30 de novembre 2020
diLLUMs d'arts al forn, 5è aniversari
Honorables catalans: Genis Sinca parla de Shakespeare i Gerard Vergés
L'amic Ricardo Gascón,q ue sap com m'agrada escoltar Genís Sinca, em recomana escoltar aquest programa d'Honorables catalans, a Via lliure de Rac 1, en què Genís parla magistralment de la nit de Reis, de William Shakespeare, dels batecs del cor, i de Gerard Vergés.
En sentir-lo parlar de l'estimat i admirat autor tortosí, no puc evitar emocionar-me. Us el recomano efusivament.
29 de novembre 2020
exigència d'un sol sentit
A la verduleria, una dona agafa peres d’un basquet amb delicadesa, mentre es queixa que hi ha gent que, després de tocar la fruita, la torna a deixar al lloc per a agafar-ne una altra, i que això no s’ha de fer mai, i menys ara, en temps de pandèmia.
Un minut més tard, exclama:
-Ui, aquestes peres són de La Rioja?
-Sí –confirma la dependenta.
-Ai, doncs no, jo no en volia de La Rioja!
-Més cap allà –indica la dependenta- n’hi ha de Lleida.
-Ah, doncs les canvio, les canvio; si no et sap greu, deixo aquestes.
Es veu que aquella exigència de no tornar la fruita que has tocat ha passat a la història.
I la dependenta, diplomàtica, diu que no, que no li sap greu.
De vegades, la nostra exigència envers els altres, és tan gran com la facilitat de disculpar-nos a nosaltres mateixos.
28 de novembre 2020
Soldrac, de Magda Llobet Riasol
Soldrac, de Magda Llobet Riasol
Stonberg Edicions, 2020
Sinopsi
La Cristina pateix un greu
accident d’esquí que li canvia la vida per sempre més. Les conseqüències i
seqüeles físiques l’obligaran a replantejar-se per complet la seva existència.
Durant els mesos de convalescència, el seu món trontolla i s’esmicola per moments.
Llavors descobreix el bloc de la Isabel, una noia afectada per esclerosi
múltiple, que l’ajudarà a assimilar la seva nova situació. La Isabel l’entén
millor que qualsevol persona del seu costat. On és la Xènia, la seva millor
amiga? Per què aquest maltractament emocional del seu marit? Què ha passat en
realitat al seu voltant? Les persones que suposadament més l’havien d’estimar
han canviat? O potser ella vivia amb un tel davant els ulls fins fa ben poc?
El bloc de la Isabel l’ajuda a retrobar-se amb la literatura i
l’escriptura, i li donaran forces suficients per tirar endavant. Inesperadament
sorgeix l’oportunitat d’escriure les experiències de les dues a quatre mans,
però s’estroncarà per una recaiguda de la malaltia de la Isabel. Apareix algú important
del passat de la Cristina. Quin significat tindrà aquesta persona amb la
novel·la? Quines peripècies viurà aquesta escriptura? Acabarà veient la llum?
Els dubtes i la solitud deixaran ressorgir alguns lligams del seu passat
per dibuixar un futur més encoratjador. Al cap i a la fi, malgrat les
estrebades, el millor podria estar encara per venir.
27 de novembre 2020
diLLUMs i el virus de crear
Avui presentem un altre vídeo que és una altra forma d'estar d'alguna manera junts aquests dies, sense les nostres enyorades trobades al Forn de la Canonja.
Cadascú explica una mica el que ha estat fent aquest temps, i l'hem titulat Dillums i el virus de crear.
Adaptation
Uns nous fragments a la secció De pel·lícula, en aquest cas d'Adaptation (El ladron de orquídeas):
Escriure és viatjar cap al desconegut, no construir maquetes d'avions.
.
Un és el que estima, no el que l'estimen.
26 de novembre 2020
25 de novembre 2020
Travessar en roig
M’aturo en un semàfor de vianants que conec molt bé. Sé que podria passar sense problemes, però no tinc cap pressa. Des de l’altre costat de carrer, vénen cap a mi tres noies que estan fent esport. Dos s’aturen al semàfor roig, però l’altra, la tercera (o la primera) travessa corrents. Ja des del meu costat, sense parar de fer saltets amb les cames, les crida
-Vaaaaa! Que no ve ningú!
Les altres dubten uns instants i, davant la seva insistència, decideixen travessar en roig.
El món està fet de dos tipus de persones; una majoria prudent, que no vol arriscar, que no gosa innovar o fer les coses de forma diferent; i una minoria agosarada que fa la passa endavant, un passa sovint incompresa, de vegades cap a la glòria, altres cops cap a la catàstrofe.
Potser les unes necessiten de les altres? El percentatge entre aquests dos bàndols és el més idoni?
24 de novembre 2020
El temps posa a cadascú al seu oblit.
23 de novembre 2020
Desdefinicions (poptimista)
poptimista. Cefalòpode que
sols expulsa tinta de colors ben vius.
22 de novembre 2020
Oriol Pelacanyes. Tancats a l’escape room, d’Eva Santana
Amb il·lustracions de Jaume Bosch
Baula
Edicions, 2020
21 de novembre 2020
Estima el teu cos, de Jessica Sanders
Estima el teu cos, de Jessica Sanders
Traducció de Bel Olid. Il·lustracions de Carol Rosseti.
Bindi Bookks, 2020
El meu cos és fort. El meu cos pot fer coses increïbles. El meu cos és meu.
La llibertat és estimar el teu cos amb totes les seves “imperfeccions” i ser una perfecta imperfecta!
Estima el teu cos t’encoratja a admirar i celebrar el teu cos per totes les coses increïbles que pot fer, i t’ajuda a veure que ets molt més que el teu cos!
20 de novembre 2020
Claudicar és llaminer de vegades,
temptació d'ulls tancats.
19 de novembre 2020
El delta de l’Ebre, el plaer dels sentits, de Vicent Pellicer Ollés
El delta de l’Ebre, el plaer dels sentits, de Vicent Pellicer Ollés
Cossetània Edicions, 2020
“No és possible entendre aquesta obra sense comprendre la passió del Vicent. Cada pàgina que obriràs et guiarà per una aventura i et mostrarà la poesia amb què el nostre autor acostuma a realitzar cada una de les seues imatges. A poc a poc, l’aventura esdevindrà emoció i et durà a deliciosos paisatges de somni, que mai hauries pogut sospitar que existissen. I és que els espais naturals dels quals ens parla tenen un secret, enamoren qui els coneix! Molts sabeu del que us parlo; és com un sospir que et captiva de mica en mica, fins que ja no saps prescindir-ne.” Rafael Ricote Ruiz
18 de novembre 2020
Ronda naval sota la boira, de Pere Calders
Escolto un dels meus programes de ràdio preferits, En guàrdia, amb Enric Calpena, concretament un dedicat al gran Pere Calders, pare literari de molts contistes catalans.
I m’agafen ganes de rellegir la seva millor novel·la.
El cel i l'aigua gairebé es tocaven i tots dos tenien un
color semblant, amb lluentors de plumbagina aèria.
Ronda naval sota la boira, de Pere Calders.
17 de novembre 2020
Matèria vivent, vida pensant. Evolució i prospectiva de la consciència humana
Matèria vivent, vida pensant. Evolució i prospectiva de la
consciència humana
Eudald Carbonell i Jordi Agustí
Cossetània Edicions, 2020
Sinopsi
El nostre interès per l’ésser humà ens ha portat a desenvolupar una sèrie de treballs i plantejaments que ens permeten delimitar què és la humanitat i com evoluciona en el marc de l’ecologia planetària. Sobretot, ens interessa conèixer com es complementen l’hominització i la humanització en aquest procés evolutiu per generar la consciència en el nostre gènere. Una consciència d’espècie que, un cop ha emergit, s’ha de consolidar perquè doni els fruits que necessitem com a humanitat.
16 de novembre 2020
15 de novembre 2020
Cabòries al vent, de Pamela Butchart i Kate Hindley
Baula Edicions, 2020
En Jeremy és patidor de mena. TOT el fa patir: alguns
animals, alguns aliments, alguns jocs… i, sobretot, el VENT.
Un dia, en Jeremy coneix la Maggie. Ella no té por de RES.
Quan la Maggie vol jugar a fora tot i el vent que bufa, en Jeremy intenta
evitar-ho, però se l’enduu la ventada!
Aleshores, en Jeremy es veurà arrossegat a viure aventures
per TERRA, MAR i AIRE. Aconseguirà vèncer les seves pors?
14 de novembre 2020
El maletí de la doctora Molly, de Miriam Moss i Deborah Allwright
El maletí de la doctora Molly, de Miriam Moss i Deborah Allwright
Baula Edicions, 2020
El maletí de la doctora Molly té tot el que cal per a
conseguir que tothom es trobi millor.
Vols ajudar-la a curar els seus amics?
12 de novembre 2020
maleïts traductors
Un nou article que publico a la web de La Marfanta. Poder llegir tots els que he escrit en aquest enllaç.
MALEÏTS TRADUCTORS
Fa anys que s’utilitza el terme Memòria històrica, amb la voluntat de recuperar un passat que ens va ser arrabassat, malbaratat, adulterat, durant la dictadura franquista i, al mateix temps, recuperar certa dignitat.
No és un tema menor, es toquen sentiments encara molt frescos i a flor de pell, dels quals ja se’n parla abastament.
Però entre la multitud de coses que cal recuperar, avui vull reflexionar d’un aspecte possiblement menor que, quant tinguem temps, caldria posar al seu lloc: la traducció dels títols de pel·lícules.
Recordo, ja fa molts anys, uns comentaris de Quim Monzó a la ràdio, amb el seu estil habitual, en què explicava la ràbia que li feien algunes traduccions, i del càstig dantesc i exagerat a què sotmetria les persones responsables; proposava fer un clot a la plaça Catalunya, enterrar-los deixant només el seu cap fora, i omplir-los de veces els ulls perquè els piquin els coloms.
Parlo d’un cas concret. Una pel·lícula típica de l’època, molt bona per cert, de l’oest: She Wore a Yellow Ribbon, dirigida per John Ford i protagonitzada per John Wayne (poca broma).
El títol original és molt poètic, “Ella
portava una cinta groga”, i es refereix a la cinta que es posaven les noies que
vivien als forts de Cavalleria, per tal de mostrar que el seu cor ja estava
ocupat. Suposo que era una forma de posar a ratlla les desenes de nois que les
devien pretendre (imagineu-vos uns poques filles d’oficials en un fort enmig del
desèrtic oest ple d’afamats soldats).
John Wayne encarna un veterà capità de Cavalleria que el dia abans de jubilar-se ha d’assumir una difícil i triple missió, que comportarà la dura acceptació d’alguna derrota. La pel·lícula, d’una esplèndida fotografia, té un to amarg, poètic, reflexiu, i el títol original li escau.
Però els franquistes, amb la intenció de donar-li un caire èpic i de tirar floretes a la legió, decidiren posar els seus bruts dits damunt del títol i canviar-lo per un absurd i fals “La legión invencible”.
Per sort, la seva barroera ment no va fer malbé una bella pel·lícula que fa reflexionar sobre la derrota.
Estaria bé retornar l’autètic títol a aquesta pel·lícula, i moltes altres. Us convido a posar més exemples.
11 de novembre 2020
Llums del delta, de Mercè Amat, Júlia Badal, Àngel Martí, Jordi Margarit i Llorens Marín
Llums del delta, de Mercè Amat, Júlia Badal, Àngel Martí, Jordi Margarit i Llorens Marín
Linx Edicions, 2020
Sinopsi
Llums del
Delta és un llibre bilingüe escrit en català i castellà que combina la poesia,
la fotografia i la música. Un llibre que no ens deixarà indiferents.
Tots els
beneficis d'aquest llibre van destinats, íntegrament, a l'Associació Sediments.
Els diners es destinaran a projectes pedagògics i d'acció per millorar la
gestió dels sediments del riu Ebre, una tasca clau per poder mantenir el Delta
en bon estat.
10 de novembre 2020
intent humà d'arribar al cel
09 de novembre 2020
Envaires el meu camí
08 de novembre 2020
Recordant col·laboracions blocaires de fa 10 anys
Una nova participació al blog de Contes divers.
07 de novembre 2020
En Miquelet, les abelles i la mel, de Joaquim Carbó i Montse Tobilla
En Miquelet, les abelles i la mel, de Joaquim Carbó i Montse Tobilla
Baula Edicions, 2020
Contes plens de fantasia i imaginació
Quan en Miquelet fa vacances a la
masia dels avis, li agrada esmorzar torrades amb mel. I, com que sempre vol
aprendre coses, es pregunta d’on ve, aquesta mel que tant li agrada.
Mentre caminen pel bosc amb l’àvia, en Miquelet descobrirà perquè hi ha mel amb
gust de romaní, d’espígol, de farigola...
06 de novembre 2020
Al bassal
05 de novembre 2020
Les vides excepcionals dels viatgers, de Xavier Lluís
04 de novembre 2020
03 de novembre 2020
A la Wanda no li surten les paraules, de Lucy Rowland i Paula Bowles
A la Wanda no li surten les paraules, de Lucy Rowland i Paula
Bowles
Una història de bruixeria i d’amistat
La Wanda és tan tímida que no vol
ni parlar. Serà capaç de pronunciar les paraules màgiques que salvin la seva
amiga?
Una divertida història de bruixes, escoles de pocions màgiques i amistat a
prova de dificultats.
02 de novembre 2020
La familia de Pascual Duarte, de Camilo José Cela
01 de novembre 2020
Tres llàgrimes, de Ricardo Alcántara i Noemí Villamuza Manso
Tres llàgrimes, de Ricardo Alcántara i Noemí Villamuza Manso
L’àvia Amanda em va dir:
«Si estàs trist, plora, però només tres llàgrimes».
«Per què només tres?», li vaig preguntar.
«Perquè amb llàgrimes als ulls tan sols veus les coses lletges.
Quan deixem de plorar, podem veure les boniques», em va explicar.
Un llibre emotiu i bellament il·lustrat que ens parla, amb la veu narradora
d’un infant, de la mort de l’àvia.