Cares del món (260)

Una nova pètria Cara del món per a la col·lecció, trobada al Bloc de fotos, i amb Costa per autor.

En un calaix

Paraules no escrites s'assequen a la punta d'un bolígraf que no he fet servir. El trobo en un calaix, impotentment ple de tinta. No funciona;dubto uns segons abans de llençar-lo.

Jesús i les dones, d'Isabel de Villena

Editorial Barcino reedita Jesús i les dones, d'Isabel de Villena, en versió de Marta Pessarrodona

Sinopsi

Isabel de Villena és l'única escriptora medieval en llengua catalana de la qual en coneixem el nom i escriu la seva obra al llarg del segle XV, compartint temps amb els millors escriptors del segle d'or valencià (A. March, J. Roís de Corella o Joanot Martorell). El llibre present es tracta d'una antologia de la seva extensa obra "Vita Christi", on es destaca el paper preeminent de les dones en la figura de Jesús, podent-se considerar una obra feminista "avant la lettre". Seguint els criteris de la col·lecció Tast de Clàssics, es tracta d'una adaptació al català actual, i en aquest cas, la persona de reconeguda vàlua literària a qui s'ha encarregat l'adaptació és Marta Pessarrodona, poeta, narradora, assagista, dramaturga i traductora que el 2011 va rebre el Premi Nacional de Literatura.

Llegint Joan Sales

Al novembre se commemora el centenari del naixement de Joan Sales, i jo el celebro llegint:

De vegades, encara suma amb els dits. Massa sovint, resta de cap.

la partícula de Déu o qui som

Avui, 4 de juliol, l’Organització Europea per a la Recerca Nuclear ha confirmat la descoberta d’una nova partícula elemental, el bosó de Higgs, anomenada teatralment partícula de Déu. Sembla ser molt molt important per a conèixer millor l’univers. El nostre fill de tres anys, que aparentment no escolta les notícies, ens pregunta què és Catalunya? Ai, fill meu!!!


A veure si a poc a poc anem sabent qui som.

Llegint I un cop de vent els despentina

Pessiga les cordes de la guitarra

Pessiga les cordes de la guitarra tendrament, a la recerca de la nota exacta, del record concret, de l'amor perdut.

.

Foto de Xulio Ricardo Trigo; mans de David Espinós durant el nostre recital Relats a recer d'una guitarra, el passat 26 de juny a la Biblioteca de Tarragona

Trobada de parelles lingüístiques

Quan escric contes no pretenc explicar històries fantàstiques o fets extraordinaris (o sí), sinó intentar transmetre emocions. I sovint, en aquest sentit, la realitat guanya la partida a la ficció. El passat 28 de juny vaig participar amb una lectura de contes en un acte especial, la Trobada de parelles lingüístiques que va tenir lloc a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, organitzat pel CPNL.

Aquesta activitat és extraordinària, i una bona mostra de la mena de país que som. Gent d’arreu del món, que per diverses circumstàncies arriba a la nostra terra, vol aprendre la nostra llengua, i voluntaris generosos ofereixen el seu temps per a conversar, per a compartir. En teoria, uns aprenen i els altres ensenyen, però estic segur que tothom juga els dos papers, i l’aprenentatge és mutu, i l’enriquiment també. La millor mostra la feu el parlament d’un dels voluntaris més antics, el Bernat Monllau. Explicà les seves motivacions per participar en el programa, com li agradava escoltar la gent gran quan era petit, com algunes pesones li han donat la mà, com d’altres li han donat cops. Ell pretén donar la mà als nouvinguts, i s’emociona en explicar-ho.

Davant l’allau de notícies i atacs contra la nostra llengua que omplen els mitjans de comunicació, actes com aquest em reconcilien amb l’ésser humà.

Més informació en aquest enllaç.

Llegint Espriu

Relats a recer d'una guitarra, a Tarragona

La presentació de la 5ª Jornada Literària de Cornudella de Montsant que va tenir lloc dimarts passat, a la Biblioteca Pública de Tarragona,gràcies al suport dels Serveis Territorials de Cultura i el Programa 6 x 4. Ara el Priorat. es va combinar amb el nostre petit espectacle Relats a recer d’una guitarra.

Recullo el David Espinós a les 16.30 i acomodem la seva guitarra al seient del darrere, al costat de la cadireta del meu fill. El calor és implacable, però la nostra il·lusió la deixa en un segon terme, i l’aire condicionat del cotxe hi ajuda. Parlem de les nostres coses, de projectes i petites frustacions, i els primers poden amb les segones, i condueixo el trajecte fins Tarragona sense adonar-me’n. Sempre que arribo a la benvolguda capital, convido a vindre records del temps d’estudiant, i fins i tot em sembla veure entre la gent que passeja per la Rambla el noi que vaig ser.

Instal·lem l’equip de música a la Biblioteca, i amenaça, com sempre, el dubte si vindrà gaire públic, i assagem excuses: la calor, el mes de juny, les dificultats d’informació... Però a poc a poc s’omplen les cadires, i n’han de portar més i es produeix el miracle: gent dempeus al darrere! Entre els assistents, bons companys i amics de lletres com la Coia Valls, el Xulio, el Francesc Valls Calçada, i amics de fa tants anys del meu poble, i blocaires estimats, com sempre donant-me suport.

I la màgia s’inicia amb els dits del David sobre la seva guitarra, i les meves paraules creixen, ballen per damunt les notes que ha composat i, de reüll, per no contagiar-me massa, veig cares que s’empocionen. Ja fa dies que ho dic, cada cop m’agrada més llegir els meus contes que escriure’ls, i la música del David fa que el plaer es torni inoblidable.

Els altaveus de la Biblioteca avisen que falten cinc minuts per tancar, però em queda encara un conte i la bateria final de nanocontes d’amor. I la gent s’ho deu passar bé, perquè en demanen un altre pel qual David improvisa la música. Ja ho avisa la Coia en un comentari al facebook “aquest noi és un geni”, i té raó.

Tornem cap a Tortosa amb el sol de cara que intenta enlluernar-nos. Ens aturem a mig camí per reposar combustible: només per al cotxe; nosaltres hem omplert el dipòsit d’energia abans.

.

Al blog de la benvolguda Jaka trobareu el seu comentari del recital.
Gràcies al Xulio per les fotos.

Llèpol

Definitivament abandona la dieta, les dietes, i assumeix el seu rol de llèpol de la vida.

Desdefinicions, replay

zerotisme. Que provoca una excitació nul·la.
utopista. Autopista sense peatge.
sucrealisme. Tendència artística que tendeix a endolcir la realitat.
sementiri. Lloc on els espermatozous reposen a la fi dels seus bellugadissos dies.

Por?

Passegem pel parc. Sona llunyà i fort un tro. El meu fill s'agafa de la mà. "Tens por?" Contesta que no. Jo tampoc.

La nevada del cucut, de Blanca Busquets

Algun dia, llibres com Solitud, de Caterina Albert, o Pedra de tartera, de Maria Barbal, per exemple, només seran un bon document per recordar la marginació, el rol d'inferioritat que antigament la societat reservava a les dones. Algun dia. Les coses milloren, és evident, però al segle XXI, els telenotícies i llibres com el de la Blanca Busquets ens recorden que encara queda molt camí.

La nevada del cucut ens presenta dues dones allunyades per un segle de distància, la Tònia i la Lali, però unides per situacions de marginació i rescatades en gran part per la seva passió: l'escriptura.
La Tònia viu a principis del segle XX, en una ambient rural de muntanya. No pot triar el seu matrimoni, no pot escollir la seva vida, i escriu d'amagat perquè aquesta mena de coses eren vistes de forma sospitosa llavors.
La Lali, cent anys després, es veu assetjada ja des de l'escola, d'una forma tan cruel i injustificada que la marcarà per sempre.
Només elles saben llegir la realitat en unes pintures que per tothom no són altra cosa que taques. Els papers que ha escrit durant tota la seva vida la Tònia, sovint d'amagat, les uniran.
A l'estil que ens proposa la Blanca, les veus dels personatges es fonen amb la de les narradores, sense discontinuïtat, com un tot, com un fil de pensament que les fa més vives.
Les paraules escrites se'ns mostren com a salvadores, i els silencis, com a culpables.
L'obra va guanyar el Premi Llibreter 2011.

Més comentaris sobre el llibre al blog de David Madueño, de David Serrano, de L'espolsada llibres, de l'Espai de llibres.
Us deixo amb la lectura d'un fragment.

Presentació de la 5a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

Dimarts passat, a la Biblioteca Pública de Tarragona i gràcies al suport dels Serveis Territorials de Cultura i el Programa 6 x 4. Ara el Priorat. vaig presentar la 5ª Jornada Literària de Cornudella de Montsant que tindrà lloc el 7 de juliol. He intentat explicar les motivacions personals que em van portar a organitzar aquestes Jornades, fruit del doble amor que sento pel meu poble i pels llibres, la senzilla idea inicial que consistia en ensenyar el poble als meus amics i amigues del món de les lletres i viceversa, la voluntat de remarcar Cornudella al mapa literari català, de demostrar que cultura i diversió no són incompatibles, ans al contrari, l’entusiasta i decidit suport que des de l’inici m’ha donat l’Ajuntament.

El gruix d’autors/es convidats durant aquests anys prové bàsicament de tres zones, Terres de l’Ebre, Priorat i Camp de Tarragona, i les Jornades serveix també com a punt de trobada, coneixement i intercanvi. Però també hem convidat autors de Barcelona o dels País Valencià.

L’ambient pretén ser lúdic, i s’ha combinat amb actuacions musicals de Jesús Fusté, Montse Castellà, Josep Romeu, o teatrals del grup TEBAC, i lectures per part de gent del poble i de l’actor Anton Dalmau. A més, la festa es remata cada any amb el típic ball de Sant Cristòfol, amb coca i vi per a tothom.

Us convido, doncs, a la 5ª Jornada literària de Cornudella de Montsant, del 7 de juliol, perquè comproveu el bon ambient que s’hi respira, amb el aquest programa d’actes.

El carrer dels jocs florals, de Joan Masdéu

El proper dissabte, 7 de juliol, a la 5a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, concert de Joan Masdéu:

Llegint Albert Sánchez Piñol

Cares del món (259)

Isabel Barriel, una bona col·laboradora, ha trobat aquesta Cara del món  vigilant un poble d'Oman.

L'Abans. Tortosa. Recull gràfic 1875-1975

L'Abans. Tortosa. Recull gràfic 1875-1975

És un llibre que recull fotografies representatives de la ciutat entre 1875 i 1975, i posa l'accent en l'aspecte humà: la gent, la manera de viure, els costums, les tradicions, les festes i també els paisatges, els edificis i els monuments més emblemàtics.

El volum de la publicació és de 824 pàgines amb unes 1.000 fotografies, restaurades digitalment, i s'edita en fascicles de periodicitat setmanal. El primer fascicle és gratuït i es podrà encomanar als quioscos, papereries i llibreries de Tortosa a partir del 29 de juny.

Es tracta d'una obra col·lectva, coordinada per Albert Curto i està emmarcada a la col·lecció L'Abans, que edita l'editorial Efados, en col·laboració de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre i l'Ajuntament de Tortosa, i tinc el plaer d'haver-nes escrit el pròleg.

L'obra, que encara resta oberta, continua acceptant fotografies de particulars.

Es descobreix que la dona barbuda en realitat és un home. Ningú demana que li tornin els diners, i això el deprimeix.