Històries veïnals 2

El veí de dalt ens va convidar a participar en una nova edivió de les seves Històries veïnals, per tal de crear diversos relats conjunts. Jo vaig ser prou afortunat amb la companyia en aquesta aventura de dues Carmes, la Fortià i la Rosanas, i de la Sol Solet . El resultat ja el podeu llegir al bloc d'Històries veïnals amb el nom de Any nou, vida nova.

Per a il·lustrar aquest post, una imatge creada per la Violette Moulin amb tot el veïnat.

The first the last my everything, de Barry White

Aquesta cançó de l'inimitable i únic Barry White em recorda inevitablement els primers anys que vaig a estudiar a Tarragona, i m'estava a la residència Sant Jordi. Sempre ens despertaven amb música pels altaveus i aquesta cançó devia ser una de les preferides de l'encarregat de posar el tocadisc. No espot negar que era una bona manera de començar amb energia el dia.

M'hi vaig estar set cursos al Sant Jordi, estudiant BUP, COU i Magisteri. No és necessari dir que en tinc una gran quantitat de records: alguns es poden dir en públic; altres, no. Hi vaig arribar amb 13 tendres anys i la companyia de mon germà, que és més gran. Al principi només era una residència per a nois, als anys setanta era inconcebible una residència mixta, però després, primer a poc a poc, van començar a venir noies, cosa que transformà radicalment la vida social d'aquell ecosistema, com es pot entendre.
En van sortir moltes parelles, algunes encara continuen ara, i jo hi vaig trobar el millor tresor que he descobert mai: la meva dona.
Dedico la cançó a tots els companys i companyes del Sant Jordi que em van ajudar a crèixer.

Pista per al 38è joc literari

Us veig una mica desconcertats o desentrenats, ja que no m'han arribat gaires respostes al 38è joc literari que us vaig proposar el passat dimecres. Seré bon xiquet i us donaré una pista. Com ja vaig dir, la imatge-enigma suggereix el títol d'un llibre, d'un títol bastant irònic, especialment si tenim en compte la mida d'aquest recull de contes. Ja no dic res més.

Ànim sobretot a la gent de Tortosa i rodalies, ja que participant abans del 16 de gener tindreu opcions de guanyar, a més a més dels premis mensuals, dues entrades per al teatre, d'acord amb el post anterior.

Cares del món (28): una de carnívora

La secció dels divendres de les Cares del món sé que té uns quants seguidors fidels i alguns, fins i tot, han suggerit la idoneïtat de la seva independència. De moment (no se sap mai), em tenen molt d'afecte (jo també a elles) i s'estimen més compartir aquest racó que tenim dalt del món. M'encanta descobrir cares a tot arreu on vaig (de vegades vaig a a la seva captura amb certa obsessió), però també m'agrada compartir les cares que vosaltres "caceu". Avui, per exemple, aquesta cara amb certa mala llet ha estat recomanada pel trapezista i cedida per un magnífic blog de fotos, L'Atzucac.

De dues en dues

De vegades ja passa això, que les coses vénen de dues en dues. Per exemple, aquesta setmana m'han fet dues entrevistes.

La primera, a càrrec de la companya blocaire d'Antaviana, on cusioseja sobre els meus gustos i influències com a escriptor.

La segona, a càrrec de Gustau Moreno a la contraportada d'El Punt, que podeu trobar també al seu bloc La Marfanta, on parlem sobre el món dels blocs i sobre el meu proper llibre, El vertigen del trapezista, que editarà Cossetània d'aquí poc temps. A molts us sonarà aquest nom, i és que el món dels blocs estarà present en aquest llibre de diverses formes; la principal en el títol, que agraeixo la seva cessió al trapezista. Aquest títol em va enamorar tant des del primer moment, que he estat incapaç de trobar-te cap ni millor, ni més adient al conjunt dels contes.

Felicitats petites (26): tornar a començar

Sovint els humans tenim el perill de caure en la rutina, que és un dels nostres hàbits amb més mala fama. Per sort, curiosament, una de les nostres rutines periòdiques és el fet de tornar a començar de nou, almenys en aparença, a primers d'any. A mi m'agraden, fins al punt de considerar-los una d'aquestes Felicitats petites, tots els rituals amb què simulem començar de nou els primers dies de gener, especialment a la feina:

-Penjar un calendari nou a la paret.

-Obrir carpetes virtuals a l'ordinador amb el nom del nou any.

-Encetar nous arxivadors d'entrades i de sortides.

-Fer neteja dels papers que s'acumulen als calaixos i que ja es poden llençar a la paperera o, molt més divertit encara, a la destructora de paper.

-Posar el nostre nom a l'agenda.

...

Com uns Reis que arriben amb tres dies de retard i per començar amb ganes el nou any, els informàtics de l'Ajuntament, aquest nou setè de cavalleria a qui demanem auxili quan les coses no funcionen, ahir em van fer un regalet: una nova pantalla d'ordinador, plana, amb colors brillants. Les fotos del fons de pantalla ara llueixen més; n'hauré de triar una que estigui a l'alçada.

38è joc literari:una imatge-enigma

Com cada dimecres arriba un nou joc literari a la seva cita setmanal. Avui el joc pren la forma d'una imatge-enigma al·legòrica de l'irònic títol d'un llibre. Com veieu, a la imatge un enorme llibre sobrevola per damunt la ciutat, però el llibre que heu de buscar, contradictòriament, és molt més prim. Com a pista us diré que l'autor ja ha aparegut anteriorment en algun joc literari.

Com sempre, cal que envieu el títol del llibre i el seu autor a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i la vostra població.

Us recordo que participar a qualsevol dels jocs literaris del mes de gener, que es van iniciar la setmana passada, comporta entrar al sorteig dels següents premis, i que el termini màxim és el 5 de febrer:

-Un exemplar del Diccionari de la Llengua Catalana, cedit per l’Institut d’Estudis Catalans.
-Dos lots de llibres cedits per Accent Editorial, formats per: Idees de combat, de Josep Maria Terricabras; La claredat d'Heràclit, de Josep Palau i Fabré; Ecce Homo, de Friedrich Nietzsche , i El nebot de Rameau, de Denis Diderot.

Montsant

El Montsant, dalt de tot dels dies,
ens ensenya on s’amaga la saviesa,
com les arrugues dels vells,
com les pàgines d’un llibre.

Sopa de Ganso, dels Germans Marx

Una nova pel·lícula dels Germans Marx que apareix en aquesta secció, De pel·lícula. Sopa de ganso és un film de 1933 que es desenvolupa a la imaginària República Democràtica de Freedonia, un petit país europeu, al comandament del qual posen a l'estrafalari Rufus T. Firefly (Gruoxo), amenaçat per la dictadura de Sylvania.
Sylvania envia uns espies per a vigilar a Firefly, però no faran altra cosa que embolicar la troca.

—Recorda que ens va donar la foto d’un home per que el seguíssim? Doncs ens vam posar a treballar de seguida i en menys d’una hora… ja havíem perdut la foto.
—Vull un informe detallat de la seva investigació!
—El dilluns vigilàvem la casa de Firefly, però ell no va sortir, no era a casa. El dimarts vam anar al beisbol, però ens va enganyar, no s’hi va presentar. El dimecres hi va anar ell, al beisbol, però el vam enganyar; no ens hi vam presentar. El dijous va ser per partida doble; ningú s’hi presentà. El divendres va ploure, no va haver partit i ens vam quedar escoltant-lo a casa per la ràdio.

Un dels gags que s'acostuma a repetir a totes les seves pel·lícules és el dels diàlegs entre Grouxo i una senyora madura i rica a qui sempre li vol prendre el pèl i els diners.

—Com a presidenta del comité de recepció li dono la benvinguda amb els braços oberts.
—Ah sí? I fins a quina hora els tindrà oberts?
—He donat suport al seu nomenament perquè el considero el conseller més capacitat de Freedònia.
—Aquest concepte és bastant ampli. I vostè també és bastant àmplia. Serà millor que vostè marxi. He sentit dir que construiran unes oficines tot just on està vostè. Se’n pot anar en taxi i si no en troba un se’n pot anar indignada.
—El futur està a les seves mans; prometim que seguirà fidelment les passes del meu marit.
—(Què els sembla? No porto ni cinc minuts al càrrec i ja s’està insinuant) On és el seu marit?
—Està mort. Vaig estar al seu costat fins al final; el vaig estrènyer als meus braços i el vaig besar.
—Llavors va ser un assassinat! Es casaria amb mi? Li va deixar molts diners? Respongui primer la segona pregunta.

—No pateixi; li signaré una lletra a 90 dies. Si llavors no l’ha cobrada es pot quedar amb la lletra.
—No ens havíem vist en algun altre lloc abans?
—No ho recordo. Ni tan sols estic segur de veure’l ara; deu ser alguna cosa que he menjat.

—Secretari! Li vull dictar una carta: "Benvolgut dentista, li adjunto un taló de 500 dòlars, atentament". Enviï-la immediatament.
—Primer hauré d’adjuntar el taló.
—Si ho fa, el despatxo.

De com les paraules homònimes provoquen situacions còmiques

Les paraules homònimes i polisèmiques són un clàssic en tota mena d'acudits i situacions gracioses o confuses. Si a més a més hi afegim el caràcter curiós dels crios i les seves ànsies de preguntar-ho tot, ja tenim una situació còmica.

Fa uns dies, com que no hi havia col·legi, un home va venir amb els seu fill petit a l'Ajuntament per fer unes gestions. Més o menys, i de forma resumida, la conversa va anar així:

-Seu al banc.
-Això és un banc?
-No, això és l'Ajuntament.

-On són els diners?
-Amagats.

Després diuen si és avorrit ser funcionari, o si no és apropiat per al caràcter hipotèticament creatiu dels escriptors. Les feines o els llocs no en són d'avorrits; ho són les persones.

Desdefinicions (37)

Les Desdefinicions entren al 2008 amb ganes que la seva empenta les dugui molt lluny. No sé quants dilluns duraran; de moment, 37.

generós. El mes de l'any que sempre s’avança a pagar la primera ronda.

petitció. Sol.licitud feta amb la boca petita, sense gosar.

dos mil buit. Any que acaba de començar i que cal anar omplint d’emocions.

caramel. Dit de la persona que té una cara molt dolça./ Dit de la mel de màxima qualitat i, per tant, de més alt preu.

Guanyador de la llumeneta

Sembla que els déus de l'atzar no vulguin que regali un exemplar de Postres de músic, però jo sóc més tossut que l'atzar.

El primer premi del sorteig del Niño d'avui acaba en 57, i el segon premi en 98. Atès que ningú havia demanat aquestes terminacions, tal com podeu veure a la llumeneta, considero com a guanyador el primer de tots els tercers premis d'avui, que ha estat el 1030, per la qual cosa, rebrà un exemplar de Postres de músic el company blocaire de La Marfanta, que havia triat la terminació 30.

Felicitats al gunayador, gràcies a tothom que ha participat, i fins a la llumeneta del proper any.

Blocs degustació (7)

Una setmana més us recomano una passejada a determinats posts, en aquesta secció de Blocs degustació, tot i que segur que n'hi ha d'altres tant o més interessants que aquests.

La veïna del pis de sota.
Filant prim: sense novetats
El bloc de l’Albert Torrents
Generació: comiat
Entrellum: sensacions inoblidables

Tintín i El cranc de les pinces d’or, d’Hergé

Avui, dia de Reis, és un bon moment per fer el meu petit homenatge a les aventures de Tintín. Són ben coneguts de tothom, els còmics de Tintín, i aptes per a totes les edats.

Jo me’ls vaig llegir de petit, deixats en préstec, si no recordo malament, d’una petita biblioteca que hi havia a la sacristia del poble. Me’ls devorava en un dia, i l’endemà n’agafava un altre. Som molts els que hem conegut països llunyans de la mà d’Hergé i els seus personatges, i hem compartit aventures, escalat muntanyes, travessat deserts, bucejat pel fons d’oceans i viatjat a la Lluna. Potser avui en dia semblin una mica tous, però encara desprenen una màgia difícil d’explicar.
Ja de més gran, no vaig poder evitar la temptació de comprar la col·lecció sencera i posar una creueta a la llista de tasques pendents de la meva vida.
He triat el llibre El cranc de les pinces d’or perquè és l’aventura en la qual apareix per primer cop el meu personatge preferit: el capità Haddock. Aquest mariner borratxo i malparlat em va robar el cor de seguida, fins al punt de fer-lo aparèixer en algun dels meus contes, i la seva manera de comportar-se molt més humana i vulnerable el fa més entranyable que el seu company Tintín, massa políticament correcte en qualsevol ocasió.
Val la pena, de tant en tant, rellegir alguna d’aquestes aventures i fer veure que som xiquets encara.

Jo ja he fet de Rei: guanyadors i solucions jocs literaris desembre

Doncs sí, jo ja he fet de Rei Mag i he repartit regals, comcretament els regals corresponents als jocs literaris del mes de desembre. D'acord amb el sorteig d'ahir, els premis han anat a parar a:

Un lot de productes de qualitat de les Terres de l'Ebre, cedit per Soldebre, a Clara Mauri, de Barcelona.

Els dos exemplars del Diccionari de la Llengua Catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans seran per: El veí de dalt, de Barcelona; i per a David , de València, més conegut com a Comandant rampas.

Les solucions dels jocs del mes de desembre són les següents:

33è joc literari: Febre de carrer, de Mercè Ibarz
34è joc literari: La Felicitat, de Lluís-Anton Baulenas
35è joc literari: Les 14 propostes rebudes són correctes, en tractar-se d'un joc creatiu
36è joc literari : Vida privada, de Josep M. de Sagarra

Us fan enveja els premis? Doncs participeu als jocs literaris del mes de gener que ja han començat, cada dimecres.

Too much love will kill you, de Queen

Això vol dir que estic malalt de blogs?

Fa uns dies que he començat a llegir l'últim llibre que m'han regalat, Vida privada, de Josep M. de Sagarra. M'encanta, us el recomano, i xalo molt llegint la seva demoledora descripció de l'aristocràcia decadent de la Barcelona de principis del segle XX.

Ahir llegia un fragment concret de la pàgina 102, que diu: "La grossa l'ha de treure un o altre; vés a saber! Tot és possible! I naturalment, la il·lusió persisteix."

Com que el llibre m'agrada estava mol concentrat, però, tot i això, no vaig poder evitar que l'esmentat fragment em fes vindre al cap el nom d'un blog que visito sovint. Això vol dir que estic malalt de blogs? Sabeu de quin blog parlo? Necessito teràpia?

Cares del món (27)

La secció dels divendres, Cares del món, també dóna la benvinguda al 2008, tot i que sembla que amb una mica de pànic o amb cert esfereïment. Què creieu que li deu fer tanta por de l'any nou, pobreta? Espero que no li duri gaire l'ensurt i que l'any comenci a donar-nos bones notícies de seguida.

Felicitats petites (25): Reis amb màgia.

Dijous passat parlava de la felicitat petita de fer regals, de repartir il·lusió. Però si hi ha una data especialment senyalada al calendari per al món de la il·lusió, aquesta és el dia de Reis, malgrat l'avanç imparable que darrerament està tenint el seu competidor, el Pare Noel. I si en algun lloc és especialment entranyable aquesta festa, és al meu poble, a Cornudella de Montsant. En ser un poble petit, el contacte dels Reis i els seus patges amb els xiquets i xiquetes és molt més proper, i no n'hi ha cap que es quedi sense rebre el seu paquet, entregat en mà al balcó de casa seva, o de casa dels padrins (o de tots dos).

Tinc dibuixades a la retina les imatges d'aquells dies, quan jo era un xiquet del carrer Sant Isidre, i els Reis giraven la cantonada, precedits pel soroll dels tractors carregats de regals, i el so de l'escala en repenjar-se a la barana del balcó, i les severes advertències dels patges, sempre de veu molt greu, sempre en castellà llavors, perquè venien de molt lluny.

Després, de més gran, vaig tenir una felicitat encara més gran: la d'ajudar alguna vegada a ses majestats a repartir els regals, a donar petons a les galtes gelades dels xiquets que em miraven amb ulls desproporcionadament oberts, a rebre les cartes farcides d'il·lusió, amb cal·ligrafia irregular.

I és que els Reis d'Orient són màgics, i no sabem d'on treuen els regals. No com altres, que sí sabem d'on els treuen: dels pressupostos de l'Estat.

37è joc literari

Ja estem al 2008 i els jocs literaris continuen endavant.

Potser l'economia no és un camp gaire literari i, en principi, les pistes que us dono poden semblar poc atractives, però em sembla que el joc d'avui és fàcil i no tindreu gaire complicat endevinar el títol del llibre que amaguen les pistes i el nom del seu autor, de cor blaugrana, tot i que no és del Barça:

El capital mínim per a constituir-se és de 3.005,06 euros.

La responsabilitat dels socis se circumscriu exclusivament al capital aportat per cadascú.

Com sempre, cal que envieu les respostes a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població. Aquest és el primer joc del mes de gener, i teniu fins el 5 de febrer per a enviar les vostres respostes i entrar al sorteig dels premis explicats al post anterior.

Premis jocs literaris de gener

Inicio el camí d'aquest bloc pel 2008 anunciant-vos quins seran els premis dels jocs literaris del mes de gener, que començaran demà mateix. El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de gener i entrar al sorteig és el 5 de febrer:

-Un exemplar del Diccionari de la Llengua Catalana, cedit per l’Institut d’Estudis Catalans.

-Dos lots de llibres cedits per Accent Editorial, formats per: Idees de combat, de Josep Maria Terricabras; La claredat d'Heràclit, de Josep Palau i Fabré; Ecce Homo, de Friedrich Nietzsche , i El nebot de Rameau, de Denis Diderot.

També us recordo que encara teniu com a límit el dia de demà per a participar als jocs literaris del mes de desembre i entrar al sorteig dels premis del mes de desembre.

Per als nouvinguts, us informo que cada dimecres proposo un joc literari diferent, i que entre tots els participants del mes sortejo premis diversos.

De nou no em puc estar d'agrair a tothom que participa, alguns de forma molt entusiasta i fidel, així com a tots els blocs que han col·laborat i a les entitats que ofereixen els seus productes o serveis com a premi.

Animeu-vos! Demà al matí ja tindreu a punt el 37è joc literari.

Ah! I encara podeu participar a la meva llumeneta prorrogada fins el sorteig del Niño i emportar-vos un exemplar dels meus Postres de músic. Més informació aquí.