La ciutat i alguna gent que hi viu, de Joan Cavallé
Cossetània Edicions, 2018
Sinopsi
Una colla de personatges
singulars viuen la seva vida en una ciutat que s’insinua, però que mai no es
mostra del tot. Centenars d’individus, perfectament identificats els uns
(Leònides, el Nesto de Vinaròs, la Cucales, el Quico Llarg…), absolutament
anònims els altres (el menjador de pipes, la bevedora de taronjada, la dona del
davantal verd…), transiten per carrers i places arrossegant les seves
preocupacions i manies. Alguns d’aquests personatges opten per tancar-se a casa
de seguida que poden per edificar, entre els murs familiars, un món fet a mida.
Altres concentren la vida en un bar. Alguns s’alien amb altres, pugen a les
respectives esquenes i munten una arquitectura humana. D’arquitectures humanes
tracten aquests relats. D’amors no correspostos, esperes eternes, records que
s’esvaeixen i presents fugissers. Tot s’aguanta, però, amb la fragilitat de les
coses efímeres. Amb el temor que un buf d’aire, l’emissió d’una paraula, les
faci trontollar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada