Fa temps que dic que porto escrits més de 500 contes. I si estic segur d’aquesta dada, és perquè els tinc numerats.
Al principi em costava escriure relats. Vaig tardar cinc anys en escriure els deu primers; i quasi nou en tenir prous relats per a decidir-me a publicar el primer llibre. Després vaig començar a agafar velocitat de creuer, a presentar els relats a diversos premis...
Per no perdre el control, vaig decidir obrir un excel (algú a la sala es posarà a somriure, coneixedor de la meva relació amb aquest full de càlcul, sovint ple de colors). on anotava la data de finalització, el nombre de pàgines, i els premis als quals l’havia presentat.
D’aquesta manera, tinc una precisa estadística de les èpoques més fructíferes, i puc afirmar amb exactitud que fa dos dies portava escrits 569 contes.
Però en aquest excel meu, només he anat anotant els contes d’extensió més o menys tradicional, que en el meu cas son gairebé sempre breus, però amb un nombre de línies suficients per a etiquetar-los com a mínim, com a microcontes.
A banda han quedat uns artefactes més anàrquics, impulsius, improvisats, que he escrit en qualsevol mena de suport que he tingut a mà mentre se m’ocorrien pel carrer, conduint o a la vora del son: els nanocontes.
Els nanocontes no porten títol –excepte els que he inclòs en algun recull- ni en sé la data d’escriptura, i la dada del nombre de pàgines és absolutament innecessària. Això sí, he estat molt prudent d’anar-los recollint, un darrere de l’altre en un arxiu de text.
Fa uns dies em vaig posar a revisar-los, a ordenar-los, amb l’ambició de poder-los publicar tots junts algun dia (alguna editorial interessada a la sala?). He fet la proposta a diverses editorials, i totes em diuen que seria un llibre sense sortida, però la meva experiència, en totes les presentacions, recitals, i actes en què participo, em diu el contrari. A banda d’ordenar-los i descartar-ne algun (els nanocontes han de ser força bons; els mediocres no funcionen, més val eliminar-los), els he numerat. Me’n sortien 428.
És a dir, 569 + 428 = 997. Només me’n faltaven 3 per als mil! Un número massa rodó i llaminer per a mi.
I no tarden a caure els altres tres, i fer aquest número tan rodó: 1.000 contes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada