05 de març 2016

Màscares i presències


El company Adolfo Comes avui inaugura l'exposició Màscares i presències a La Galera.
Altres cops he col·laborat literàriament amb les seves exposisions, i tot i que avui altres obligacions familiars m'inpedeixen assisitir a la inauguració, i vull ser present d'alguna manera, amb aquest poema que m'inspiren les màscares. Una abraçada, Adolfo:
.
Màscara que em disfressa i, alhora,
massenyala el camí.
Màscara d’ulls buida
que amaga la presència,
màscara que roba lessència,
o la compra als encants del destí.
Màscara que enterra,
màscara que crea, que recrea.
Màscara que altera el missatge
o subratlla el mot adient.
Màscara que mostra la cara
més sincera de la falsedat.
Màscara que enganya les pors,
màscara que engoleix el plor,
màscara vista per dins

i màscara per fora.

Cap comentari: