Fals proverbi de la Ribera d'Ebre

Els préssecs que maduren lentament són més dolços. I les persones.
.
Fals proverbi de la Ribera d'Ebre

claus, èxit

Què preferiu: les claus de l'èxit, o l'èxit de les claus?

Estàndards, d’Alba Dalmau

Estàndards, d’Alba Dalmau

Premi Vila d'Ascó 2016

Angle Editorial, 2017

Sinopsi

La vida sentimental de les parelles té variacions infinites, potser tantes com la música. Alba Dalmau ha triat onze cançons clàssiques del jazz per formar aquest brillant repertori de sentiments, esperances, desitjos i desacords. 

Una parella perfecta a ulls de tothom però que és a punt de trencar-se, un matrimoni que es reenamora quan ell es jubila, parelles que són un trio —o un quartet—, l’estranya relació a distància d’una hostessa de vol i un home que té pànic a volar, una dona que vol abandonar fills i marit i no acaba de trobar mai el moment...

Alba Dalmau aconsegueix, amb un estil fresc i directe, que el lector sintonitzi amb uns personatges que, com tothom, busquen aquell miracle que és la felicitat compartida —a vegades la troben; a vegades, no.

Antologia de Joan Fuster,

Antologia de Joan Fuster, a càrrec de Vicent Terol i Calabuig

Onada Edicions, 2016

Sinopsi

Si Fuster és un dels assagistes europeus més important del segle xx, per què no l’hauríem d’aprofitar al màxim? Fuster ens farà gaudir d’una prosa deliciosa alhora que ens obrirà la ment a preguntar-nos el perquè de tantes coses. Això ja serviria per a qualsevol ciutadà europeu que s’endinsara en la lectura de Fuster. Com a catalans, i especialment com a valencians, a més a més, ens posa davant de l’espill i ens dóna l’oportunitat de comprovar que els temes tractats, els grans temes, segueixen exactament igual de vius. No han perdut ni un gram d’actualitat.

L’any 2012 ha fet 90 anys del naixement de Joan Fuster, 50 de la publicació de Nosaltres, els valencians i 20 de la seua mort. És, segurament, la figura més emblemàtica de la renovació cultural del País Valencià i segurament, també, l’assagista més destacat de la literatura catalana. Els valencians ens actualitzem intel·lectualment com a poble i entrem en la modernitat a partir de Joan Fuster.

Fa uns dies el carter em va portar a casa un nou llibre, Antologia de Joan Fuster, editat per l’editorial binicarlanda Onada edicions. Es tracta d’una selecció de textos fusterians preparada pel professor Vicent Terol i Calabuig i destinada a joves d’entre quinze i dèsset anys. Amb una barreja de curiositat i golafreria intel·lectual, em vaig posar a llegir-lo. Hi vaig trobar textos de llibres com araSagitari, Figures de temps, Indagacions i propostes, Diccionari per a ociosos, Poetes, moriscos i capellans, entre altres; en fi, una barreja d’articles, entrades de dietaris, miniassajos i aforismes. Trobe que la selecció que ha fet Terol és intel·ligent i per moments agosarada, ja que també ha inclòs assajos que reflectixen la idea de país que tenia Fuster.

Tres regals màgics

cor, encens i em mires.

El triangle rosa, de Silvestre Vilaplana

El triangle rosa, de Silvestre Vilaplana

Bromera Edicions, 2017

PREMI FUNDACIÓ BANCAIXA DE NARRATIVA JUVENIL

Dani menteix. Menteix molt bé. Però ho fa per pura supervivència. Perquè no es comprén a ell mateix, perquè no s’accepta com és, perquè té por de l’entorn que l’envolta, perquè poden més els prejudicis que els sentiments. Fins que un dia la xarxa de mentides comença a trencar-se i per fi s’enfronta a una veritat que li fa mal, però que l’alliberarà. Sense dramatismes i amb bona cosa d’humor, assistim al descobriment de l’opció sexual d’un adolescent.

Poesia per a astronautes

Dilluns passat vaig participar al programa Gravetat Zero, de Catalunya Ràdio, conduït per Ernest Macià, concretament a la secció Poesia per a astronautes.

Vaig llegir alguns nonopoemes i nancontes, que considero poètics, i l'Ernest Macià, a més d'un poema seu amb una olivera de protagonista, va llegir un dels meus poemes inclosos al llibre A la barana dels teus dits, amb les vinyes del Priorat de fons.

Fou una estona amable i divertida, i s'agraeixen els programes que presenten d'una manera fresca la poesia.

A la sala d'espera vaig coincidir amb Juan Manuel Guillamon, de la gelateria la Trufa i amb la cantant Paula Valls.

Per aquelles coincidències de la vida, un dels nanocontes que tenia preparats parla de gelats, i La trufa es troba molt a prop de la parada d'autobusos de la HIFE, al carrer Numància. No deixo passar aquestes guerxades que em regala el destí. Després del programa visito la gelateria, i comprovo que el Joan Manuel ja ha posat a le sprestatgeries la postal de la ILC que li havia regalat abans. I li proposo una col·laboració dolça.

A la Paula, ques és quasi una nena, quasi sense el quasi, no l'havia reconeguda, i això que l'hem escoltat molts cops al cotxe amb el disc de la Marató. A partir d'ara l'escoltaré amb uns altres ulls, de complicitat.

Me'n torno, doncs, amb bon ànim cap a Tortosa.

Des de l'autobús veig aquesta petita escena. Una parella ja gran caminen darrere una noia, suposo que sa filla. L'home assenyala el cul de la noia i, acte seguit, la dona li espolsa alguna cosa. 

Prudència, o és que cadascú té els rols ben assignats?

Podeu escoltar el programa en aquest enllaç. Jo surto a partir del minut 49.

Narracions extraordinàries, de Joan Santamaria

Narracions extraordinàries, de Joan Santamaria

Més llibres, 2016

Sinopsi

Les Narracions extraordinàries de Joan Santamaria –publicades entre 1915 i 1921 i absents de les llibreries des de fa massa anys– representen un veritable catàleg d’ambients feréstecs, arguments estranys i esdeveniments sobrenaturals que no només van connectar la nostra literatura amb autors com Hoffmann, Conan Doyle, Verne, Wells o Poe, sinó que també van exercir un impuls que faria evolucionar el gènere fins als contes de Calders, algunes obres de Rodoreda o les novel·les de Perucho.
Aquests relats poden arribar a ser terrorífics, però també grotescos, èpics, onírics o humorístics, un hibridisme que els atorga un caràcter tan fundacional com d’obra imprescindible de la nostra tradició literària.

Per no perdre'm les molles

Ja es pot aconseguir un dels meus llibres preferits, Per no perdre'm les molles (Editorial Petropolis), des d'una nova plataforma, Lektu.
Cada cop m'estimo més els dietaris, com a escriptor i com a lector. Vida i literatura en estat pur.
I en aquest, mon fill surt de protagonista a la portada, i gran part de l'interior.

Avui, a Catalunya Ràdio

Avui, entre les 18.15 i les 19 hores, participaré al nou programa de Catalunya Ràdio, Gravetat Zero, amb Ernest Macià.
Parlarem d'un tema de rabiosa actualitat i interès: la poesia.

Fals proverbi egipci

Que l'arena del desert se't posa entres dits?
Que sigui a l'inrevés.
.
Fals proverbi egipci.

Ser un escriptor exhaust, i fer relats sense paraules.

Transcripcions, de Gabriel Guasch Secall

Transcripcions, de Gabriel Guasch Secall

Cossetània Edicions, 2017

Sinopsi

Meditació, profunditat, severitat, concisió, austeritat, depuració, intensitat, fidelitat, lucidesa i claredat vertebren la poesia de Gabriel Guasch. Transcripcions, de títol explícit, representa un pas més en l’arriscat exercici de transportar la mirada a la paraula.

Ulls de glaç, de Jordi Solà Coll

Ulls de glaç, de Jordi Solà Coll

Pagès Editors, 2017

32è Premi Miquel Martí i Pol de l'Ajuntament de Roda de Ter, 2016

Els poemes d'Ulls de glaç es revelen en un món on la llum és l'excepció. Un pou i un ull s'aproximen molt metafòricament. Un ull pot arribar a confondre's amb el fons cristal·lí del pou que mira. Els ulls que es miren fit a fit poden esdevenir pous insondables. Esguards, “el goig d'antany”, que la intempèrie del temps ha glaçat. Ulls recoberts de gebre. Ulls de glaç és la consumació i la destil·lació en paper d'un llarg procés d'orfebreria on els mots són la matèria primera. Un camí perseverant, exigent, quasi obsessiu, i segurament vital, que, gràcies a haver guanyat el Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, ara es pot fer visible als lectors. En som afortunats. (del pròleg de MARIA JOSEP ESCRIVÀ)

Patapam, pim, pam, de Ricard Bonmatí

Patapam, pim, pam, de Ricard Bonmatí

Baula Edicions

Quan aprens a caminar PATRIP-PATRAP, a caure PATAPAM, a xipollejar XIP-XAP, tot ho fas xerrant i jugant. Doncs amb aquests poemes se’t quedaran a la memòria jocs de paraules i imatges que fan ballar el cor i els llavis. I així, sense adonar-te’n, aprendràs a parlar, a llegir, a gronxar-te i a estimar.

Completeu la frase

COMPLETEU LA FRASE
.
Els aspirants a _________ ja es troben a la línia de sortida. Està a punt de començar la cursa que mai no s'acaba.

Sobre la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant

Necessito deixar passar un temps per a intentar fer una crònica d’un dia com la 10a Jornada Literària de Cornudella de Montsant, del passat 15 de juliol.

Tot l’any hi he estat pensant, amb una intensitat creixent, perquè arribar a la desena edició comença a fer respecte i calia celebrar-ho com cal. Finalment he apostat per la continuïtat, per un format que s’ha consolidat tots aquests anys. Una part del meu cervell hi rumia durant dotze mesos, però la feina, avui en dia, es pot fer àgil, i més si compto amb la col·laboració de l’Ajuntament, encapçalada pel seu alcalde, Salvador Salvadó, i el regidor de Cultura, Salvador Olivé. També ja em resulta imprescindible comptar amb un grup de persones que aporten idees, treball i suport moral, que sempre va bé, o per fer una cervesa de tant en tant per compartir neguits literaris i vitals: Pilar de la Calle, la bibliotecària, Joan Carles Jansa, i Francesc Valls-Calçada. I sense oblidar tots els voluntaris que participen en el muntatge i en la lectura de textos. M’agrada veure com creix la família de la Jornada; d’això es tracta, entre altres coses.

Com a novetat, i incorporant-se als actes de la Jornada, al matí s’inaugura l’exposició  "Morató Aragonès. Mestres i amics", a l’Arxiu Morató Aragonès, on es presenten obres del pintor que s'exposen per primera vegada, així com una mostra centrada al voltant dels mestres i amics de l'artista, oferint un excepcional testimoni de l'entorn i de l'època, amb obres, entre d'altres, d'Ignasi Mallol, Puig Perucho, Sanvisens, Bosch Roger, Muxart, Rio, Sanjuan, Jordi Mercadé, Abelló, Aguilar Moré, Sarsanedas, Cruañas i Rollan.

Ja a la tarda, com l’any passat, té lloc la microruta literària, on es llegeixen microcontes de diversos autors (Imma Torné, Ramon Mas, Sònia Sureda, Pere Calders, Jesús M. Tibau, David Arnau, Núria Tort i Jordi Masó)  a quatre llocs especials del poble: davant del Celler Cooperatiu, al voltant de la font del parc vell, a l’entrada d’una casa del carrer Major, i a l’església del carrer del Pilar. Confesso que m’encanta aquesta activitat, girar el cap i veure el seguici de gent caminant pel poble, veïns i vistants,  seguint la música de la guitarra de Toni Just que ens acompanya, tot i el calor d’aquest juliol, tot i ser quarts de set de la tarda. Té quelcom de conte o, millor dit, de microconte.

A les set, amb una puntualitat que ens honora, comença l’acte central al Casal Jaume I, on vam presentar els llibres Hipermatrònic, l’hiperbreu que va sorgir de l’espai profund, de Sergi G. Oset, La filla esborrada, de Margarida Aritzeta, El pont dels jueus (que també celebra els seus 10 anys), de Martí Gironell, Gosadies, de Carme Andrade, Tardets, d’Agustí Clua, i Un regal per a Führer, de Francesc Valls Calçada. Abans de cada presentació es llegeix un fragment del llibre, i després, gaudim d’una actuació de Jesús Fusté i Toni Just. Les paraules, la música, i les sensacions, suren pel pati del Casal. I l’acte acaba de forma molt emotiva per a mi, quan l’alcalde materialitza el seu agraïment amb una placa que em regala en nom de l’Ajuntament.

Gràcies a tothom, que ha col·laborat en l’organització, o llegint un fragment (Gustavo Tibau, Carolina Bodro, Mireia Dols, Josep Amat, Ainhoa Campiña, Pilar de la Calle,  Joan Carles Jansa, Meritxell Cardona, Manel Pozo, Farners Cases, Rosa Mari Miró, M. Dolors Pàmies i Josep Lluís Correa), o oferint-nos la seva obra, o la seva atenció.

Una part del meu cervell comença a pensar en l’11a, i una part del cor.

Més informació al diari digital Tarragona 21

Fotos de Xulio Ricardo Trigo

Fotos d'Antoni Lluch

Les petjades de l’home invisible, de Manel Alonso i Català

Les petjades de l’home invisible, de Manel Alonso i Català

Quorum llibres, 2016

Sinopsi

Joan Fuster batejà Josep Lluís Bausset com un personatge subterrani, una persona que des de l’anonimat va ajudar a mantindre la llengua, la cultura i les tradicions valencianes. El nostre país està ple de personatges subterranis, uns individus que conviuen amb una altra mena de fauna humana, la dels escriptors amb una trajectòria intensa i extensa que no aconseguixen visibilitzar-se en una societat que els ignora, els dóna l’esquena o els menysprea directament; homes i dones invisibles que, aliats amb els personatges subterranis, mantenen la flama d’una cultura que molts voldrien anihilar. El nostre autor és un d’ells. Durant vint-i-quatre mesos, ha anat anotant setmana rere setmana les seues vivències, observacions, crítiques, reflexions, així com els seus sentiments i les seues emocions, tot conformant un artefacte literari on ens trobarem les petjades d’un home senzill i honest que, contra vent i marea, continua fent i refent la seua obra literària.

Vas i vents.

-Deies?
-Pretèrit imperfet.

Com ales d’àngel negre, de Francesc Mompó

Com ales d’àngel negre, de Francesc Mompó

El petit editor, 2017

Sinpsi

Com ales d’àngel negre és un camí no exempt de dificultats […] La relació masoquista que Armengol proposa a Maria trenca per complet les previsions vitals i existencials de la protagonista. Ella, en la seva acceptació, ha d’internar-se en tot un periple de proves que la canviaran completament. És el procés d’alliberament de certes càrregues, l’aprenentatge de l’autodomini i de la convicció.

En l’estil límpid i ben estructurat de Mompó cap tota una escriptura de la detenció i de la mesura. El cos és àmpliament descrit, la fisiologia i les fibres sensitives es mostren en un discurs on ella es descobreix posseïdora d’un poder sobre si i sobre les diverses situacions a què s’enfronta. Hi ha escenes on la dedicació a les funcionalitats del cos pren possessió del moviment eròtic. Les descripcions anatòmiques també tenen cabuda en l’erotització dels sentits, les imperfeccions del cos i com la protagonista progressivament consciencieja cada parcel·la i receptacle. El que en un inici sembla ser un càstig es va inserint en cada fibra del seu organisme fins esdevindre capaç de generar el plaer pel que el masoquista s’entrena i anhela: en l’espera preveu el plaer, en l’espera s’aprén a incrementar la sensitivitat. En l’espera i en l’obediència creix una nova rebel·lió dins d’ella: la de fer-se valdre així, nova, en una mena de bateig cap als avencs de l’afectivitat.
La lliure acceptació d’un contracte i d’unes normes activa de bell nou l’ideal del somni, de la realitat delirant i figurada, de l’aprenentatge sobre el cos. Maria aprén a entrar en una dimensió ben distinta i atractiva que, des que per primera volta apareix a l’ampit de la finestra del món d’Armengol, s’hi sent temptada a navegar.

Com ales d’àngel negre, la catarsi en l’amor també és possible.