on està la sortida?

‎-Si us plau, em pot indicar on està la sortida?

.

Plora, perquè fa temps que es pregunta el mateix.

esquitxo de colors les parets del teu matí

T'explico contes, i esquitxo de colors les parets del teu matí.

.

Foto realitzada a la llibreria Ebrebook, mentre Sílvia Panisello explicava contes infantils.

La bellesa de la quotidianitat

Gràcies a Lourdes Gasol pel comentari que fa de I un cop de vent els despetina, que podeu llegir a la web de Cossetània.

estendre llençols sota la pluja

... és com estendre llençols sota la pluja.
.
(Podeu completar la part inicial d'aquesta comparació?)

Desdefinicions (195)

electorrat. Conjunt de persones amb dret a vot, massa cremats per tot plegat.
campa-ment. Lloc on fer acampada i, alhora, fer ús de la ment.
perf-orador. Que forada l’oïda dels assistents amb el seu discurs, pel seu to o pel seu contingut.

Mentre tanco els ulls

Mentre tanco els ulls les notes juguen, les imatges ballen, se sacsegen els cabells i es mouen els peus. I la vida es fa més tova, damunt del coixí que invento.

.

Una nova participació al blog dels contes divers.

Un riu de crims a Tortosa

Divendres passat vam presentar Un riu de crims a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. Hi vam participar 9 dels 24 autors/es d'aquest artefacte literari ple de morts editat per March Editor, comandats i impulsats pel Fede Cortés i el Jordi Pijoan, els únics que abans havien tractat de forma habitual el gènere negre.

Estem segurs que gràcies a la seva iniciativa i insistència (nascuda a les trobades de gènere negre a la Matarranya de la llibreria Serret), properament apareixeran a les Terres de l'Ebre més llibres d'aquest gènere. O sigui, que la sang ha arribat al riu, i s'hi quedarà.

Més fotos al blog de la Biblioteca.

Hòmens i falagueres, de Toni Cucarella

Hòmens i falagueres acull nou relats de Toni Cucarella, nou relats que podem ambientar a la seva Xàtiva (alguns dels quals intuïm basats en fets reals; i si ens ha enredat, no importa): Nou relats amb personatges perdedors, amb el drama de l’atur al darrere alguns; amb una dona que espera tan sols una carta al mes que la tranquil·litzi (la carta dels morts, li diu); amb el fill que van arrencar dels braços de sa mare, la costurera puta; amb una filla que no fou fill per a lament de son pare; amb un forçut que perd forces...
De vegades, Toni Cucarella ens va compadir dels seus personatges, i no cerca un final feliç, ni tan sols un final; tan sols instal·la amb precisió un mirall dels seus passos. La vida sovint es torna agra, però llavors cal fer un bot neutral i continuar el partit, com a un dels meus relats preferits, “El vigilant vora els balancins”.
Dimecres vinent, comentaré tots aquests contes amb Toni Cucarella al programa Tens un racó dalt del món, de Canal 21, juntament amb una altra escriptora a cavall de Xàtiva i Tortosa, Rosa Sánchez.

De genolls abraço les parets derruïdes

De genolls abraço les parets derruïdes

i n'esgarrapo grumolls de petits records.

Reculo forassenyat segles enrere

i veig somnis, esperances, riures i plors

que omplen cada trosset de cada pedra

i reviuen anhels antics ja oblidats,

esmicolats com sorra en la platja del temps.

.
Poema inclòs a Llibres d'oracions, de Joan Guasch.

Ai, Dolors, de Manel

Ai, Dolors, de Manel:

Somies?

‎-Somies?
-Escric.

Correu, aneu a mirar la Lluna.

Correu, aneu a mirar la Lluna. Veureu que està contenta. El nostre fill li envia bessitos.

Cares del món (202)

Per gentilesa del blog Màfia mental, m'arriba aquesta Cara del món amb certa semblança a algú. A qui us recorda a vosaltres?

Viure amb els ulls, de Joaquim Carbó

Perifèric Edicions acaba de publicar, dins de la col·lecció Escriptures, el primer llibre de memòries de Joaquim Carbó, Viure amb els ulls. Un dels autors més llegits de casa nostra (tot i que això no li serveixi per ser reconegut quan va a l'hospital) fa un repàs a la seva vida amb tranquil·litat, senzillesa i humilitat, i amb aquesta visió del món retrata part de la nostra història recent i ens ajuda a reflexionar.

Després de la seva llarga trajectòria com a escriptor, em criden especialment l'atenció alguns fragments com aquest:

"Arribat als setanta-cinc anys em sembla lògic plantejar-me algunes reflexions sobre el meu ofici de narrador, ja que algun cop m'he preguntat si val la pena mantenir-se al peu del canó quan es publiquen tants i tants de llibres. Sé que quan n'afegeixo un de nou a la pila no faig altra cosa que augmentar la confusió general. Però la meva resposta, avui, encara, és afirmativa: sí! I tant, si val la pena! Sobretot si se sent la necessitat d'inventar, imaginar, recordar i escriure històries amb l'esperança que algú o altre experimenti certa curiositat per llegir-les després. O no. És a dir, que tant si ho arriba a llegir algú, com si no, seria absurd negar-se la satisfacció d'explicar-se, encara que només sigui per entendre's millor un mateix"

.

Carbó també posa de manifest les dificultats i els perills que travessa actualment la literatura en català, i encara té la capacitat de sominar i esperar, amb bona dosi d'ironia i crítica, que alguna de les novel·les que té pendents de publicar "faran saltar la banca, cosa que es podria traduir dient, si no és demanar massa, que fins i tot n'arribarà a parlar TV3".

Jocs antics

Arena de la platja, una xarxa, una pilota. Dos nois, una noia que fa com que no mira.

Volei? No, el joc és més antic.

Encara amb l'Escola Lluís Vives al record

En un apunt de dissabte passat ja vaig comentar la meva visita a l'alumnat de 6è de Primària de l'Escola Lluís Vives de Castelldefels, i si ara els vull tornar a recordar és en motiu dels comentaris que ells i elles han escrit a l'esmentat apunt, i que m'omplen d'il·lusió. Moltes gràcies.

Tenen raó en què vaig ser sincer, i potser no els vaig pintar de color rosa això de viure del "cuento" com a professió (no sóc Messi, i la gent no em para pel carrer, com algú em va preguntar), però també crec que els vaig transmetre l'emoció i satisfacció que regala el fet d'escriure.

Baltasar Casanova a Tens un racó dalt del món

Aquest dimecres 18 de maig, a les 21.00, compartiré tertúlia amb Baltasar Casanova al programa de Tens un racó dalt del món.
Coneixerem més aquest autor especialitzat en explicar històries del delta, especialment la seva nova novel·la, Salabror de riu, un drama que, amb l'ajut de la fatalitat i algun personatges sense escrúpols, assetja com sempre els més innocents i pobres. Tamé comentarem el seu Vocabulari de boca, escrit juntament amb Agustí Bertomeu, i reeditat recentment.

El programa es pot veure dimecres a les 21.00 pel Canal 21 o en properes repeticions durant la setmana. També es pot veure per Internet a la mateixa hora a la secció Directe i, més tard, a la secció de Programes de la web de TEVEON.

206è joc literari

El tercer joc literari del mes de maig recupera les sopes de lletres literàries, en la qual heu de trobar vuit paraules i relacionar-les en parelles: quatre corresponen a cognoms d'escriptors/es, i quatre a paraules que apareixen en algun dels seus llibres (per a evitar possibles casualitats, totes les paraules han de tenir més de 4 lletres).

Espero la resposta completa a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu, i si encerteu aconseguireu més punts per al sorteig del premi del mes: un lot de sis llibres cedits Editorial Fonoll.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 31 de maig.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Un riu de crims a Tortosa

Aquest divendres 20 de maig hi haurà Un riu de crims a Tortosa. I no parlo de l'última jornada de campanya electoral, ni vull donar idees a ningú.

Presentarem aquest recull d'històries de gènere negre a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, a les 19.30. Hi participaran els dos autors instigadors d'aquest artefacte literari ple de morts editat per March Editor, el Fede Cortés i el Jordi Pijoan, i alguns dels coators llegirem fragments de les nostres narracions.

Per a promoure l'acte, he alliberat a Tortosa un exemplar del llibre. Espero que qui el trobi el gaudeixi, si no l'assassinen abans per l'esquena.

Nafres del temps

Nafres del temps malmeten ton esguard?

Les flors no obliden.

Batecs d'ales

Un petit rossinyol va passejar-se dissabte a la tarda pel Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa. El seu batec d'ales ressonarà molt de temps encara.