"A estones, rera un avís fet per megafonia, una multitud excitada s’acumula vora la via anunciada, com un eixam d’abelles esperant la flor de les cinc. El xivarri d’aquesta munió de gent queda ofegat per l’estrèpit del tren quan s’atansa. Els passatgers que baixen han d’obrir-se pas entre la gentada que, neguitosa, mira de trobar la posició idònia per a l’assalt al vagó. L’admira la tècnica d’una senyora d’uns setanta anys a l’hora de moure els colzes, mentre utilitza la maleta amb habilitat per a impedir un imprudent avançament per la dreta. Es fixa amb algunes cares, a l’atzar, tant dels que pugen com dels que baixen."
Fragment del conte "El tren que passa" del recull Postres de músic, d’editorial Empúries
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada