09 d’abril 2007

Per què Tens un racó dalt del món?




He inicat aquest bloc de forma repentina, gairebé sense adonar-me’n, per no haver pogut reprimir l’impuls de clicar "crear un blog" i continuar les instruccions. El nom del bloc és en motiu del meu primer llibre publicat en solitari: Tens un racó dalt del món, d’editorial Montflorit (2001). Després vindria un altre recull de contes, Postres de músic, editat per Empúries i guanyador del 39è Premi Marian Vayreda, i col·laboracions en reculls amb altres autors, com L’angoixa del retratista i El brogit de l’Ebre, de Cossetània, Contes coordinats, de Montflorit, i L’altre Nadal, d’Aeditors.


A la portada del meu primer llibre hi volia mostrar un resum de la meva trajectòria vital, per això hi apareix una foto de la Tortosa on visc i també de la Siurana dels meus origens. El títol del llibre és un anagrama del nom del meu poble, Cornudella de Montsant, i Siurana hi està molt vinculat històricament i emotivament.
No sé ben bé quins seran els camins per on em portarà aquest bloc, tot i que hi tindrà molt a veure el món dels llibres i de les emocions. De moment, a tots aquells que em visiteu, us regalo un dels contes que formen part de Tens un racó dalt del món.

Visita reial
És 25 de maig de 1930, i les cireres no estan madures encara a Cornudella, tot i que no tardaran ja gaire. En Vicent les espera amb ànsia perquè són, amb molta diferència, la fruita que més li agrada de tot l’any, especialment quan va amb els seus amics a menjar-ne furtivament com abelles, de cirerer en cirerer. Més d’un cop, aquestes expedicions de conquesta els han donat un ensurt, quan l’amo d’algun tros els ha enxampat a mig pujar a l’arbre; però tot forma part de l’atractiu de l’aventura.
Mentre no arriba aquest dia, tenen avui, si més no, un nou al·licient que concentri la seva atenció: l’arribada de sa majestat el rei. A l’entrada del poble, per on s’espera que passi la comitiva reial, s’ha construït un gran arc del triomf tot adornat amb heura, i han fet a l’escola, per a donar-li la benvinguda, un munt de banderetes verdes i morades plenes d’estels que brillen quan les mouen. Ara ja deu fer més de dues hores que està esperant-se a la vora de la carretera, amb tota la resta del poble. Ni tan sols l’arribada de l’electricitat trenta anys abans, o la del primer autobús el 1909, havien despertat tanta expectació. Els més optimistes ja fan càlculs pensant en els molts privilegis que concedirà al poble el rei i, de retruc, a ells mateixos.
L’alcalde, que ha mirat deu cops el rellotge en els deu últims minuts, s’espera davant l’Ajuntament amb les seves millors robes, intentant posar cara de persona important i seriosa. En aquests moments, està repassant mentalment, per trentena vegada, el seu discurs, i només desitja que no es notin els nervis que se l’estan menjant per dintre. El pitjor fóra quedar-se sense paraules davant el rei, tot el poble i especialment l’oposició.
Quan els més malpensats ja van dient que tot ha estat una enredada, es veu arribar el primer cotxe. Una onada de banderes i crits inunda tot el poble quan la reina posa el peu a terra, al pla de l’església, i saluda amb lleus moviments de mà. Fins i tot els menys monàrquics, no es poden escapar a la il·lusió del moment. Un segon cotxe, on viatja el rei, es para davant mateix de l’alcalde, i quan aquell fa el gest d’aixecar-se, l’única cosa que pot dir, en un castellà forçat, és: Su Majestad, no se moleste. El monarca, cansat ja del llarg viatge, sap que l’esperen a Poblet i, amb un gest de cortesia, fa cas a l’alcalde i la comitiva reprèn el seu camí tot seguit.
El desencís del poble va ser sonat i ni tan sols el fracàs de l’arribada del ferrocarril anys abans, havien despertat tanta frustració. Però el temps tot ho enterra, i encara no un any després, un fet totalment contrari va omplir els carrers de joia, i d’esperança els ulls de la gent: l’arribada de la República.
Al final, qui més patirà les conseqüències d’aquesta visita serà l’ex-alcalde que, durant molts anys encara, haurà de sentir-se dir aquelles paraules en les seves partides de botifarra, cada cop que li matin un rei.

Cap comentari: