04 de juliol 2017

I la vida pregunta què et passa

La vida té anses i portes,
cadenes i alforges,
i dents i espases,
i ales i coixíns,
i maragdes que no es venen.
La vida passa,
la vida et traspassa.
La vida se’n va,
se’ns en va,
és un balma cara al vent,
és tan sols un moment,
una orquestra que no assaja,
una estàtua sense peus,
tot allò que li deus,
una tempesta d’ahir.
La vida a vegades et cansa.
La vida a vegades s’atansa,
se t’asseu a la falda,
t’acarícia la galta,
i et pregunta què et passa,

i no li saps què dir.

Cap comentari: