04 de maig 2021

20 anys!




Avui, 4 de maig, fa 20 anys del meu primer acte literari: la presentació del meu primer llibre en solitari Tens un racó dalt del món.

Ja havia arribat a les llibreries abans d'aquell primer Sant Jordi meu, però vam deixar la presentació per a més tard.

L'entrada en societat literària fou al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa. Va fer els honors Ignasi Riera, que presentà La peste bucòlica, de Víctor Canicio, i, Tens un racó dalt del món, tots dos d'Editorial Montflorit , que confià en publicar el meu recull de contes.

Tens un racó dalt del món s'ha convertit en una mena de marca, donant nom al meu blog, a una secció que vaig tindre a La Plana Ràdio, i al programa de televisió de Canal 21 Ebre. Potser molta gent no sap que el títol és un anagrama del meu poble, Cornudella de Montsant.

Vint anys després, amb setze llibres en solitari publicats i uns quants al calaix d'espera, i una cinquantena de llibres col·lectius, no sé si he arribat a complir el desig que em van fer els companys de feina del Servei de Cultura llavors, escrit al revers d'una invitació a l'acte que conservo: "Que aquest sigui el primer de molts més èxits".

Això de l'èxit és relatiu: compto amb un reduït però fidel nombre de lectors i, sobretot, lectores, i atresoro una llarguíssima llista que no para de créixer a ka meva estimada família de lletres.

Malauradament, alguns que ja enyoro. Des del mateix Víctor Canicio, amb qui vaig compartir taula aquell dia i amb qui compartiria tantes complicitats i estima en un futur que ja és passat. Entre el públic d'aquella sala petita del Teatre Auditori, dos homes un al costat de l'altre, que llavors ja veia vellets, i a qui no coneixia personalment, Gerard Vergés i Manuel Pérez Bonfill, i que després tinc el goig d'haver tractat, i que hagin presentat llibres meus.

Estava molt nerviós, molt, no vaig dormir la nit abans, tenia la boca seca... i mon pare va estar orgullós que algú m'anomenés "senyor" Tibau. I més pèrdues personal: mon sogre, mon pare...
També nouvinguts que són la vida mateixa.
Els anys no passen endebades. Que els llibres no morin mai.

Cap comentari: