El desordre dels cossos, de Núria Morera
XXXVII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre
Cossetània Edicions, 2020
Sinopsi
«Maleït desordre. No hi ha escapatòria, Paula. Els cossos
emmalalteixen, les persones es moren, les relacions s’acaben i les flors se’t
panseixen. Això és així. I punt. Puta entropia. Per què m’expliques aquestes
coses, Sof?»
El desordre dels cossos ens
presenta el recorregut vital d’una noia marcada per un gran enigma familiar.
Mentre veiem l’evolució de la protagonista, ens sorprenem amb les sentències
dels seus amics propers i també ens emocionem amb les experiències, sobretot,
de les persones que l’envolten en el seu entorn de treball en un centre de
drogodependències.
En aquest camí, ens hi
acompanyen una banda sonora especial, que ha marcat els seus records i que ens
transporta a referents musicals compartits, i les seves flors, que —tot i que
una flor no fa estiu, ni dues primavera— ens retornen d’alguna manera a l’ordre
de la natura.
3 comentaris:
És un llibre de platja?
Quin denominador comú haurien de tenir, els llibres de platja? Jo només poso una condició: que sigui pràctic com a objecte, m'agrada anar amb poc pes a la platja.
Sobre el contingut, no faig distincions
Per al.lusions.
Si et refereix a si és lleuger, doncs sí. Té menys de 200 pàgines. Pesa poc, cosa que el fa ideal per llegir a la platja, a la muntanya, al tren o a l’avió.
Espero que el gaudiu.
Gràcies mil.��
Publica un comentari a l'entrada