Absolc el temps, de Zoraida Burgos

 

Eduardo Margaretto llegeix El nostre pitjor enemic

 L'escriptor i amic Eduardo Margaretto llegeix un fragment d'El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions), la meva primera novel·la, on el protagonista es troba al límit i, al mateix temps, a un pas d'un dignitat  potser inútil. 

Un altres dels bons amics que em regalen la lectura dels meus textos. Ganes d'abraçar-los a totes i a tots.

Completeu amb la paraula que hi falta

 La servitud dels termòstats:

la xxxxxxx dels termòmetres.

.

En aquests enllaços podeu veure les propostes a twitter i facebook.

Joana Serret llegeix No és la derrota, sinó el vent

Joana Serret, directora de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta, llegeix un fragment de No és la derrota, sinó el vent (Onada Edicions), un recull pensat sobretot (no exclusivament) per a alumnat d'ESO i Batxillerat, gràcies a la proposta didàctica de Josep S. Cid.

Moltes gràcies i espero que fins aviat.

Ana Maria Franco llegeix Postres de músic

Ana Maria Franco llegeix una mica de Postres de músics per a berenar. Moltes gràcies, per la lectura i sobretot per les seues paraules que m'emocionen i justifiquen per si soles tot el temps, energia i il·lusions que dedico a escriure i a posar-me en embolics culturals. 

Baltasar Casanova llegeix A mig camí de la incertesa

 L'escriptor, mestre i amic, Baltasar Casanova, llegeix un breu i emotiu conte del recull A mig camí de la incertesa (Cossetània Edicions). Home ferm en conviccions i amistat.

Té altres llibres meus damunt la taula, mostra d'amistat i fidelitat. Gràcies.

Dolços els records

 

Johnson & Johnson llegint microcontes

Gràcies als mítics Johnson&Johnson i al seu entranyable creador, per llegir alguns dels meus contes, i en confiar que sí, que es pot viure de cuento (i matar).

Joan Maria Romaní llegeix Per no perdre'm les molles

Gràcies a Joan Maria Romaní per llegir un fragment del llibre Per no perdre'm les molles, en què en certa manera es veu reflectit. Un dels meus llibre que més m'estimo, sinó el que més, on la realitat, sense cap altre artifici, és suficient per a emocionar o fer reflexionar.  

Fàtima Beltran llegeix El calaix dels vols perduts

 Fàtima Beltran llegeix el fragment inicial d'El calaix dels vols perduts (Pagès Editors)

Ús de la paraula, de Gabriel Guasch Secall

 

Ús de la paraula, de Gabriel Guasch Secall

Cossetània Edicions, 2021 

Sinopsi

Amb Ús de la paraula, de Gabriel Guasch, tenim accés a un nou capítol del dietari en vers d’un poeta reflexiu, profund, sever, concís, auster, intens i fidel a unes idees.

          No vull ser més que la closca de nou,

          buit que sosté l’aventura

          dintre les mans plegades.

Anna Maria Ulldemolins llegeix Gestes innecessàries

 Anna Maria Ulldemolins, amb qui algun cop he coincidit a la Mostra Oberta de Poesia a Alcanar, llegeix un dels poemes amb què vaig participar un any: Gestes inecessàries.

MOltes gràcies

Conxita Jiménez llegeix El noi del costat del padrí

 L'amiga i escriptora Conxita Jiménez llegeix els nancontes finals del recull El noi del costat del padrí (Cossetània Edicions).

Aquests últims anys hem compartit molts actes on hem recitat un al costat de l'altre. Hi tornarem.

Un crit d'auxili

 Passejant per la via verda em desvio i em trobo aquesta desferra; prop lluny perquè no representi cap perill a qui no s'aparti del camí, i prou a prop perquè m'hagi cridat d'atenció.

És un crit d'auxili? De desesperació? De llibertat?

Segur que a l'amic i artista Adolfo Comes també li hauria cridat l'atenció.

el món pot mirar-se des d’un altre punt de vista

 

Espero el meu torn a l’oficina de correus. Per tal de mantenir la distància de seguretat, estic tot just al primer esglaó de l’entrada, a un pas del carrer, mentre suporto, estoicament, el fred: porto a les mans dos sobres per a enviar a dos premis literaris, a qui desitjo sort, i observo una mare i una filla menudeta, que passen l’estona jugant a la sala de bústies dels apartats de correus.

-On hi ha un cinc? I un vuit? I un nou?– pregunta la mare.

La xiqueta va assenyalant els números. És un joc d’anada i tornada. La xiqueta també posa a prova la mare.

-On hi ha un u? I un dos? I una o?

-De os no n’hi ha –diu en primera instància la mare.

Per sort, la mare recapacita a temps i assenyala un zero.

-Però ho podria ser això – diu.

Totes dues juguen i aprenen l’una de l’altra: la petita, a reconèixer els números; la gran, a recordar que el món pot mirar-se des d’un altre punt de vista.

Pilar Garriga i Alfred Sala llegeixen nanocontes d'Un riu de crims

 

Gràcies a Alfred Sala, i a Pilar Garriga Anguera  per la lectura d'aquests #nanocontes inclosos al llibre Un riu de crims.

Els nanocontes són la meva joguina literària preferida.

Pili Alegria llegeix Postres de músic

 Sé que els meus llibres no reben l'atenció dels grans mitjans de comunicació, de les més poderoses editorials, però sí són capaços d'arribar a la sensibilitat d'una colla de fidels lectors i, sobretot, lectores, com la Pili Alegria, que em regala la lectura d'un fragment del conte Sense més temps, del recull Postres de músic. Moltes gràcies.

Xavier Miró recorda Un tipus maniàtic perquè sí

 Xavier Miró, amic encantador, entusiasta i inquiet que es CREA a sobre, es troba entre els meus lectors fidels, i recorda al seu blog Ciutadà K el conte Un tipus maniàtic perquè sí, del recull Postres de músic.

Procuro anotar la data que acabo cada conte. Aquest conte és del 28/08/2002. Més de 18 anys! Fou una etapa fructífera en què escrivia un conte quasi cada dia o cada dos.

Ha passat molt de temps i he escrit molts contes després.

Em costa molt rellegir-me a mi mateix, un cop el llibre està publicat, excepte alguns relats que incloc al meu repertori de recitals.

Em fa tendresa recordar-lo, ja no escric contes així. Evolucionem, sense oblidar el xiquet que portem dintre.

Moltes gràcies, amic.

Tomàs Camacho llegeix A la barana dels teus dits

 Gràcies a l'amic i escriptor Tomàs Camacho per la lectura del meu primer poemari A la barana dels teus dits. Que l'amor ens acompanyi.

Quan el destí no fa por