Sensacions de la 6a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

I dissabte passat arribà per fi la 6a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, sempre emotiva, sempre especial. Sis anys consecutius fent realitat la meva idea de presentar els meus amics i amigues de lletres al meu poble, i viceversa. Cada any, dies abans de la Jornada, em pregunto per què em poso en aquests embolics, però quan tot just comença m'embriaga l'emoció, i quasi em passa la tarda sense adonar-me'n de res, ingràvid, i rebo els agraïments d'alguns dels assistents com un autèntic premi.

Els primers anys el decorat fou La Renaixença, i des de fa tres anys, L'Íntim; tots dos marcs plens de records per mi, espais on he ballat, somiat, on m'he enamorat, escenaris on mon pare tocava de jove

Gràcies a l'Ajuntament de Cornudella per fer-ho possible i creure en aquest projecte des del primer segon. Gràcies a tothom que ha participat (aquí podeu veure el programa), els autors i autores convidats, l'Àngel Lluís Carrillo, el Yannick Garcia, la Glòria Llobet, el Jordi Llavina, el Roger Vilà, el Genís Sinca, el Josep Manel Vidal, als representants de la revista Lo violí, Agustí Masip i Jaume Borràs, gràcies a l'Anton Dalmau per llegir-nos Salvador Espriu, i gràcies al David Espinós per acompanyar-me a la guitarra a la lectura d'alguns dels meus contes, en aquest petit recital que tant m'estimo, Relats a recer d'una guitarra.

Dalt de l'escenari de l'Íntim, acompanyat, bressolat, per la companyia del David Espinós i la seva guitarra, vaig perdre una mica la consciència del que estava fent, i això en part va ser bo, perquè en cas contrari m'hauria emocionat en excés.

Sempre se'm posa un nus a la gola en determinats fragments dels meus contes, quan els llegeixo al so de la guitarra, i temia seriosament que davant del meu poble, el nus acabés guanyant. Però me'n vaig sortir prou bé, i ara em queda la resta de la meva vida per gaudir el record.