el final d'una memòria
Fa 33 segons
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
12 comentaris:
O potser la vida és tot una mica i és igual com l'escrivim sempre que sigui viscuda i mai només llegida.
la vida sempre és un signe d'interrogació... sempre. D'exclamació només a vegades. :)
A vegades està bé de posar-la en majúscules, no?
Exclamació, negreta i majúscules! Els parèntesis, les cursives i les minúscules ja vénen soles.
Complicada i simple, ves per on!
La vida ve després de dos punts:
La vida és un discurs i, en conseqüència, fem servir tots aquests elements que tu apuntes.
La vida és per viure-la i ser tu mateix, però també per aprendre'n, i rectificar si cal :)
La vida, amic meu, és un corrector automàtic força esbojarrat. Tu l'escriuras amb molta cura, i ella posarà els punts i les comes, els ets i els uts allí on cregui més adient.
o potser un gargot fet a mà ple d'imaginació.
A la vida hi ha de tot,pero sempre es millor posari una mica de imaginació.
Qui va dir allò que la vida és allò que passa mentre pensem com viure-la?
O alguna frase semblant...
la vida està molt mal editada
Publica un comentari a l'entrada