la ficció per narrar els fets tal com passen, sense altre condiment que la meva mirada.

Al mirall que hi ha darrere la barra, em veig assegut dalt del tamboret, amb els contes a les mans, sota llums de colors; sol, però no del tot.
.
I el 9 d'abril, a les 19 h., enceto un altre espai per llegir contes: L'Assoc, taverna-restaurant, antics banys àrabs al carrer Major de Sant Jaume, de Tortosa