No estic lliure de culpa, a vegades també la dic o la penso.
Aquest matí, a primera hora, entro a la verduleria de prop de casa. No ho tenia planificat, no porto llista, compro plàtans, peres i préssecs. Els présseccs mai sé si sortiran bons (bons com abans, o com els que feia mon pare, ja descarto l'esperança).
Però la dependenta està de bon humor, i em diu "aquí ho tens, corasón". I me'n vaig amb bon gust de boca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada