16 de juliol 2017

Com ales d’àngel negre, de Francesc Mompó


Com ales d’àngel negre, de Francesc Mompó
El petit editor, 2017
Sinpsi
Com ales d’àngel negre és un camí no exempt de dificultats […] La relació masoquista que Armengol proposa a Maria trenca per complet les previsions vitals i existencials de la protagonista. Ella, en la seva acceptació, ha d’internar-se en tot un periple de proves que la canviaran completament. És el procés d’alliberament de certes càrregues, l’aprenentatge de l’autodomini i de la convicció.
En l’estil límpid i ben estructurat de Mompó cap tota una escriptura de la detenció i de la mesura. El cos és àmpliament descrit, la fisiologia i les fibres sensitives es mostren en un discurs on ella es descobreix posseïdora d’un poder sobre si i sobre les diverses situacions a què s’enfronta. Hi ha escenes on la dedicació a les funcionalitats del cos pren possessió del moviment eròtic. Les descripcions anatòmiques també tenen cabuda en l’erotització dels sentits, les imperfeccions del cos i com la protagonista progressivament consciencieja cada parcel·la i receptacle. El que en un inici sembla ser un càstig es va inserint en cada fibra del seu organisme fins esdevindre capaç de generar el plaer pel que el masoquista s’entrena i anhela: en l’espera preveu el plaer, en l’espera s’aprén a incrementar la sensitivitat. En l’espera i en l’obediència creix una nova rebel·lió dins d’ella: la de fer-se valdre així, nova, en una mena de bateig cap als avencs de l’afectivitat.
La lliure acceptació d’un contracte i d’unes normes activa de bell nou l’ideal del somni, de la realitat delirant i figurada, de l’aprenentatge sobre el cos. Maria aprén a entrar en una dimensió ben distinta i atractiva que, des que per primera volta apareix a l’ampit de la finestra del món d’Armengol, s’hi sent temptada a navegar.

Com ales d’àngel negre, la catarsi en l’amor també és possible.

Cap comentari: