signes ben enllaçats

A la feina, cada dia m’arriben instàncies escrites a mà. Pel tipus de lletra pots endevinar moltes coses del seu autor o autora, per exemple, l’edat. De tant en tant m’arriba una lletra que podria ser de ma mare, una lletra amb majúscules recargolades, de signes ben enllaçats uns amb els altres, avesada a buscar la pulcritud i la bellesa, segurament a base de moltes repeticions a l’inici del seu aprenentatge. Em desperta tendresa, fins i tot les faltes d’ortografia, fruit d’un ensenyament trencat, insuficient o empeltat d’altres llengües. Imagino la mà ja una mica tremolosa pel pes tirà del temps, intueixo a l’horitzó la seva entrada al passat.

Només il·luminat per sa ceguesa, de Miquel Reverté

Només il·luminat per sa ceguesa, de Miquel Reverté

Premi de narrativa del concurs literari de Calldetenes

Santa Maria d’Atipar torna torna a ser escenari d’un llibre de Miquel Reverté, que em va fascinar amb Crònica d’unamar desapareguda. En aquesta ocasió, un noi del poble també és protagonista, tot i que es farà gran. Un noi que és cec, tot i que hi pot veure. Un noi que ens farà llàstima, tot i que aprèn a gaudir del món que l’envolta, i que ens plantejarà dubtes morals. El llibre és també un homenatge a un món que desapareix, a uns hòmens i dones, a una forma de vida

Nebbia, de Núria Pradas

Nebbia, de Núria Pradas

Bromera Edicions, 2014

Un misteriós jurament embolcalla els secrets que torturen l’ànima de Gioia amb lletres punxegudes i doloroses. I és que són molts els enigmes que la jove hereta de la mare, la qual, just abans de morir, confia la filla a una estimada germana que viu a Venècia. 

És així com Nebbia ens endinsa en aquesta ciutat fascinadora del final del segle xviii, carnavalesca i juganera, però que alhora amaga racons foscos i amenaçadors. De fet, a l’esplendorosa mansió de la tia Gertrude on s’instal·la Gioia, el luxe es barreja amb una sensació terrible, una tristor profunda que acompanya pressentiments nefastos. 

Té el telèfon de molts assassins

Massa anys al cos de policia per veure, frustrat, com un jove sergent li passa davant. Té el telèfon de molts assassins; alguns, discrets.

A Ràdio Gandesa amb El noi del costat del padrí

Avui, entrevista a Ràdio Gandesa, a l'espai Ones de lectura, amb Paco Sanahuja. Hem parlat del dietari Per no perdrem les molles, i del recull de contes El noi del costat del padrí. També he llegit algun nanoconte inèdit.

El podeu escoltar en aquest enllaç, a partir del minut 7.

A la Biblioteca de Gandesa hi aniré en viu el 16 de gener.

La revolució dels somriures

Ordenant en carpetes informàtiques les fotografies del passat novembre, m’aturo a observar amb més deteniment les del 9N. Ja he explicat les emocions viscudes aquell dia. En una de les fotos, tinc a mon fill als braços mentre li deixo posar la papereta dins l’urna. No és una foto original, n’he vist moltíssimes per les xarxes, mostra de la il·lusió amb què vam viure el moment. Avui, però, no em fixo en els teòrics protagonistes de la imatge que va enquadrar la meva dona, sinó en un testimoni involuntari, un home que esperava el seu torn, un metre més enrere, i que observa l’escena amb un somriure a la cara, de simpatia, de solidaritat, de companyia. La revolució dels somriures.

Estimar i estimbar es diferencien d'una lletra.

Contrast humit

Contrast humit entre aigua de pluja; saba vella feta record.

Creure que els meteorits xoquen amb la Terra, i no a l'inrevés, és d'una gran petulància.

la fulla del ganivet

Sempre comprova la qualitat del tall abans d’una feina. Esmola la fulla del ganivet, i les intencions.

vendes a La casa del llibre

El noi del costat del padrí, entre els nou llibres de ficció en català més venuts (el novè concretament) a La casa del llibre de Barcelona, després de Ken Follet

fals poder

Treure-li la pila als rellotges t'atorga un fals poder. Per alguna cosa es comença.

Gianni Rodari al Club de lectura de Tortosa

Desprès de set anys de coordinar el Club de Lectura de Tortosa, per a aquest mes he programat, potser una de les propostes més agosarades: comentar un llibre aparentment infantil. Es tracta de Contes per telèfon, de Gianni Rodari.
Des de que vaig descobrir aquest autor, m'encisen els seus contes, i els inclosos en aquest recull, no paro de rellegir-li a mon fill cada nit que, a temporades, en té un o altre de preferit.
Crec que pot ser molt interessant comentar aquesta mena de llibres en un club de lectura per a adults, perquè estic segur que els podrem assaborir molt més que els xiquets, si som capaços d'obrir la ment a la fantasia.
En aquest enllaç, podreu escoltar els contes de Rodari que he penjat a Youtube.
La cita és el 18 de desembre, a les 19.30.
Si teniu interès en rebre més informació, podeu escriure a clubdelectura@tortosa.cat
Com que molts de vosaltres no podreu assistir, us convido a compartir comentaris sobre el llibre en aquest apunt.
Els propers llibres a comentar al Club de lectura són.
30 de gener de 2015. La ciutat invisible, d'Emili Rosales, amb presència de l'autor i amb la col·laboració d'Òmnium Cultural Terres de l'Ebre
26 de febrer de 2015. El projecte Rosie, de Graeme Simsion

Història universal, segons Gianni Rodari

camí del groc

Camí del groc d'una tendra mà, passes dolces.

A la Microbiblioteca de Barberà del Vallès Esteve Paluzie

Exemplars d'El vertigen del trapezista i de I un cop de vent els despentina, desembarquen a  la Microbiblioteca de Barberà del Vallès Esteve Paluzie, i ho comenten al seu blog, amb dos fragments inclosos, respectivament.
Es tracta d'una Biblioteca especialitzada en el microrelat, per tant sé que els meus llibres seran ben acollits.

L'era dels ossos, de Samantha Shannon

L'era dels ossos, de Samantha Shannon 

Bromera Edicions, 2014

L’any 2059, el planeta està dominat per un sinistre règim totalitari. Paige Mahoney treballa al submón de la delinqüència i la seva feina és extreure informació entrant a la ment de les persones. La Paige és clarivident i, en un món on els somnis estan prohibits, comet una alta traïció tan sols per existir.

La seva vida canvia per sempre quan –agredida, drogada i segrestada– la jove arriba a una presó d’Oxford controlada per una poderosa raça d’un altre món. Ara, la Paige pertany al Guardià, qui esdevindrà el seu mestre, el seu entrenador i, alhora, el seu enemic natural. L’única oportunitat que té de tornar a ser lliure és permetre ser instruïda a la presó on està destinada a morir. 

Bressol de lletraferits

Dimarts passat, 25 de novembre, vaig intervenir via telefònica al programa Bressol de lletraferits, a Ona La Torre, programa que conudeix Sònia Ferrer i Josep Lleixà. Llegeixo algun dels nanocontes d'El noi del costat del padrí.
Josep és un enamorat de les meves Desdefinicions, i altres cops n'ha parlat al programa. Al seu blog en seleciona algunes, i també un fragment de Postres de músic.

L’inspector d’homicidis

L’inspector d’homicidis demana la baixa. Perquè es troba malament? No; perquè no s’hi troba.

Entrevista a Surtdecasa

Anna Zaera m'ha fet una entrevista per a la web Surtdecasa, on parlo del nou llibre El noi del costat del padrí, però sobretot parlem sobre el fet d'escriure, les motivacions, les emocions.
L'entrevista va tenir lloc a la Biblioteca de Tortosa, en un ambient molt agradable, que convidava a parlar amb vent baixa, amb sinceritat.

I un cop de vent els despentina, segons la Llibreria Adserà

La llibreria Adserà de Tarragona, al seu facebook, comenta I un cop de vent els despentina.