Ja estan a la fase final de la pel·lícula, quan el partit definitiu que decidirà el campionat es troba al moment més emocionant. Ho dedueix per la intensitat de la banda sonora, per les cares de tensió dels protagonistes; no perquè n’entengui ni un borrall de com funciona el joc. Li toca batre al protagonista i d’ell depèn tot: la victòria, la venjança d’antigues humiliacions, l’esperança de creure que un món millor és possible... El llançador fa tot de moviments per posar-lo nerviós, amb aires de superioritat, i en les mirades que es llancen s’hi amaguen una llarga llista de comptes pendents que acumulen. I tot just en aquest moment fan una pausa per als anuncis. Serà llarga, segur, perquè saben que tenen la gent enganxada esperant amb ànsia el desenllaç final i esperaran tot el temps que calgui.
.
Fragment del meu nou llibre No és la derrota, sinó el vent, d'Onada Edicions
Els fills adormits
Fa 1 hora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada