Perquè em faci més lleugera una bona estona d'espera,
m'emporto un vell amic. Comprat i llegit en una època en què em va marcar devorar Manuel de Pedrolo un després de l'altre.
Jo tenia 18 anys.
A les últimes pàgines en blanc, a bolígraf, lletres de cançons de Lluís
Llach i algun poema que escrivia llavors, de crítica social i que amb assenyada
prudència i vergonya no ensenyo a ningú.
Les pàgines estan grogues; els ideals es mantenen ferms.
1 comentari:
Jo també vaig passar aquesta fal·lera pedroliana, però una mica abans. I ara fa uns anys que hi he tornat i l'estic gaudint molt altre cop.
Publica un comentari a l'entrada