La vida municipal et presenta sovint situacions que són, almenys, curioses. Us adjunto una petita part de la sol·licitud presentada fa anys que sembla més el fragment d’una novel·la de Gabriel García Márquez ambientada a Macondo que una instància per a sol·licitar l’arranjament del camí. Transcric aquest fragment amb simpatia i sense cap intenció de burla, tot el contrari:
"...Hem vist el camí de terra en l’estat que ens el dóna la natura, sense cap interès per la seva part de fer-lo transitable adequadament. El seu estat era tan precari que i en dies de pluja es produïa una defunció les funeràries, a causa de la profunditat del fang, es negaven a efectuar els serveis de trasllat, de manera que havien de ser els propis familiars o amics del difunt els encarregats de fer-ne el desplaçament amb carros o a les espatlles. També actualment es donen casos de taxistes que es neguen a efectuar els seus serveis per aquest camí.
Solidàriament hi contribuïen els agricultors amb els seus vehicles, i posaven algun pedaç en els llocs més crítics i imprescindibles. En època de pluges persistents el jovent i, en general, tots els que transitaven a peu havien de canviar-se el calçat en arribar a la ciutat....
...Des de temps immemorials, Tortosa s’ha identificat com una ciutat agrícola que ha produït quantitat i qualitat, i la nostra horta pentany totalment a aquest sector. Pel camí hi transiten els productes agrícoles i ramaders per donar servei a Tortosa i a la societat en general. la professió d’agricultor en un país culte és la preferent i la més considerada, per ser necessària i imprescindible per damunt de totes les altres. La grandesa d’un poble la fan les persones que l’habiten. La grandesa d’un poble culte es valora per l’atenció i solució que dóna als que són menys però més necessitats."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada