L’amor de la meva vida de moment, de Pep Puig,
L’Altra Editorial
Sinopsi
En el relat central d’aquest recull, un
home de quaranta anys recorda el viatge que va fer durant una escapada del
servei militar per anar a buscar la nena de qui s’havia enamorat perdudament
quan només tenia deu anys. ¿Qui va ser realment aquella nena, si amb prou
feines van compartir una partida de dames una tarda d’estiu? ¿Per què aquesta
necessitat d’anar-la a buscar als vint anys, o de recordar-ho ara que ja en té
quaranta? ¿Quant dura en realitat l’amor de la nostra vida? ¿Quants amors de la
nostra vida podríem recordar si els poguéssim comptar amb els dits ’duna mà? ¿I
a quants ens atreviríem a anar a buscar? Amb un humor entre lúdic i irreverent
i una prosa viva i plena de matisos, Pep Puig basteix un llibre sorprenent que
explora el final de la innocència infantil, aquella frontera entre la infantesa
i l’edat adulta, i que va tant a favor de l’amor com en contra.
Comentari
Després de La vida sense la
Sara Amat , la novel·la amb què Pep Puig
guanyà el premi Sant Jordi, m’endinso en aquest recull de relats. Tots dos
llibres tenen molts denominadors comuns. Un home de mitjana edat recorda el pas
de la infantesa a l’adolescència, aquells primers amors, aquella innocència,
aquells dubtes. Tots dos llibres, a més, m’omplen d’una gran tendresa, sovint
em sento identificat en molts gestos, pensaments i incerteses. Remenant els
seus records, respira el noi que vaig ser.
El dia 21 de setembre s'emetrà la conversa amb l'autor de tots dos llibres a Tens un racó dalt del món, de Canal 21.
.
Fragments
En comptes de fer plans de fugues, em
vaig posar a llegir. Entre altres coses, hi vaig trobar les paraules. És a dir,
els mots. Primer la forma, el gust, el tacte, l'olor. Després el sentit.
La infantesa és el temps de les coses
que no canvien
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada