Dos dones grans, presumptament veïnes, coincideixen al portal d’un edifici: l’una entra, l’altra es troba en ple procés de baixar els últims esglaons, a poc a poc.
-Que et trobes bé? –s’interessa la primera.
-Avui sí! –exclama la segona-. És el primer dia que no m’ha agarrat res –afegeix.
Potser la clau de la felicitat és ser poc ambiciós, i simplement (que no és poca cosa) tenir prou força per baixar al carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada