06 d’abril 2011

200è joc literari (B)

Als comentaris que apareixeran en aquest post es podrà llegir un text col·lectiu amb el qual es participa al 200è joc literari del meu blog. Si us plau, en aquest post només escriviu comentaris amb els textos que participen i que continuen el relat conjunt. Aneu al post amb títol 200è joc literari (A) per a llegir les instruccions o per a escriure altra mena de comentaris. I el text que inicia aquest joc i que vosaltres heu de continuar és el següent:
0) “Aquest instint possessiu tan bèstia et deixarà sola un dia”, li diu al mirall. ..
.
Pel simple fet de participar, ja obtindreu números per al sorteig del premi del mes: un lot de llibres de Cossetània Edicions. . El termini per a participar en aquest i en qualsevol dels jocs del mes acabarà el 3 de maig

39 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

0) “Aquest instint possessiu tan bèstia et deixarà sola un dia”, li diu al mirall. ..

sargantana ha dit...

1 -Que n'ets de tonta...amb lo que te l'estimes i ho has tornat a espatllar...

Ramon ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
McAbeu ha dit...

2) El mirall li torna l'esguard, potser amb intenció de fer-li algun retret, però ella no l'hi permet i gira cua. El que va a fer, s'ha de fer.

Carme Rosanas ha dit...

3) S'ha de fer... però per què té la sensació que la imatge del mirall continua mirant-la mentre se'n va?

JJMiracle ha dit...

4) S'atura i gira lentament el cap; espera veure amb horror la imatge del seu jo, la bèstia que porta dintre.

Ramon ha dit...

5) Agafa aigua i sabó i es renta la cara amb força. Vol esborrar-se del rostre aquesta marca que li recorda cada dia l'incident d'aquell dissabte.

llum ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Pilar ha dit...

9)Qui ets? D'on has sortit? Li pregunta a aquella figura reflectida que res té a veure amb ella.

Anònim ha dit...

10) Els vidres de la cambra, entelats de vapor, difuminen el rostre d’aquella nova forma que apareix davant seu, intermitent, com si d’un fantasma es tractés, ara si, ara no.

montse ha dit...

Què vols?
No em facis més retrets, deixa ja de mirar-me i descobreix-te.

Eva ha dit...

12) “Bah! Ací no hi ha res més a fer!”, reconeix abans d’abandonar definitivament l’habitació fent més soroll del que hauria volgut.

llortdelaconca ha dit...

13-En el moment de tancar la porta, quelcom es trenca a dins d'ella amb soroll de vidre fos,una ombra la segueix.

ricderiure ha dit...

14. Surt al carrer corrents, com si la perseguís aquella ombra sortida del mirall, no veu a ningú mentre travessa la multitud sense saber on va.

Núria ha dit...

15- Arribà a la plaça, aquella plaçeta que l'havia vist crèixer i que més d'un secret amagaven els seus arbres i les seves pedres.

jomateixa ha dit...

16.-Però en girar-se la torna a veure, es un altre cop aquella cara reflectida al vidre de l'aparador

Jordi Casanovas ha dit...

17. aquest cop però la seva imatge duu un mirall de mà i en ell s'hi reflecteix. El reflex dins el reflex?

Rafel ha dit...

18 - Mentre es reflectia, un cop de vent despentinà els cabells de la imatge del mirall de mà, mentre la real romania absolutament en calma.

rosa ha dit...

19. Una estranya sensació va recórrer el seu cos, com si aquell esguard s’internés en la seva ànima i paralitzés els moviments, el batec del cor, i el silenci que l’envoltava esdevingué etern i esfereïdor.

... ha dit...

20. Què m'està passant?? Es preguntava mentre sentia una pressió brutal a dins que no li permetia ni respirar.

Ricard Closa ha dit...

21. Poc a poc la pressió va anar desapareixent, els seus contorns es diluïren i esdevingué incorpòria, ni l’aparador, ni el mirall de mà reflectien ja la seva imatge.

Neus ha dit...

22. el seu cos es paralitza, està confusa, desorientada i un calfred li recórrer tot el cos quan nota com una mà li acarona l'espatlla

Unknown ha dit...

23 - Es gira lentament, temerosa del que es pugui trobar. Però allà no hi ha ningú.
Es torna a girar, tanca els ulls i se'ls frega. Què li està passant?

jpmerch ha dit...

24) Aleshores, sent una veu que li diu a cau d'orella, molt suau, com un murmuri: -No fugis més, és inútil. Sempre romandré amb tu.

Bruna ha dit...

25) “I una merda!”, crida embogida, i arranca a córrer fins on sap que pot trobar-lo. Vol aclarir-ho tot, fer la seva pròpia justícia. Si convé, esborrar-lo del mapa.

Assumpta ha dit...

26) La sospita de que és morta comença a formar-se al seu interior... Sóc morta? És possible que hagi mort? On és el reflex d’un pobre esperit turmentat?

Ma. Rosa ha dit...

27) I en la cambra a les fosques, una llum titil·la dins el mirall, una llum que s'apropa i s'allunya, i no pot ser cap reflex...

Martí ha dit...

Una llum que va canviant de color, ara groga, ara roja, finalment blanca, cada cop més blanca. I ella, distant, la sent, la pressent...

Martí ha dit...

(28)

Josep M. Sansalvador ha dit...

(29)La blancor lumínica crea una atmosfera nívia: li produeix esgarrifances que recorren l’espinada de dalt a baix. Té la sensació d’estar colgada per la neu d’una allau.

Elfreelang ha dit...

30 "i el calfred li dibuixa una serp a l'espatlla..."

Quadern de mots ha dit...

31) , d’esgarrifança, convertint-se en un cuc que li burxa el cervell, el pensament, fins arribar al fons de l’ànima...

zel ha dit...

32-
I llavors és quan es pregunta qui és qui, el mirall i el reflex o ella, on ha deixat l'ànima?

Kudifamily ha dit...

33-Tanca els ulls, sospira i entra dins el mirall: allà trobarà la resposta.

Laura T. Marcel ha dit...

34) El món a l'altre costat és aclaparador: el silenci, l'ordre, la fredor...

llum ha dit...

De mica en mica va comprenen que potser no que no és morta, ella no. La morta és "l'altra"!

llum ha dit...

35) De mica en mica va comprenen que potser no que no és morta, ella no. La morta és "l'altra"!

Anton ha dit...

36) Entretant, a l'altra banda del mirall, un telèfon sona esmorteït, gairebé sense esperança de ser escoltat.

Ricard Closa ha dit...

Sona i sona i de sobte salta el contestador: Hola ara no hi soc però pots deixar el teu missatge, gràcies. Després d'un silenci...