Premi a Via llibre

El programa de televisió Via llibre ha organitzat el primer concurs de piulades al Twitter amb motiu del Sant Jordi 2013, en què calia escriure un microconte de menys de 140 caràcters. El jurat estarà format pel periodista Toni Puntí, el crític literari Ricard Rodríguez, l'escriptor Màrius Serra i l'escriptora Sílvia Soler.

 El veredicte es va fer públic el dimarts 30 d'abril a través del Facebook i el Twitter del programa, i el guanyador ha resultat el meu Nanoconte matemàtic de desamor:

.

2-1=0

.

Durant el programa del 21 de maig s'emetrà una peça inspirada en el tweet guanyador.

Es pot veure el programa en aquest enllaç i el nom del guanyador surt al minut 14.

Padrins de lectura

Per Sant Jordi vaig anar a l'Escola de Ferreries, i vaig ser testimoni d'una activitat que trobo genial: Padrins de lectura.

Consisteix en formar parelles de padrins/es-fillols/es, en què alumnes de 4t apadrinen alumnes de 1r, els de 5è als de 2n, i els de 6è als de 3r.

Signen un carnet on detallen els llibres llegits, on el padrí es compromet a preparar-se els contes i a llegir-los al seu fillol/a, i el fillol es compromet a escoltar amb atenció i a respectar i valorar el treball del padrí/na.

Per Sant Jordi van fer una concentració de parelles al pati, i feia goig veure un munt de xiquets i xiquetes, asseguts en parelles, amb llibres a les mans.

Es tracta d'una activitat genial, on tots dos aprenen i s'enriqueixen mútuament.

Felicitats per la iniciativa!

Si obres els ulls i els somnis, hi ha corrent d'aire, d'aire fresc.

Quan a les puntes dels dits hi sóc jo; quan hi ets tu.

Desdefinicions (276)

pares bioilògics. Pares que no es mereixerien el carnet.

El primer Sant Jordi

Aquest passat Sant Jordi ha estat tranquil, almenys pel que fa referència a signatura de llibres. L'endemà molta gent em preguntava si em feia mal la mà de signar, i jo els contestava que la mà, no, els peus, perquè m'he dedicat més a anar a munt i avall (a l'Escola de Ferreries, al restaurant Rosa dels Vincs...) que a signar llibres. Això ja era previsible, atesa la davallada de venda, que enguany no tinc cap novetat i que la meva "clientela" habitual ja té els llibres.
Però la jornada no ha estat exempta de moments entranyables, com la dedicatòria que uns pares m'han demanat per a la seva filla Ona, el seu primer dia de Sant Jordi.
A la foto, amb la directora de la Biblioteca a la taula de signatura.

Una família exemplar, de Genís Sinca

Dues famílies topen en motiu de la boda dels seus fills. Xoc de civilitzacions? Dues maneres d'entendre el món cara a cara? La generositat contra la fam desmesurada, en sentit real i figurat.
La família tortosina Bou-Antich veu amenaçada la seva majestuosa trajectòria, com un Titànic que topa amb l'iceberg dels Mirabaix, la família manresana.
Al començament, la novel·la fa riure (he, he, he), és una sàtira hilarant, com es diu en alguns llocs, i certament ho és; però la tragèdia (distorsionada fins la caricatura) ens colpejarà amb força i ens regalarà moments inoblidables, cosa que és d'agrair en un bon llibre, ens farà esgarrifar i, al mateix temps, caurem seduïts per les dots narratives de l'autor.
En alguns comentaris també parlen de crítica a la societat burgesa, però l'autor va més enllà de classes socials, nacionalitats, edats o sexes; ens mostra sentiments ancestrals, primitius, que naixen de l'instint de supervivència, de necessitat d'autoafirmar-se.
En alguns moments, el llibre m'ha recordat el Wilt de Tom Sharpe, o la Vida privada de Sagarra, però Sinca li dóna un nou tomb als cargols.
Jo també hi veig una crítica a cert voyeurisme social, a la complicitat de la societat, per omissió, davant les desgràcies alienes.
Quan les coses va malament, poden empitjorar. Però ens espera una segona part.
Us deixo amb un parell de fragments:

Igual a Igual

Després de tres anys presentant un programa de televisió on surto pràcticament a diari a Canal 21, després de 7 llibres publicats, ja gairebé frego una petita "fama", almenys a Tortosa. Gairebé.
Aquest matí, passejant amb la família, se'ns acosta un gos i el seu amo al darrere. En veure'm, m'assenyala amb el dit i diu: vostè és... JOSEP IGUAL!

El llibre gegant dels gegants

El llibre gegant dels gegants
Brau edicions, 2013
Catalunya és un país petit, pe`ro té llibres gegants, i també som terra de gegants, i aquest llibre és un exemple d'ambdues coses. Un bon regal per als més petits de casa i per als necessitin l'excusa dels més petits de casa per a gaudir-lo.
Gegants de Tortosa, Reus, Mataró, Barcelona, Olot, Girona, Tarragona, Roses, Lleida, Valls, Martorell Cassà de la Selva, i les seves llegendes.

Etta James - Misty blue

Algunes portes tenen dos fulles, com les navalles.

Marató de lectura

Una de les activitats en què vaig participar el passat Sant Jordi fou la 1a  Marató de lectura en veu alta a l'Escola de Ferreries, on vaig llegir un poema de Joana Raspall, i el conte Magnetisme, del recull I un cop de vent els despentina. Després vam passar el curtmetratge que fa un parell d'anys van fer a l'Escola Daniel Mangrané de Jesús.

Segurament aquesta va ser l'activitat més enriquidora del dia. Va ser un plaer llegir davant l'alumnat de 5è, que escoltaven en silenci, rient quan tocava riure i, per tant, atents. A l'hora d'escollir el conte vaig dubtar, perquè els meus relats no van adreçats precisament al públic infantil, però els xiquets i xiquetes són petits d'edat, però no babaus, i saben entendre un relat encara que vagi adreçat a un públic adult.
Durant la jornada va participar gent de la política, escriptors, pares, mares, etc. El cap d'estudis va remarcar als alumnes que si gent important (em fa gràcia, o em ruboritza, que es refereixin a mi com a "important") els havia vingut a llegir, és perquè la lectura és important.
Als passadissos vaig coincidir amb amics com Manel Ollé (sempre apassionat i apassionant) i Gustau Moreno,  periodista en el paper de pare.
Abans de sortir signo al llibre d'honor de l'escola. Hi deixo un nanoconte; m'emporto esperança.
Més informació a la web de la Biblioteca de l'escola

Lectura de contes en un restaurant

Un dels actes més originals que vaig perpetrar el passat Sant Jordi fou una lectura de contes al restaurant Rosa dels vins, de Tortosa, que ja havia realitzat el divendres anterior. Aprofitant que hi venen vins del Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant, hi vaig llegir alguns dels relats ambientats al meu poble.
Era una activitat arriscada, però engrescadora, al mateix temps, ja que crec fermament que cal treure els llibres de les biblioteques i llibreries.
El restaurant és petit, i entre els dos dies ha assistir poc públic, però ja hi comptava, però també és cert que ha assistit públic nou (també alguns de fidels), que no m'havien escoltat mai. Tasca de picar pedra, de formigueta, però que faig molt de gust.
Problemàtica: conviure un acte de lectura de relats en un restaurant on alguns clients se'l troben per sorpresa, quan simplement volien anar a prendre alguna cosa; una mena d'atracament a conte armat

Invasora amenaça, sota l'esperó de la llum, a menjar-se la façana.

Malmès?
Viscut.
.
Inspirat en una foto de Joan Carles Prats.

El domador de puces i Francesc Valls Calçada al Club de Lectura de Tortosa

Aquest divendres, 26 d'abril, a les 19.30 h., tindrà lloc una nova trobada del Club de Lectura de Tortosa, per comentar la novel·la El domador de puces, de Francesc Valls Calçada.Sempre és enriquidora una trobada del Club, però quan podem comptar amb la presència de l'autor, molt més, com és aquest cas.
L'acte és obert a tothom, no cal inscripció prèvia, com tampoc és obligatori participar ni, fins i tot, haver-se llegit el llibre. Evidentment, poder compartir tertúlia sobre el llibre, havent-se'l llegit, aporta molts més sabors a la tertúlia, però la xerrada sempre va més enllà del llibre en qüestió.
Per a més informació, us podeu adreçar a la Biblioteca Marcel·lí Domingo o al correu clubdelectura@tortosa.cat
Gràcies a l'Antena Cultural Tortosa de la URV i a Òmnium Cultural Terres de l'Ebre per la seva constant col·laboració.

-Nusos?
-Noses.

Fer-se savi; no comptar el temps en hores, sinó en petons.

Xavier Aliaga a Tens un racó dalt del món

Xavier Aliaga és el convidat d'aquesta setmana al programa de Canal 21 de les Terres de l'Ebre, Tens un racó dalt del món. Continuo amb la meva voluntat d'exercir de centre dels Països Catalans (no som "d'allà baix", sinó del mig), i mantindré una conversa literària amb un altre representant de l'estimat País Valencià, aquest cop de Xàtiva.
Sobretot parlarem del seu darrer èxit, la novel·la Vides desafinades, amb què ha guanyat el premi Joanot Martorell, però també de l'anterior Els neons de Sodoma. Al Xavier ja el coneixia virtualment des de feia anys gràcies al seu blog Sota la creueta.
També aprofitarem per recomanar altres llibres com Sobre la felicitat, de Joan Barril, El pou dels maquis, de Margarida Aritzeta, El retorn de Macbeth, de Francesc Puigpelat, i Pell de gat, de Maria Victòria Lovaina.
El programa es podrà veure el dimecres 24 d'abril, a les 21.00 hores, i en posteriors repeticions durant les dues setmanes següents.

4

Més que el dia de Sant Jordi.
Més que el dia de la rosa.

Nou de cada deu princeses saben espolsar-se soles els dracs.

Degustació de contes i vins de Cornudella de Montsant a Tortosa

Fa temps que penso que cal treure els llibres de les biblioteques i les llibreries, i fer actes literaris a altres espais. Els propers dies encetaré un nou local a qui agraeixo l'entusiasme que van manifestar quan els vaig proposar la idea, ja que no sempre és així. Es tracta del restaurat Rosa dels vins, del carrer de la Rosa de Tortosa.

La idea em va sorgir en veure que en aquest local hi venen tota la varietat de de vins del Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant, el meu poble.

Per tot això, els dies 19 i 23 d'abril, a les 19.00 hores, hi faré una lectura de contes ambientats a Cornudella, amb la intenció que els assistents puguin assaborir, al mateix temps, vins del meu poble, D.O. Montsant.

Que jo m'ho passaré bé, està assegurat; us convido a compartir un d'aquests vespres que, espero, no seran els últims.

Llegint El vertigen del trapezista, amb Cornudella al fons

Llegint El vertigen del trapezista, amb Cornudella al fons:

Amb el temps els instruments es desafinen, encara que no els toquis. Toca’ls.

Desdefinicions (275)

estalaviador. Pilot que posa el mínim combustible possible al dipòsit de l’avió, tot just perquè arribi.

El meu Sant Jordi

Per si algú s'ha despistat, us recordo que dimarts és Sant Jordi. Enguany no estreno llibre en solitari (cosa que no és obligatòria), tot i que sí el recull col·lectiu Tren de buit, i viuré el dia com si fos festiu, tot i que no em faltaran unes quantes activitats, algunes originals.

De fet ja comença dilluns, llegint contes al col·legi del meu fill, l'Escola Sant Llàtzer.

De bon matí, estaré signant exemplars a una empresa privada, Palomo Assessors, que ja fa uns anys que compren els meus llibres com a regal per als treballadors. Penso que és bo difondre aquest exemple.

Pel matí m'aniré passejant per algunes llibreries, com sempre, també signaré llibres a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, a les 12.00. 

La tarda començarà aviat, ja que a les 15.30 estaré a l'Escola de Ferreries, on llegiré un poema de Joana Raspall, i el conte Magnetisme, del recull I un cop de vent els despentina, i passarem el curtmetratge que fa un parell d'anys van fer a l'Escola Daniel Mangrané de Jesús.

Després visitaré més llibreries, l'Ebrebooks, La 2 de Viladrich..., i a les 19.00 tornaré al Restaurant La rosa dels vins, al carrer de la Rosa, per fer una nova lectura de contes ambientats a Cornudella de Montsant, i qui vulgui em podrà acompanyar tastant algun dels vins del poble, com ja vaig fer el passat divendres.

.

I tot culminat amb la celebració del record familiar del dia més important de les nostres vides, i dels quatre meravellosos anys que l'han continuat, i que converteixen Sant Jordi, per mi, en el dia més màgic.

I per comprar el meu últim llibre (de moment), en format digital, per només 1,50 euros, podeu clicar aquí:

Fitxen el nostre fill com a actor per a un vídeo, que ha de servir de treball d’uns estudiants d’universitat. Es grava a La Ràpita, i ha de fer el paper de fill d’uns altres “pares”.  Passeja de la seva mà pel port, un pescador li ensenya a fer un nus, intenta fer volar un estel i, al final, cansat, al moment de tornar a Tortosa, ha de fer veure que s’adorm al cotxe. Com a catxé per la seva tasca d’actor, a més d’una tarda diferent, rep una fitxa pels “cavallitos”  que tota l’estona estaven sonant, temptadors. Puja en una moto i cada cop que passa ens saluda amb la mà, content, a nosaltres, els seus pares de veritat.

Vida, obra i secrets d'Helena Mascort, de Dolors Garcia i Cornellà

Vida, obra i secrets d'Helena Mascort, de Dolors Garcia i Cornellà
Editorial Bullent, 2013
Sinopsi
Claustre és una estudiant de batxillerat que ha decidit fer el seu treball de recerca sobre la seva autora preferida i la seva obra. La visita de l'escriptora a l'escola on estudiava quan la noia tenia deu anys li canviarà la vida. Els llibres esdevindran una autèntica passió. Vida, obra i secrets d'Helena Mascort reflexiona al voltant de la creació literària, però parla també de sentiments universals i del poder de l'esforç i la constància.

Bob Seger - Against the Wind

Viatge

   La foto surt a L’Estel de la segona quinzena de novembre. En veure-la recorda la il·lusió amb què van ficar la revista a la maleta l’estiu passat, no fa ni tres mesos. Tres mesos.

   És un costum bonic que ha agafat molta gent de les Terres de l’Ebre: emportar-se’n un exemplar a l’altra part del món i fer-se una foto que després sortirà publicada a tot color. També és una manera simpàtica de popularitzar la revista, com un company de viatge més que no paga el bitllet ni es mareja. A molts els fa vergonya, i primer diuen “no, no, no, jo no vull sortir!”, i després desen en un calaix un parell d’exemplars de record, perquè no es perdin.

   Sí, se’n reien, i s’imaginaven fent el mec davant l’esfinx o amb una postura divertida amb les piràmides de Gizeh de fons, amb la revista tapant-los la cara, o enfilats dalt d’un camell posant cara de por. Abans de tancar les maletes van ficar la revista a un compartiment especial, perquè no s’arrugués. L’egipci a qui van demanar que els fes la foto gesticulava sense parar, i pronunciava mots estranys que no entenien, i li faltaven dues dents del davant. I tot això els feia gràcia. I així han sortit a la foto, rient.

   Tres mesos.

.

Fragment del conte "Sempre en quedarà una imatge", inclòs al recull El vertigen del trapezista.

Als pedrissos s'hi asseu el temps.

Cares del món (298)

Isabel Barriel passa per la boca d'una altra Cara del món, a Sagunt: la porta Almenara.

Genís Sinca llegint Postres de músic

Genís Sinca, premi Josep Pla amb la novel·la Una família exemplar, llegeix un fragment del meu recull Postres de músic.
Com a oferta de Sant Jordi, si em feu la comanda de qualsevol dels meus llibres, us regalaré un exemplar de Postres de músic. Més informació a

 jesusimaite(arrova)gmail.com

Els rellotges no marquen el temps, el viuen.

VII Fira Literària Joan Cid i Mulet

Entre el 17 i el 20 d'abril tindrà lloc la VII Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús.
Podeu veure l'extens programa d'actes en aquest enllaç.

De boda. Durant el banquet, el nostre fill amb quatre anys recent complits, es mira el teclat, els altaveus i els micròfons, i no para de preguntar quan vénen els músics. Però mentre, no deixa de córrer per la sala amb altres xiquets, més grans, que no coneixia fins avui. Sempre m’ha admirat la capacitat de relacionar-se dels més petits; són superdotats intel·lectualment, físicament i emocionalment.  Ja ben entrada la nit, quan arriben els músic, s’asseu a la falda i, poc després, s’adorm.

275è joc literari

Recordo un vell professor de català, a principis dels vuitanta, que m'obrí les portes de la imaginació gràcies la redacció que ens va manar sota un suggerent títol: "Sóc una copa de cristall".

Aquest podria ser un bon títol per al joc literari que us proposo avui, també de tipus creatiu, inspirat en aquests dues fotos d'una taula, on es poden apreciar les diferències entre l'abans i el després. 

Els protagonistes del relat, d'extensió lliure, poden ser les copes, o algun altre element de la taula.

Podeu escriure el text en un comentari, o als vostres blogs (poseu l'enllaç).

Tren de buit, la presentació

Ja està aquí un nou llibre col·lectiu on col·laboro, gràcies a una iniciativa de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, coordinada per Txell Aixarch, i que es materialitzarà de la mà de l'estimada Editorial Petròpolis.
Es tracta d'un recull de relats encadenats, on cada autor/a ha hagut d'iniciar el seu relat a partir de l'última frase de l'anterior.
La presentació tindrà lloc a la Biblioteca, el proper 17 d'abril, a les 19.30 hores.

Els autors/es participants som:

Andreu Subirats, Artur Bel, Artur Gaya, Baltasar Casanova, Bendi Suárez, Cinta Arasa, Cinta Llasat, Emigdi Subirats, Enic Carbó, Ernest Redó, Esteban Martín, Francesc Massip, Francesca Aliern, Gerard Vergés, Jesús Massip, Jesús Tibau, Jordi Andreu, Jordi Casanova, Jordi Pijoan, Josep Maria Franquet, Josepa Vilurbina, Juanma Garcia, Maite Forteza, Manel Ollé, Manuel Pérez Bonfill, Margarita Martínez, Núria Menasanch, Olga Besolí, Pili Ibáñez, Ramon Martí, Ricard Martínez Pinyol, Rosa Sánchez, Txell Aixarch, Valer Gisbert, Vicent Pellicer, Vicky Carles, Zoraida Burgos i Albert Aragonés.

DEEP. Dispositiu d’Escriptura Efímera amb Pissarres.

El Centre d'Art Lo Pati i El Castell d' Amposta ha organitzat una activitat interessant que tindrà lloc els dies 20 i 23 d'abril: DEEP. Dispositiu d’Escriptura Efímera amb Pissarres. Trobareu més informació a la seva web. 
En què consisteix? 
Es proposen recollir pissarres de guix en desús (perquè han estat substituïdes per pissarres digitals o de retoladors) dels instituts i escoles de l’àrea d’influència del centre d’art per construir un dispositiu modular amb el que realitzar accions i intervencions en l’espai públic. 

Dispositiu d’escriptura efímera amb pissarres?
deep és un dispositiu frontissa entre art i educació. Les pissarres són originàriament un objecte escolar però, com en un ready-made, a l’articular-les en un dispositiu modular, esdevenen també un objecte artístic. 

A qui va adreçat? 
deep s’adreça a estudiants, artistes, dinamitzadors culturals, educadors, docents i qualsevol altre col·lectiu o persona interessada. Tanmateix, per qüestions estrictament logístiques i operatives, el projecte s’inicia a Amposta. Però es pretén estendre’l, a poc a poc, a altres poblacions properes fins abastar tota l’àrea d’influència del centre d’art.

Als balcons la vida és actriu. Aplaudeixo.

Clofolles

Vau ser ametlles?
Sou.

Desdefinicions (274)

abocalista. Cantant, no predestinada al món de la música, que aboca les cançons al resignat públic.

Una de nassos, de M. Àngels Gil i Maria Tarragó

Una de nassos, de M. Àngels Gil i Maria Tarragó
Sd Edicions
Sinopsi
"Quan vaig néixer, tenia el nas vermell. Rodonet com un gra de raïm i vermell com un tomàquet madur."
Aquest és un llibre per a l'infant que un dia tots vam ser i que encara portem a dins.

El llaütista i la captaire, de Jordi Llavina

El llaütista i la captaire, de Jordi Llavina
Amsterdam Llibres, 2013

Jordi Llavina s'endinsa en la complexitat de les relacions personals amb la seva excel·lent prosa.

Una història sobre la complexitat de les relacions personals. Un autèntic tour de force literari sobre l’altre, la parella, l’amor, la pèrdua de les il·lusions i el pas inexorable del temps.

Però sobretot és un passeig literari per l'estil de l'autor, capaç de recrear-se i recrear-nos en detalls que podrien passar desapercebuts, en imatges que sap descriure i fer viure, i que manifesten una capacitat d'observar d'autèntic poeta:

"Quan es van abraçar al carrer, encara hi havia les filagarses del record de l'Oriol, com filets de sang a la ganya d'un peix."

"Una cistella de bàsquet, la xarxa del qual, sostinguda només per dos dels ganxos, penjava com una petita pell escorxada."

"Era la mena d'individus que han vingut al món a passar l'estiu."

"Va anar passant el raig de llum per l'aigua fosca. Va tenir la impressió que brandava un ganivet llarguíssim, i que estava a punt de fer porcions en un immens pastís d'ombres."

Marges, de Roger Vilà Padró

Marges, de Roger Vilà Padró
Editorial Barcino, 2013
Sinopsi
Una novel·la sobre el retorn. Un cant al Priorat, al seu paisatge i a la seva gent. En Menna, el protagonista de Marges, té quaranta anys i viu un moment de crisi existencial. És per això que ha decidit passar tot el mes de juliol al Priorat, al poble de Margalef, d’on és originari el seu pare. L’excusa és estudiar els marges de pedra seca que parcel•len el petit país. Però, més enllà d’això, en Menna, profundament identificat amb aquest paisatge i acompanyat per algunes de les figures que el poblen, aconseguirà travessar amb èxit aquest pas delicat de la seva existència

Louis Armstrong - When It's Sleepy Time Down South

El crim del soldat, d'Erri de Luca

El crim del soldat, d'Erri de Luca
Bromera Edicions, 2013
Sinopsi

Un vell criminal de guerra viu amb la seva filla, que es debat entre la repulsió i el deure d’atendre’l. L’home està convençut que l’únic crim del soldat és la derrota i que la victòria ho justifica tot. Ella no li ha preguntat mai res, no en vol saber res. Creu que els actes del seu pare no poden ser exculpats ni per cap circumstància ni pel moment històric. Una nit del final de l’estiu, en una fonda es troben, casualment, amb un escriptor expert en literatura jiddisch. Tots tres comparteixen una mateixa soledat, i també temors i obsessions semblants que es palesen sense que calgui parlar. Per a cadascú, els altres representen la manifestació d’un anhel, la certesa d’una sospita o un record d’infantesa. Però un fet inesperat fa que el cercle es tanqui, almenys en part. Perquè per a la Càbala, l’última paraula és venjança.

Un relat que entrecreua diferents fils que es mouen entre el passat i el present amb la destresa d’un mestre de les lletres contemporànies.

Les segones oportunitats s'assemblen a les primeres. S'assemblen, només.

Cares del món (297)

Al Port, una Cara del món em fa la guerxada

La vida és un bitllet d’anada, només, o sobretot. Fixa’t bé en el paisatge, que no torna.

vellesa i fragilitat

Quan vellesa i fragilitat són tan relatives i, sobretot, tan belles.
Primavera a Cornudella, sota el Montsant.

Certamens literaris territorials

Aquest dijous, 11 d'abril, tindré el plaer de participar a la taula rodona organitzada per la URV a Tortosa Certamens literaris territorials, on podré donar una pinzellada de la Jornada Literària de Cornudella de Montsant que organitzo al meu poble, gràcies a l'aposta decidia de l'Ajuntament.
Enguany arribarà a la 6a edició, i tindrà lloc el 6 de juliol, amb la intenció de ser una jornada on conviuen la cultura, els llibres, la música i la festa. i amb la qual he pretès ensenyar el meu pobles als amics i amigues de lletres, i a l'inrevés.

Miquel Esteve, a Tens un racó dalt del món

Miquel Esteve torna a Tens un racó dalt del món per parlar-nos del seu recent èxit El joc de Sade, un llibre que sota l'aparença de novel·la eròtica amaga bones dosis de filosofia i moral, com ja vaig comentar fa un temps.
Durant el programa esmentarem alguns novetats editorials de cara a Sant Jordi, sobretot ebrenques, com ara:
Poemes i narracions, de Salvador Espriu
Les torres del cel, de Coia Valls
Plàncton, de Josep Igual
La lluna es descalça, de Gemma Forés
Un sol de veritat, d'Agustí Clua
Licantropia, de Carles Terés
Els cims invencibles, de Carme Meix
La clotxa i la seua festa, de Carme Queralt
Seixanta mil paraules, de Manel Subirats Costa
L'ull blau de Sibèria, de Santiago Vilanova, premi Sebastià Juan Arbó
La maledicció del groc, d'Armando Vericat
La segona innocència, de Francesca Aliern
El fàstic que us cega, de Joan Todó
Contes negres de les vores del Danubi, de Roc Llop i Convalia
.
El programa es podrà veure el 10 d'abril, a les 21.00 h. i en diverses repeticions durant les dues setmanes següents.

6 anys; 5000 apunts

Avui és un dia de doble celebració per a aquesta blog, ja que, en primer lloc, celebro el seu sisè aniversari; i en segon lloc i sobretot, perquè el blog està ben viu i fa pocs dies fa arribar a l'apunt número 5000.
Quan vaig iniciar aquest blog no em podia imaginar la importància que tindria per a mi. Al principi no sabia ben bé què escriure-hi, potser algun apunt a la setmana, i la mitjana ha esdevingut de 2,28 apunts al dia.
Penso que, en general, una de les claus per a l'èxit d'un blog és la constància. Per a aconseguir-la, de seguida  em vaig valdre d'unes seccions fixes, de caire setmanal, que van arribar a ser de 8 a la setmana. Algunes no les he mantingut, com ara els fragments de pel·lícules, o les felicitats petites, i d'altres continuen encara com les Desdefinicions dels dilluns, les Cares del món dels divendres, els comentaris de llibres dels diumenges. Una de les seccions estrelles han estat els jocs literaris dels dimecres, que encara subsisteixen, però sense la vitalitat dels primers anys, durant els quals vaig repartir regals mensuals de centenars de llibres, allotjaments en cases rurals,etc.
El blog ha estat important per acabar-me de convèncer que el meu àmbit natural és la brevetat. L'extensió d'un apunt és un espai idoni per a mi, on m'hi sento amb la màxima comoditat. A més, la necessitat i la voluntat de nodrir d'apunts el blog ha afilat els meus sentits, m'ha fet estar més atent a tot el que m'envolta, ha estat bàsic perquè acabés publicant un dietari com Molles per no perdre'm. Però, sobretot, el blog m'ha permès conèixer molta gent d'arreu dels Països Catalans, alguns i algunes només a distància, però amb molts ens hem trobat cara a cara, i han assistit a les meves presentacions, sigui on sigui, com un amena de comodí que em dóna seguretat, que m'empeny a seguir.
Gràcies a tothom.

Escriure. Cal?

Abans d'iniciar la següent reflexió vull lloar els beneficis del fet d'escriure que recomano de forma insistent a tothom, el plaer de construir emocions a través de paraules i de construir frases a través d'emocions, l'ordenació del pensament gràcies a la filera ordenada de lletres i signes de puntuació. Escriure és un fet íntim sense el qual em resulta difícil passar un dia, i que el meu estat d'ànim enyora.

Però el que em plantejo de vegades és la idoneïtat de publicar allò que escrivim, més enllà de les vanitats personals, la necessitat de compartir les nostres emocions o la contribució a una magra indústria editorial de la qual, els autors, ens emportem la menor part.

El nombre de llibres que ja hi ha publicats és una muntanya que no podrem assolir mai i que creix dia a dia. Aportar granets d'arena a aquesta muntanya no sé si té cap utilitat o benefici social, o només servirà per distreure l'atenció que mereixen altres "granets". Sovint em plantejo, com a escriptor, què puc aportar jo a aquesta muntanya que per a mi té molt de sagrada. Puc millorar-la? De què serveixen els meus humils contes? Té sentit afegir més volums a una biblioteca que conté obres com El amor en los tiempos del cólera, el Quixot, La plaça del diamant, El petit príncep, Incerta glòria o Camí de sirga? De què serveix aquest pobre escriptor al costat de noms com Calders, Poe, Bladé, Lorca...?

Desdefinicions (273)

infidellitat. Dormir al sofà.

Venjança, de Benjamin Black

Venjança, de Benjamin Black
Bromera Edicions, 2013
Sinopsi

Els membres de dues famílies poderoses han estat rivals i socis durant generacions, però ara comparteixen també un episodi esgarrifós. Per què Victor Delahaye volia que Davy Clancy fos testimoni del seu suïcidi?

Decidits a trobar-ne la resposta, l’inspector Hackett i el seu amic, el patòleg Quirke, interroguen Mona, la jove i seductora vídua; Jonas i James, els seus enigmàtics fills bessons, i, per descomptat, el seu soci amb debilitat per les dones Jack Clancy, pare de l’únic testimoni del suïcidi.

Quan una nova mort, encara més impactant que la primera, torna a colpir ambdós clans, els investigadors s’adonen que en aquest escenari de gelosia, orgull i ambició sense límits s’amaga un secret terrible.

La casa del misteri, de Carmen Gil

La casa del misteri, de Carmen Gil
Il·lustracions de Riki Blanco
Editorial Combel, 2012
Sinopsi

Quin tipus de persones hi viuen, en aquesta casa tan misteriosa? Fantasmes, bruixes, dracs, vampirs..., tot de criatures terrorífiques apareixen en aquest àlbum il·lustrat tan especial. Però són de debò, aquests personatges? O potser només són els ninots d'una casa de nines que ens volen donar un bon ensurt? Uns textos rimats amb molt d'humor que faran escapar més d'una rialla.

Ti voglio tanto bene * Gianna Nannini

Impossible no és tan sols l'antònim de possible; n'és l'assassí.

Cares del món (296)

Rafel Casas és un dels grans proveïdors de Cares del món d'aquesta secció del divendres, com ara aquesta sorpresa a la Cerdanya.

De portada a Lo Violí

Aquest semestre aguaito a la portada del número 14 de LO VIOLÍ, la Revista cultural del Priorat, amb Cornudella i lo Montsant de fons, gràcies a l'entrevista que em van fer Agustí Masip i Montse Mateos.
A l'interior de la revista acompanyo la producció aiguardentera del Priorat, el rellotge de sol del Mas Roger, l'ermita de Sant Gregori de Falset, un homenatge a Eduard Batiste Alentorn, el centenari de la cooperativa de Falset-Marçà, a Joan Pàmies i un museu com a projecte de vida, i al poema de Raimond Aguiló, Les marees de mar enfora.

Acaben les obres de reforma en una geladeria cèntrica de la ciutat. Sempre m’ha agradat l’olor de pintura; la de gelats, més.  

Haikús, tankas i colors

L'amic facebookaire Josep Lleixa, acaba de publicar el seu poemari Haikús, tankas i colors, amb editorial Sunya, i il·lustracions de la pintora Tere Navarro, que ha ajudat que aquest maridatge (poesia, pintura) facin pensar i somniar. Cada tros de la tela és poesia en color, cada vers vol expressar el color de la paraula escrita.
El llibre es presentarà a la Biblioteca Mestra Maria Antònia de Torredembarra, aquest divendres 5 d'abril.
Sort!

Gotes, aigua

Quan les gotes d'aigua cauen a terra, deixen de ser rodones; però encara són aigua.

274è joc literari

Al joc literari de tipus creatius us proposo escriure un text basat en aquesta imatge que vaig captar des del balcó de casa meva fa uns dies.Podeu escriure el text en un comentari o podeu afegir l'enllaç si el publiqueu als vostres blogs.
Extensió: lliure
Gènere: lliure
Termini: fins que peti blogger

Retalls

Retalls de mi que no conec, que descobreixo, que havia oblidat, potser, amb traïdoria i nocturnitat.
.
Inspirat per una pintura d'Adolfo Comes, alumne de l'Escola d'Art i Disseny de Tortosa

Experiment literari; miro per la finestra i descric el primer que veig.

Travessen el pas de vianants agafats de la mà. Caminen a diferent ritme, per la longitud de les cames, entre moltes altres coses. Ella du a l’altra mà la bossa d’una botiga, ell es furga dissimuladament el nas.

Sovint atenc gent a l’Ajuntament que vénen a queixar-se d’alguna cosa, d’algun fanal que no funciona al seu carrer des de fa dies, d’un tram de vorera enfonsada, d’un arbre que cal podar o que s’ha podat massa. Quan ja he pres nota de totes les dades i els comento que passaré l’avís a l’encarregat de torn, tornen a començar de nou i m’exposen una altra vegada tota la queixa, fins al més mínim detall. Això passa, sobretot, quan es tracta de persones grans. Potser troben que hem acabat massa de pressa, que cal subratllar amb la repetició la seva demanda, que així els farem més cas. Potser és que són més de paraules, que de camps de dades.