el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
De viatge per la carretera trobo un camió de l'empresa Mudanzas El Pato.
Començo a pensar quina mena de motius podem impulsar algú a decidir posar-li a la seva empresa de mudances El pato.
Quantes històries poden haver-hi al darrere?
I posats a imaginar, us proposo que vosaltres també ho feu, i escriviu la història o motivacions que hi pot haver al darrere.
1 comentari:
El primer dia d'institut, quan el professor ens feia aixecar d'un en un per presentar-nos, vaig ensopegar amb la cadira i vaig caure al mig de la classe. Quan intentava aixecar-me, vaig desequilibrar el pupitre on em subjectava que també va anar per terra i, amb ell, tot l'abundant material escolar que hi havia deixat abans. Mentre intentava recollir, en mig de les rialles dels meus companys, els llibres, les llibretes i tota la resta, vaig sentir com un d'ells creava el malnom que m'acompanyaria des d'aquell instant: "És un patós". Estava tan nerviós que no vaig poder evitar posar-me a plorar i allò va acabar de reblar el clau: "Mira com plora la neneta; no, no serà el patós... serà el patosa".
Al principi no va ser fàcil però vaig poder superar-ho i, a la llarga, vaig saber aprofitar aquell insult convertint-lo en el punt de partida que em va permetre créixer com a persona. Estic segur que sense l'esforç que vaig haver de posar per demostrar a tothom que no era tan maldestre com es creien, no hauria arribat on sóc ara. Encara no tinc els trenta anys i ja sóc tot un empresari a punt de fundar el meu primer negoci. Acabo d'inscriure al registre empresarial "EL PATO S.A.", un nom que molts no entendran però que a mi em recorda d'on vinc i el que m'ha costat arribar fins aquí.
Per cert, ja haureu entès que no guardo cap rancor al company que em va "batejar". Ben al contrari, li estic tan agraït que ara treballa per a mi. És l'encarregat de portar-me els cafès...
Publica un comentari a l'entrada