Perduda, de Gillian Flynn, suposo que entraria dins de la categoria del gènere negre, amb una trama marcada per un crim que cal desvetllar, narrat en primeres persones (dues, dues visions, dos punts de vista, certs o no). La sinopsi del llibre la podeu trobar en aquest enllaç.
Però la trama, tant sí es pot vestir amb l'etiqueta de negre, d'històric, etc, és només l'esquelet necessari per poder gaudir d'una novel·la. El llibre ens farà reflexionar sobre les relacions de parella, sobre el teatre de la vida on som actors, autors, espectadors, sobre els clixés que la societat ens posa davant del nas perquè sapiguem com reaccionar en cada cas, seguint uns tirànics models que imposa el cinema i, sobretot, la televisió.
Els personatges secundaris del llibre, que de fet és tota la societat, són sovint titelles amb necessitat d'abocar als altres les pròpies frustracions.
Altres comentaris més profunds del llibre a L'illa dels llibres, Llibres per llegir.
Us deixo amb un fragment llegit:
Lo mig del món de Roser Vernet
Fa 1 hora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada