La xifra és aproximada, perquè hi ha molts micromicrocontes que no comptabilitzo, però podríem dir que ahir vaig acabar el meu conte número 300. L'atzar ha fet que sigui un relat molt trist, ambientat a Cornudella, inspirat en les primeres gotes que cauen una tarda d'agost, que amenacen amb xopar els protagonistes, cosa que, de fet, no els importa.
Sense mànigues
Fa 4 hores
13 comentaris:
Doncs felicitats per la xifra, ni que sigui aproximada. Què hi fa que les xifres rodones facin tanta patxoca?
300 felicitats!
Els microcontes també compten, la mida no importa! ;-)
Moltes Felicitats!!
Això deu ser una mena de rècord! Felicitats.
Bon numero, felicitats!! un petonet maco
Felicitats! i que continui!!!!
Això de la mida no importa està ben trobat ;-)
Moltes felicitats!!!!! Gràcies per el post. El teu bloc és fantàstic jo hi tinc un enllaç a las "meves bones estones". El cuides molt! Ara cap als 3000.....Salut i molta sort!
Inspirat i treballador... L'enhorabona!
Felicitats i per molts 300 més.
Felicitats! Això té molt mèrit! Precisament avui he comprat el teu llibre "Una sortida digna" a La Central de Barcelona i em moro de ganes de començar-me'l a cruspir...
Felicitats per als 300 fantastic contes i a per el 300 més que segur
que escriurás.
Felicitats pel teu conte nº300!
Publica un comentari a l'entrada