Davant les teves llàgrimes d'alegria vaig decidir canviar d'estil; ara només pinto aquarel·les.

Prohibit jugar a futbol

I és que el futbol, a certs nivells, ha deixat de ser un joc.

imito la dansa del teu batec

- Et miro,
i imito la dansa del teu batec d'ales,
i els colors amb què esquitxes
el tou costat de la finestra on dormo.
Diu la papallona.

Inspirat en una il·lustració d'Elisa Bernat.

Desdefinicions (229)

ObseCiUnat. Polític ara a l'oposició, només preocupat en criticar el govern.

Organitzant les lleixes de llibres

L'amic Brian em fa descobrir aquest vídeo.

Llegint Foix, el millor homenatge

En motiu del 25è aniversari de la mort de Josep Vicenç Foix, la seva Fundació ha organitzat un homenatge avui a les 12.00, al cementiri de Sarrià, durant el qual hi haurà un parlament a càrrec del Sr. Xavier Lloveras. Tot seguit, es farà a una lectura de poemes. La comunitat blocaire també s'ha organitzat per a homenatjar-lo, i la meva humil participació és llegir un fragment del seu llibre Gertrudis:

Set narracions curtes per a una setmana llarga, de Joan Andrés Sorribes

Igual com els tres mosqueteres eren quatre, aquestes Set narracions curtes per a una setmana llarga, de Joan Andrés Sorribes (Onada Edicions, 2010), de fet en són vuit.

Es tracta de set (o vuit) contes al més pur estil Pere Calders, on fem un viatge d'anada i tornada al quotidià, passant per aquest trajecte a través d'un argument fantàstic, surrealista o màgic, on els protagonistes es veuen sorpresos o ens sorprenen, però amb naturalitat, com si els passés quelcom rutinari. Aquesta mena de joc, que fa molt amena la lectura, serveis per a plantejar temes tan antics i transcendentals com la pròpia identitat, el valor dels nostres ideals o els desitjos més amagats.

Sol a l'Ampolla

Matí passejant per L'Ampolla. El sol, no satisfet amb il·luminar-nos els passos, ens envia una guerxada vora el port, vora el mar, vora les barques.

Niu de creativitat al Delta de l'Ebre

Us enllaço la notícia apareguda a l'Avui del 16 de gener, on explica l'aparició de l'Espai Enclave a Deltebre, de la mà del ballarí i coreògraf tortosí Roberto Olivan.
Es tracta d'un espai de creació artística i aparador multidisciplinari on es representaran espectacles de dansa i circ, i concerts. Una valenta i decidida aposta per la cultura, un exemple d'iniciativa privada a la qual desitjo tota la sort.
Juntament amb el David Espinós, actuarem a l'Espai Enclave el proper 4 de febrer, a les 23.00 h., amb el nostre espectacle Relats a recer d'una guitarra.

Les muntanyes, de Carles Pastor

Un muntatge que he fet amb la cançó Les muntanyes, de Carles Pastor, basat en un poema de Maria Fullana. Una sensual i divertida metàfora on compara les muntanyes amb lesbianes. La cançó està inclosa al seu disc Els ulls de Bob.

Al punt de mira, de Pep Castellano

Marta Arrufat, una jove lletrada del torn d’ofici, defensa un presumpte assassí amb la convicció que és culpable. El cos de la víctima no ha aparegut, però la policia ha trobat nombrosos indicis per saber que ha mort brutalment assassinada pel seu client. Marta s’ha agafat el cas com un repte professional. Tanmateix aquesta decisió la trasbalsarà per complet, perquè la seua consciència, en forma de veu esquizofrènica, ja no la deixarà tranquil·la. Una història de mort, d’amor i de seducció amerada de la intriga d’una investigació criminal que us farà sentir con si estiguéreu al punt de mira.
Al punt de mira, i el seu autor Pep Castellano, aviat al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21.

Escolto la música tèbia dels seus dits

Escolto la música tèbia dels seus dits
amagat rere el vidre que em salva, tristament,
de la pluja.
Les gotes s'amaren d'emoció i jo
trec la mà per la finestra.
.
Inspirat per una imatge de Víctor Bassols.

Cares del món (237)

I fins ara no m'havia fixat amb la Cara del món que em vigila des de la safata de la impresora de la feina.

Cinc anys més tard (des de setembre de 2006), i 208 contes després (sense comptar els nanocontes), avui he gairebé enllestit un relat que arriba a 5 folis.

Els grans mags hem d'aprendre a controlar el nostre poder

Els grans mags hem d'aprendre a controlar el nostre poder, o posar límits a la capacitat del barret. Quan la mare arribi de comprar segur que s'enfada; ja em va avisar: res d'animals a casa! Hauré de posar la meva millor cara de bon xiquet. I buscar lloc al quarto!

.

Inspirat en una il·lustració d'Elisa Bernat.

De l'ordre o desordre d'un recull de relats

Sovint em pregunten quin és el fil conductor dels meus reculls de relats. En el meu cas, normalment no n’hi ha cap. Tampoc em mato gaire a l’hora de decidir l’ordre dels relats, i normalment acostuma a ser l’ordre cronològic d’escriptura, llevat d’algunes excepcions.


Un amic escriptor em va explicar una divertida anècdota respecte aquest tema. Durant l’edició del llibre, l’editor li va suggerir que l’ordre dels relats del recull havia de seguir alguna mena de trama, de fil que li donés sentit al conjunt del llibre. L’amic autor no se’n sortia, no trobava la forma de donar-li forma al recull. La seva filla, que el veia atabalat al despatx, li va preguntar què li passava. Llavors, la xiqueta agafà els folis on estaven escrits els relats, els llençà enlaire, i els va anar recollint de forma arbitrària: “Ja està”, li va dir. I, efectivament, aquest va ser l’ordre definitiu del recull al qual, l’editor, ara sí, li donà la conformitat.

Trencar un espill porta mala sort; quedar-se’l mirant massa temps, també.

232è joc literari

El joc literari d'avui serveix com a recordatori de l'homenatge blocaire del proper 29 de gener, en motiu del 25è aniversari de la mort del poeta J.V. Foix, al qual us vaig convidar fa uns dies.
Així que, per a escalfar motors, us demano que endevineu el títol d'un dels seus llibres que inspira aquesta imatge.
Com sempre, NO poseu les respostes en un comentari; envieu-les a jesusimaite(arrova)gmail.com.

Quant val el vostre blog?

Fa uns dies em van informar d'una web que valora econòmicament espais web. No sé ben bé com funciona, ni quina utilitat té, i també pot resultar molt materialista, i segur que no tñe en compte el valor emotiu que molts i moltes de vosaltres aboqueu als blogs, però com a mínim resulta curiós saber en quina quantitat te'l valoren. Ho podeu provar en aquest enllaç.

Nassira el Hadri i Raül Najas a Tens un racó dalt del món

Aquesta setmana són dos els convidats a Tens un racó dalt del món, de Canal 21. Dos joves, tots dos nascuts l'any 1990, tots dos d'Ulldecona, tots dos amb estils i camins diferents, però tots dos amb talent, empenta i futur.
Nassira el Hadri ens parlarà del seu llibre Contes àrabs, literatura popular del nord del Marroc, un treball sobre els contes que escoltava de petita i que s'ha convertit en un recull de relats bilingüe (català i àrab) que ens permetrà comprovar les semblances i diferències amb els contes que sempre hem escoltat. Un llibre que li ha valgut a la jove autora molts premis.
Raül Najas ens parlarà del seu llibre Orfe de context, un poemari fresc, valent i sincer on l'autor es despulla i mostra obertament passions i vicis, somnis i emocions.
La joventut al poder.
No us perdeu el programa el 25 de gener, a les 21.00 i les 23.30, i en posteriors repeticions.

De matí, d'hivern. La llum es desperesa. Fred a la cara. El trànsit cap al blau és lent, però inevitable.