A la feina, cada dia m’arriben instàncies escrites a mà. Pel
tipus de lletra pots endevinar moltes coses del seu autor o autora, per
exemple, l’edat. De tant en tant m’arriba una lletra que podria ser de ma mare,
una lletra amb majúscules recargolades, de signes ben enllaçats uns amb els
altres, avesada a buscar la pulcritud i la bellesa, segurament a base de moltes
repeticions a l’inici del seu aprenentatge. Em desperta tendresa, fins i tot
les faltes d’ortografia, fruit d’un ensenyament trencat, insuficient o empeltat
d’altres llengües. Imagino la mà ja una mica tremolosa pel pes tirà del temps,
intueixo a l’horitzó la seva entrada al passat.
De pasta de moniato
Fa 3 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada