09 de març 2015

Relats conjunts


Pujar al cel m'allunya de terra; tot no es pot tindre.
.
Per als Relats conjunts d'aquest mes.

2 comentaris:

deomises ha dit...

Paradoxal però ben cert..., Jesús Maria..


d.

ignasi ha dit...

Bona metàfora! La clau deu ser pujar al cel amb el cor, l'esperit, el pensament o com en diguem... i deixar els peus ancorats a la terra per mantenir el contacte amb l'entorn vital... Què difícil!