amagat rere el vidre que em salva, tristament,
de la pluja.
Les gotes s'amaren d'emoció i jo
trec la mà per la finestra.
.
Inspirat per una imatge de Víctor Bassols.
DIUEN QUE DIUEN, DITES NADALENQUES
Fa 1 hora
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
tot tan a prop... i tot tan lluny...
Publica un comentari a l'entrada