07 de febrer 2023

Rosana Andreu visita Tens un racó dalt del món

Rosana Andreu visita Tens un racó dalt del món, de Canal 21 Ebre, per a parlar-nos del llibre Una taca de sang, publicat per Llibres del delicte, una novel·la de gènere negre, que és tot un mosaic social reduït a la plaça d'una vila, on els seus habitants són testimonis d'un crim masclista.  

Montse Cateura i Enric Franch de L’Ateneu Calero, ens recomanen Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez.

També recomanem el llibre L’altra guerra. La patrullaantifeixista de Móra la Nova en la revolució social de 1936, de Jordi Duran i Suàrez

.

També cites literàries i un text inspirat per la fotografia d'Eloy Blanco.

El programa es podrà veure en directe el 7de febrer a les 22 hores, i  posteriorment a Youtube en aquesta llista.
I ara també a 21Ràdio.cat 

06 de febrer 2023

contes breus breus

 

Em conviden a participar a un premi de narrativa breu on l’extensió mínima són 10 pàgines. Agraeixo que pensin en mi, però, en el meu cas, 10 pàgines no és brevetat, sinó escriure Guerra i pau gairebé.

Com tinc un excel amb dades de tots els meus contes, em poso a fer càlculs.

Ja fa temps que vaig superar el miler de contes, el 68% dels quals no supera una pàgina, el 95% no supera les tres, i tan sols un 0,46% supera les deu pàgines.

A banda estan les dues novel·les publicades, i un artefacte  inèdit que també s’ho podria considerar, per a les quals vaig haver de reconstruir provisionalment el meu engranatge mental, avesat o viciat al text breu breu, de molt menys de deu pàgines.

05 de febrer 2023

A peu, i a poc a poc, gaudirem cada detall; gràcies, Josep Maria Espinàs

 Crec que jo no seria la mena d'escriptor que soc, si no fos pels seus llibres. O potser m'ha influït, perquè m'agrada pensar que tenim tarannàs similars. Una de les persones, fora del meu cercle personal, que més admiro. L'autor de qui he llegit i rellegit més llibres; mitja lleixa és plena de les seves paraules, d'una mirada de qui em declaro deixeble. Sense ell potser no hauria escrit un llibre com La vida darrere de l'aparador, on bado i anoto allò de senzill i proper que vaig veure dins de botigues de Tortosa, perquè em feia mandra viatjar de poble en poble. Potser L'espectacle de la vida, el meu dietari, no tindria el mateix to. Gràcies per tant, Josep Maria Espinàs, seguirem a peu, gaudint de cada detall, a poc a poc.

Et llegirem.

Viatges inaudits: Hermínia

Després dels Encanteris i trucs de màgia amb què vaig col·laborar l'any passat amb el Diari La Veu del País Valencià, renovem la secció dominical amb els VIATGES INAUDITS. Es tracta d'una mena de recomanació de viatges a destins irreals, però que haurien d'existir. 

Per a mi són una joguina, una forma d'escriure deixant anar la imaginació, improvisant i gaudint allà on hem porten les paraules. 

Un país nou cada diumenge que us convido a imaginar.

Aquesta setmana, Hermínia.


30 de gener 2023

suau

 

Al passadís del súper escolto el suau francès amb què un noi, aturat davant d’una lleixa, parla pel mòbil. M’agrada la sonoritat d’aquest idioma que vaig estudiar de petit, i més ara que no tinc cap examen  a la vista. Comenta alguna cosa dels productes de la lleixa, i una veu, crec que femenina, li contesta i li resol els dubtes. No puc resistir la temptació de comprovar quina mena de productes estava consultant via telefònica; faig unes passes enrere i comprovo que, efectivament, són suavitzants.

29 de gener 2023

Memòries de l'exili mexicà (1957-1961), Artur Bladé i Desumvila

Sempre és un plaer tornar a Artur Bladé i Desumvila, com aquest volum 14 de la seva obra completa, i deixar-se portar per la melangia, la tristesa, l'enyorança de la persona, i la capacitat d'observació i descripció de l'escriptor.

28 de gener 2023

El vertigen del trapezista, a Alcanar Ràdio



Fa setmanes que Anna Maria Ulldemolins llegeix fragments d'El vertigen del trapezista a Alcanar Ràdio. És un dels llibres que més estimo, potser perquè sense dubte és el que més cop he presentat i he comentat en clubs de lectura, i m'ha portat a més llocs, des de Blanes a Alzira, i em fa goig que segueixi viu encara, gràcies a la veu d'Anna Maria, que l'ha gravat tot sencer.
En aquest enllaç podreu escoltar un fragment ambientat a Siurana del conte Monedes, o l'indecís rodar dels anys, amb què vaig guanyar el premi de Valldoreix, i que aquest gener ha fet dinou anys que vaig escriure.

26 de gener 2023

De trobar-se persones

 

Surto de l’Ajuntament a un quart de quatre, en direcció a Remolins, per a gravar un programa de Tens un racó dalt del món a Canal 21 Ebre. Quan camino per la ciutat, m’agrada trobar gent amb qui interactuar de forma improvisada, i més encara si tenen alguna relació amb el món cultural. Aquest cop me’n trobo dos. Davant l’edifici de l’antic Escorxador, ara Museu de Tortosa, trobo amb un genoll al terra l’Eva Castellanos, tècnica de cultura, que està tancant la reixa de la porta principal que dona al pati. No resisteixo la temptació, i m’agenollo també al terra, a l’altre costat de la reixa davant seu, i li demano confessió. Riem de l’ocurrència. “Bona soc jo, per a perdonar res, amb el meu nom (en referència a la primera dona a qui la Bíblia li carrega el primer pecat); més aviat t’animaria seguir pecant”, afegeix, amb més somriures. Per sort, al pati de l’antic Escorxador hi ha llimoners, no l’arbre del bé i del mal. Després em trobo el David Jiménez, tècnic de turisme, a qui li dic que m’agraden molt les fotos que penja a internet, en blanc i negre, ambientades en carrers de la ciutat, sempre amb alguna persona que hi transita. Ell amb la càmera, i jo amb les paraules del dietari, fem tasques similars, de captar moments fugissers, quotidians i senzills; una activitat que recomano a tothom, perquè et fa mirar la vida amb més atenció, amb més estima i emoció.

Dos breus aturades que no em fan arribar tard als estudis de Canal 21, on ja m’espera la convidada d’avui, Rosana Andreu, amb qui parlarem de llibres, i d’emocions, com la vida.

25 de gener 2023

de la curiositat i de les paraules

 

Mon fill, que és curiós, que es fixa en les coses, i que li agrada tant la història com les notícies de l’actualitat, em pregunta per què molts casos de què parlen al TN acaben en “gate”, com el catalangate o el pegasusgate. I jo li parlo de Nixon, i del watergate, i del procés de com algunes paraules adquireixen nous significats. I tot això després de sopar.

24 de gener 2023

Alícia Coscollano visita Tens un racó dalt del món


Alícia Coscollano visita Tens un racó dalt del món per a parlar-nos de dos dels seus llibres en què recorda a dos persones estimades, un en format de biografia sobre Carles Santos, artista total exuberant, i el dietari Perfum per a un incendi, on recull les sensacions i reflexions al voltant del procés de dol per la mort de la seva filla.

Josep S. Cid ens recomana el llibre Noruega, de Rafa Lahuerta.

També recomanem el llibre Memòries de l'exili mexicà (1957-1961), d'Artur Bladé i Desumvila.

També cites literàries i un text inspirat per la fotografia de Mercè Sebastià.

El programa es podrà veure en directe el 24 de gener a les 22 hores, i  posteriorment a Youtube en aquesta llista.
I ara també a 21Ràdio.cat 

23 de gener 2023

L'herència del vent


 

A la secció De pel·lícula, uns fragments de L'herència del vent (1960):

Una llei injusta, igual que el còlera, aniquila i destrueix a tothom que la defensa i  a tothom que la desafia.

...

El fanatisme i la ignorància desenvolupen molta activitat, i necessiten alimentar-se.

...

M'agradaria veure la història a través dels seus ulls de cuc; les coses em serien més fàcils.

...

No té cap enemic al món; només l'odien els seus amics.

...

Una idea és un monument molt superior a una catedral.

22 de gener 2023

El meu peu esquerre

 A la secció De pel·lícula, una frase extreta del guió d'El meu peu esquerre

És al teu cor on es guanyen les batalles, no al pub.

21 de gener 2023

Coses que realment preocupen a la gent (o és que no estic bé?)

 


A Tortosa, per a salvar el desnivell que hi ha entre l’avinguda Generalitat, la principal via de la ciutat, i el parc municipal Teodor Gonzàlez, es van construir unes escales que cada cop que les baixo o les pujo em causen cert malestar i, fins i tot, si pujo un esglaó més la meva exageració, irritació.

Les escales, en la seva immensa majoria, tenen esglaons amb una altura i una amplària que permeten a una persona d’estatura mitjana fer passes amb naturalitat i, en el cas d’artistes de cabaret, amb elegància.

Però no és el cas d’aquestes escales del parc, ja que la seva amplària t’obliga a escollir entre fer el ridícul amb passes molt curtes, o semblar maldestre amb passes massa llargues. Em recorda un gag dels Monty Python i el seu Ministeri de passes babaus.

Potser aquestes escales són un artilugi per a fer-nos reflexionar sobre els camins que ens posen davant la vida, que sovint ens conviden, o obliguen, a avançar de determinada forma, oblidant que som els amos de les nostres passes i del nostre caminar. No invento res, ja en va fer un poema Machado.

20 de gener 2023

Crec endevinar que l’amor és igual

 Una parella d’avis instal·len la seva neta petita al seient de darrere del cotxe. A la vorera, els espera el cotxe plegable. Es prenen el seu temps. Se’l miren des de poca distància, d’un costat, de l’altre, l’analitzen amb precaució, com si d’una bèstia perillosa es tractés. L’avi pren la iniciativa i diu, decidit: “em penso que això anava així”. S’acotxa, prem alguna palanca i escolto des de la distància (confesso que m’he quedat, dissimulant, a veure el desenllaç): “clec”. I l’avi exclama, amb satisfacció davant l’èxit, i cert punt d’orgull: “has vist!”. Però el cotxet no està plegat del tot, i no cap al maleter encara. I tots dos l’observen des de diversos angles; premen aquí, estiren allà, aporten la seva opinió, i gràcies al mètode de prova i error, i en un temps prou acceptable, se’n surten victoriosos, mentre la xiqueta es distreu amb un enorme peluix de color rosa.

Suposo que els models dels cotxes han canviat molt des de que van tenir els seus fills, i llavors eren menys complexos, i sense tants accessoris. Crec endevinar que l’amor és igual.