29 de febrer 2008

Setmana del llibre

Aquest dissabte, 1 de març, de 18 a 20 hores, em podreu trobar a l'avinguda de la Catedral de Barcelona en motiu de la Setmana del Llibre. En teoria, estaré signant llibres; almenys així ho espero. Ja us ho explicaré.
Els escriptors/es que signarem dissabte a la tarda som els següents:

Ramon Aymerich
Antoni Bolinches
Montserrat Gallart
David Jou
Gemma Lienas
Mercè Masnou
Miquel Molina
Jordi Palay
Pep Puig
M.Carme Roca
Jesús M. Tibau
Pau Vidal

Actuar amb naturalitat davant d'una entrevista?

Avui ha sortit al Diari de Tarragona l'entrevista que m'ha fet Joan J. Carot sobre El vertigen del trapezista. No deixa de sorprendre'm trobar en un titular alguna de les frases que he pronunciat. Se suposa que quan s'entrevista a una persona que escriu llibres, les respostes han de ser mínimanent intel·ligents i amb cert sentit i coherència. Repeteixo: se suposa.

Jo no tinc encara la soltura ni la gràcia per a desenvolupar-me amb facilitat en el llenguatge verbal. El paper que jugo més a gust és el d'escriure, i aquí puc pensar amb calma, retocar, modificar, filtrar i mostrar frases amb cert sentit i que expressin mínimament la meva intenció, que no sempre és fàcil. Minuts després de l'entrevista sempre se m'ocurreix una frase genial, o més original, o molt més indicada per a expressar el meu pensament.

Pitjor encara quan et fan la fotografia i has d'agafar el llibre amb aparent naturalitat i amb un somriure que no resulti fals. En aquest cas, a més, a proposta del fotògraf, he hagut de passar per damunt de les plantes que rodegen la font de la plaça de l'Ajuntament, i això potser no està gaire ben vist, tenint en compte que treballo al servei de manteniment i serveis.

Cares del món (35)

Ja he dit algunes vegades els criteris mínims que segueixo a l'hora de triar Cares del món per a aquesta secció. En primer lloc, procuro que les cares siguin accidentals, no provocades expressament per a la foto, i evito els rostres que fàcilment es poden trobar a façanes de cases i a vehicles, per exemple. Malgrat tot, de tant en tant, puc fer alguna excepció quan es tracta de cares tan simpàtiques com aquesta i que, a més a més, tinc l'alegria que sigui enviada per un dels meus amics, el Toni.
Ja sabeu que, especialment als pobles, es bategen els membres d'una família amb un sobrenom. Com es deuen dir els que viuen en aquesta casa?

28 de febrer 2008

Camins estranys us porten fins aquí

Un dels serveis més interessants que m'ofereix el comptador que tinc al blog és conèixer la procedència de les visites i les paraules que s'han utilitzat per a arribar mitjançant un buscador. Moltes visitants arriben a Tens un racó dalt del món per casualitat. Això és fa prou evident amb la mostra que he recollit, autènticament certa, ho prometo, dels camins tan estranys que han portat visitants despistats fins aquí, a través dels buscadors. Encara no m'explico quina relació tenen amb el meu blog:


ingresos socios entrada real madrid 2007 euros
"blogspot" sexe
habits socials de l’epoca de tirant lo blanc
Casa de pedra a Prats de Molló
privitera pista fotos
significat de famelic
cancelacion de linea telefonica telmex
peus
masturbació racó dels sentits
dibuix del anagrama del nom de Jesucrist
aspirina club sorteig
hidroterapia de colon
carro mas caro del mundo

Felicitats petites (33): saber dir adéu

Sovint associem dir adéu amb un sentiment de tristesa, amb una pèrdua. Se'ns encongeix el cor, se'ns fa un nus la gola de les emocions deslligades al darrer moment. Però és impossible fer enrere. De totes maneres, si hem sapigut aprofitar cadascun dels instants, si hem construït els records a consciència i amb dosis generoses de tendresa, potser convertirem aquest adéu en una de les nostres Felicitats petites, en un amic per sempre.

27 de febrer 2008

45è joc literari: un títol desordenat

M'ha passat una desgràcia; un llibre ha saltat de la lleixa on estava reposant en silenci, ha caigut a terra i s'han desprès les lletres del títol. He intentat col·locar-les de nou, però, com que sóc molt despistat, jo diria que ho he fet de forma desordenada, per la qual cosa demano excuses a l'autor. A més a més, el nom de l'autor s'ha esborrat gairebé del tot: quina mala sort!
Per tot això, he pensat que aquest accident podria ser un bon motiu per a proposar-vos l'últim dels jocs literaris del mes de febrer. D'aquesta manera, el joc d'avui consisteix en què ordeneu les lletres, em digueu el títol correcte del llibre i el nom de l'autor. Envieu les respostes a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el vostre nom i població. Si resoleu aquest problema també obtindreu números per al sorteig del premi del mes de febrer.

26 de febrer 2008

A per l'últim joc de febrer


Demà us proposaré el darrer joc literari del mes de febrer. Us recordo que el premi d'aquest mes és un lot de llibres cedits per la Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans i que sortejaré entre tothom que hagi participat. Com més participacions, més possibilitats, i també regalaré punts extres a qui endevini tots els jocs. El termini per a participar és el 4 de març.
Els anteriors jocs són:
42è joc literari: buscant 16 fragments de La plaça del diamant en 58 blogs.
43è joc literari: 4 adjectius i 4 verbs per a definir la Colometa. A finals de mes donaré els resultats d'aquest joc-enquesta.

50 fantasmes alliberats

Una de les iniciatives més interessants i curioses que es va dur a terme durant la II Fira Literària Joan Cid i Mulet va ser la impulsada per l'Àlex Ferré, d'Aeditors. Inspirat en el moviment del bookcrossing va alliberar pel poble de Jesús més de 50 exemplars del llibre que ha editat, El fantasma de Canterville, d'Òscar Wilde. El fet de triar aquest llibre i no un altre radica en l'obra del genial autor, "L'ànima de l'home sota el socialisme", un assaig contra la propietat privada, però no des d'una vessant política o econòmica, sinó estètica.

Sembla ser que els 50 fantasmes van acabar desapareixent del tot, cosa que hauria plagut molt a Wilde, però no sabem a quines llars concretes han fet cap. Esperem que els tractin bé (o sigui, que els llegeixin), tal com es mereix un fantasma de paper, perquè als llibres, encara que parlin de fantasmes, no se'ls ha de tenir por.

Mirar des de Siurana



La vista que s'admira des de Siurana m'ha inspirat aquest fragment del conte Monedes o l'indecís rodar dels anys, inclòs a El vertigen del trapezista, i molts més:

"Albarca a la dreta i La Morera a l’esquerra, s’amaguen entre les roques del Montsant, amb timidesa; però des de la seua alçària, en una conxorxa antiga amb Siurana, no se’ls escapa res, i coneixen tot allò de nou i tot allò de perenne que respira la comarca. Des dels fumerals de Cornudella, al mig de la petita plana, es dibuixen línies que pugen, es difuminen i es perden lentament."

25 de febrer 2008

Presentacions de llibres a la Fira Literària de Jesús


Ahir diumenge, durant la II Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, es van dur a terme diverses presentacions de llibres:


Emigdi Subirats: Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d’una ciutat i d’un temps; Per un futur sense llàgrimes, de diversos autors; i la seva traducció de L'assassinat considerat com una de les Belles Arts, de Thomas de Quincey.
Àlex Ferré: La vida des del parc, de Sílvia Favà, i De la mà de la meva filla, d'Albert Guiu
Jesús Mª Tibau: El vertigen del trapezista.
Francesca Aliern: Cor de llop.
Vicent Pellicer: Guia de les Terres de l’Ebre.
Josep Igual: Faules mamíferes.
Glòria Fandos: Empremta de dona.

Com altres trobades d'aquest tipus, que cada cop sovintegen més, el dia va servir per a unir més els llaços entre escriptors, editors, llibreters i lectors; conèixer nous companys i companyes de lletres; compartir el fred del matí, les crepes de migdia i la pluja del vespre.
Més fotos a la meva galeria d'imatges.

Desdefinicions (44)

Tot i trobar-nos en plena campanya electoral, les Desdefinicions del dilluns també volen dir la seva.

bocació. Inclinació a fer servir tothora la boca, especialment per besar.
lingüís-tic. Qui té el tic o mania de corregir-te contínuament quan t’equivoques en una paraula.
lleona. Ona ferotge.
ereccions generals. Aixecament d’ànim (sovint fictici) de la majoria dels polítics en analitzar els resultats electorals.


Com en anteriors setmanes, també aquesta secció comença a beure de les contribucions de companys i companyes blocaires.


De Roi Marphille:
Estiumar: estimar l'estiu
Pelicolar: quan convences a algú per anar a veure la pel·lícula que vols.


De Núria:
Ensi(mi)nistrat. Preparat per a ser ministre algun dia, per exemple Duran Lleida.
Relegió. Multitud desfermada capitanejada per la COPE.

24 de febrer 2008

El vertigen del trapezista a la Fira Literària de Jesús


El petit trapezista ha estat avui a la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús. Aviat us comentaré les impressions del dia, però, si voleu, ja podeu anar a veure fotos a la meva galeria d'imatges.

Propostes al 44è joc literari

Els tres primers jocs del mes de febrer estan dedicats a Mercè Rodoreda. Concretament, al 44è joc literari us vaig demanar una mica de creativitat per a transformar a l'estil de Mercè Rodoreda un post d'aquest blog amb el títol"La nova companya d'oficina desperta expectació".

Us animo a participar en aquest i a la resta de jocs literaris del mes de febrer: el 42è joc literari i el 43è joc literari. Teniu temps fins el 4 de març. Aquestes han estat les primeres propostes enviades:

"Asseguda en un banc de fusta envernissada hi havia una nena que em mirava amb ullets de mona, que duia un vestit del color de la nit de lluna plena, i ho vaig comentar amb la meva companya de feina. No em va contestar. Quan vam sortir al carrer em va dir que no m'amoïnés que aviat la coneixeríem. Vam anar voltant carrers fins a les nou de la nit, sense dir-nos ni mitja paraula, com si fóssim mudes del néixer. Al mati següent, al entrar a l'oficina la vaig tornar a veure, i semblava que patia; continuava mirant-me amb els seus ullets de mona,però damunt la taula hi havia un fullet d'instruccions, per fí ens vam fer amigues, encara que el paper costava molt de desenganxar i a sota del primer en va sortir un altre, i un altre, fins a cinc."
Immaculada Forteza

Zerafina a la Caza Conziztorial
"Aquezta zemana també treballo a ajuntament, trec la polz a la terzera planta, hi ha moltz homez. Aquezt mati eztaven totz ezveratz. Ez veu que ha comenzat a treballar una de nova en comptez d'una vella que z'ha jubilat. No n'havia vizt cap cap de vella,jo. Totz la miraven embadalitz, diuen que té una zintureta petita, petita que enamora i que zi l'acaronen ez zuau i fa tot el que li demanen, zegur que pobreta encara ze zent inzegura entre tantz homez, a mi al comenzament també em pazava. Jo encara no la he vizt ni li he zentit la veu: "Éz molt zilenziosa -diuen ellz i eztan que no toquen de peuz a terra perquè no protezta per rez, ni tant zolz zi li donen maza feina.
Totz la volen conèixer de prop, diuen que noméz té virtutz i ze li acozten buscant on elz hi cal prémer per treure-li el tòner. Ez el que diuen ellz, jo no zé rez de tónerz, no en tinc jo d'aqueztez cozez però ella ... zegur que ez méz bonica i llezta que no paz jo!"

Núria


"I la nova companya ha arribat aquesta setmana. I els homes de l'Ajuntament, els de la tercera planta, estan molt més nerviosos que de costum. Quan toca l'hora de la jubilació unes arriben i les altres marxen. Llei de vida. I trobo que aquesta no s'assembla gens a l'altra. I és que sembla tan moderna . L'altra, la jubilada, sempre la recordaré amb aquells tapets de puntes que li va fer la senyora Enriqueta. La cobríem amb els tapets -com si fossin mantellines- els vespres en plegar. I els caps de setmana. Pobra senyora Enriqueta, sempre boixet amunt i boixet avall.I aquesta nova em fa pensar en mi mateixa quan vaig començar a treballar a l'adrogueria, tan tímida, tan prudent, tan servicial. I tan discreta. Tanta, tanta feina que es fa, silenciosament, els primers dies de ser en una nova destinació. I no hi ha cap queixa, no hi ha mai una paraula més alta que una altra. Treballar, guanyar-se la confiança. I ni un sospir.I ara, els a-tresos. I després, les reduccions a setanta per cent. I vinga. I vinga. I ens ha dit l'instal.lador que el xivato vermell del tòner s'encendrà, si fa no fa, a les vint-i-cinc mil còpies. I que quan convingui, tenim el número de telèfon del servei tècnic en una enganxina vermella al costat dret, vora el receptacle dels clips."
Josep Maria Sansalvador


"A l’Ajuntament, la dona que netejava l’altre portal s’havia jubilat perquè havien mort el seu marit a la guerra i ja no tenia més esma de seguir netejant terres. Va venir una noia nova l’endemà, molt prima però que encara conservava una figura que duia tots els treballadors de l’Ajuntament rere les seves faldilles, i aquesta fou la causa que pogués deixar aviat aquella feina, gràcies a un revolucionari que va anar a fer la revolució sota els llençols pagats amb la misèria de la ciutat. Aquell home li passava la mà per la cintura, que gairebé no en tenia, i ella dòcil es deixava fer, obedient al tacte dels dits, sense remugar ni atabalar-se. Aviat van superar la fase de coneixement mutu, d’il·lusió d’aprendre les seves virtuts, de descobrir com accionar la palanca per tal d’extreure’n el major profit. I se’n van anar i vaig haver de netejar jo els dos portals."
Josep Santacreu

Blogs degustació

Mentre jo passejo per la Fira Literària de Jesús, us proposo un viatge petit per alguns dels posts que he visitat aquesta setmana:


Imatges i paraules
L’home que mira
El tentacle
En companyia
Com gotes a l’oceà
Armonia

L'animal moribund, de Philip Roth

Philip Roth és un dels autors que he descobert els darrers anys i que m'ha deixat més petjada. L'animal moribund és una novel·la directa i plena de passió, on l'autor fa un anàlisi colpidor dels sentiments de dependència i de llibertat alhora, una història de revelació sexual viscuda i explicada per un home vell, una història sobre el poder de l'erotisme i la realitat de la mort.

Roth ens parla com sempre sense embuts, deixant enrere tabús i prescindint d'eufemismes, encarnat en aquest professor sexagenari atrapat per la passió que li desperta una alumna.






"Ets immortal mentre ets viu."



"Hi ha una noia tan espetarrant que tothom té por d’asseure-s’hi al costat. Hi ha un seient al costat de la noia més guapa del món, i és buit".



"Cau la jaqueta i apareix la brusa. Cau la brusa i apareix la perfecció".

23 de febrer 2008

Inauguració II Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús

Aquest matí ha tingut lloc la inauguració oficial de la II Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús, durant la jornada dedicada a l'exili, a càrrec de l'escriptor Joan Pinyol, de Capellades, que també ha fet la darrera de les presentacions del seu llibre Micromèxics, obra amb què va guanyar el Premi de Narrativa Vila de Puçol 2006. Aquest llibre va nèixer, en gran part, gràcies a la seva relació epistolar amb Pere Calders (quina enveja!) i, de retruc, al seu interès pel país que va acollir durant l'exili l'insigne contista català i que va robar el cor de Pinyol.
Posteriorment, Emigdi Subirats i Josep M. Sàez han presentat el programa previst per commemorar el centenari de l'autor miravetà Roc Llop.

Cal dir que ahir, abans de l'avanç de la programació del Club de Lectura,Òscar Pérez, tècnic de normalització lingüística de Sagunt, ens va il·lustrar amb la conferència Valencians a Tortosa: cultura i escriptura en el primer terç del segle XX. (Algun dia us he d'explicar l'anècdota, una mica d'ultratomba, que ens uneix a l'Òscar Pérez, l'Emigdi i a mi).

Demà, a les 11.00h presentacions de llibres, entre els quals es trobarà el meu trapezista.

Aquest dies aniré posant fotos de la Fira a la meva galeria d'imatges.

Tears and rain, de James Blunt

La música i la veu d'aquest cantant em sedueixen. Espero que també us agradi la cançó que us proposo compartir aquest dissabte. Bon cap de setmana. Me'n vaig a la Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús.

El vertigen del trapezista a la premsa de Tortosa

Ahir divendres, la presmsa de Tortosa ja es va fer ressò de l'entrada a la pista de El vertigen del trapezista, amb una entrevista de Sònia Castelló al Més Ebre i una nota a La veu de l'Ebre.



22 de febrer 2008

El Club de Lectura a la Fira Literària de Jesús

Avui comença la II Fira Literària Joan Cid i Mulet de Jesús i a mi em toca parlar sobre els projectes del Club de Lectura de Tortosa.
Sobre aquest tema no m'he preparat res a fons, llevat dels gairebé quaranta anys que porto com a lector i l'any i escaig que coordino aquest Club. La veritat és que durant aquest darrer any, gràcies al Club de Lectura i al fet d'haver de compartir les experiències amb un grup de gent, m'he llegit de forma més concentrada els llibres que han caigut a les meves mans, amb un intensitat que no recordo des de que era jove, quan intensitat i vida eren sinònims. El fet de compartir sensacions amb altres lectores i lectors et fa viure cada pàgina amb més passió, amb un amor que estic segur que es transmet d'alguna manera i que es converteix amb la millor promoció de la lectura.
El Club de Lectura de Tortosa, ja en aquesta curta vida, ha demostrat ser un èxit, i en la darrera de les reunions la sala de la Biblioteca estava plena de gom a gom de lectors i lectores entusiastes. Espero que les properes trobades siguin també un èxit:
25-02-08 Las ratas, de Miguel Delibes
31-03-08 La pell freda, d'Albert Sánchez Piñol (amb presència de l'autor)
28-04-08 La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda
26-05-08 El curiós incident d'un gos a mitjanit, de Mark Haddon

Cares del món (34)

Aquest divendres la secció Cares del món compta amb una nova col·laboració d'un blog amic. En aquest cas es tracta de Tinc una palla a l'ull que m'envia una divertida i emmascarada foto que sembla presa durant el Carnaval.
Després de Setmana Santa me n'enviarà una altra?

Gràcies a tothom que m'envia imatges per a aquesta secció, i que va pel món mirant les coses amb una altra cara.


21 de febrer 2008

Felicitats petites (32): parèntesi

Anem sempre atrafegats amunt i avall, fent tard, i si mirem el rellotge, encara fem més tard. El món sembla que no pari de girar i sovint sentim la vanitat de creure que la nostra presència és imprescindible. Però tot això és fals.

Per sort, existeixen petits oasis on tot aquest món irreal que ens aclapara no hi té entrada. Un d'aquests llocs màgics, que ens proporciona la Felicitat petita d'aturar el temps, és la barberia.

Quan hi entres, has d'esperar-te un moment, però aquest intant no és tens com a la visita del metge, ni emprenyat com a la cua d'un lloc oficial. Aquí pots fullejar sense pressa les darreres declaracions abans o després d'un partit, i fer un cop d'ull a determinades pàgines plenes de fotos de l'Interviu.

Sovint s'estableix una amable tertúlia que normalment gira al voltant del futbol o de la política municipal, però sense discussions ni mal rotllo, mentre et passen les mans pel cabell i se te'n van els mals de cap.

Qui sap, potser algú hauria de tenir la idea de convertir l'ONU en una gran barberia, i el món giraria millor.

20 de febrer 2008

44è joc literari: imitant Mercè Rodoreda

Ja sé que alguns de vosaltres, de tots els jocs literaris, preferiu els de tipus creatiu. Procuro satisfer-vos un cop al mes, i avui toca. Sempre intento despertar l'escriptor/a que viu al vostre interior i espero que aquesta vegada també participin alumnes de batxillerat com el mes anterior.
La proposta d'avui també gira al voltant de Mercè Rodoreda. El passat 31 de gener vaig posar un post amb el títol"La nova companya d'oficina desperta expectació", en relació amb l'arribada d'una nova fotocopiadora a l'oficina. El 44è joc literari consisteix en fer una nova versió d'aquest post, intentant imaginar com l'hauria escrit Mercè Rodoreda. Cal enviar les propostes a jesusimaite@gmail.com amb el vostre nom i població.
Ja sabeu que participar comporta entrar al sorteig del premi del mes de febrer i que teniu temps fins el 4 de març.

19 de febrer 2008

Ha mort la novel·la?

He visitat el blog L'Atlàntida, que us recomanao, on es vaticina la mort de la novel·la. També hi esteu d'acord vosaltres? Quan es va posar malalta? Ha estat el cor, el col·lesterol, un accident, un assassinat?
La novel·la no és el gènere que practico com a escriptor, però sí que hi navego sovint com a lector, i no crec que estigui en perill de mort, ni tan sols en un estat crític; tot i que, com sempre, les meves opinions no tenen cap autoritat.
És cert que s'ha convertit en un tòpic allò que no tenim temps, que anem molt atrafegats, etc, que ens estem acostumant a no fer gaires esforços, que ho volem tot mastegat i quasi digerit, que el petit format sembla que guanyi adeptes, que la imatge sigui la mestressa de la nostra societat.
Malgrat tot, em sembla que les persones sempre tindrem la necessitat de capbussar-nos en una història aliena, seguir-la paraula a paraula, frase rere frase, sense necessitat d'unes imatges que ja es creen amb prou vitalitat a la nostra ment, la nostra màgica i esponjosa ment.

L'indecís rodar dels anys


Amb aquesta frase comença Monedes o l'indecís rodar dels anys, el conte amb què s'inicia El vertigen del trapezista, i, amb molta diferència, el relat més lllarg de tots els que he escrit, que va obtenir el premi Valldoreix 2004.

Quan menys t'ho esperes, de Nancy Meyers

Fantàstic duel interpretatiu entre els dos veterans protagonistes d'aquest comèdia romàntica: Jack Nicholson i Diane Keaton.
Un solter empedreït que es vanta de no haver-se casat mai i de sortir sempre amb jovenetes passa el cap de setmana a casa de la seva última conquesta, però allí es trobarà amb dues sorpreses: un infart i la mare de la noia. Tots dos fets li canviaran la vida.

N'hi ha que diuen que sóc un expert en dones joves. Potser és perquè he sortit amb elles des de fa més de quaranta anys.

-Algunes persones creuen que el rap és poesia.
-Ah sí? I quantes paraules rimen amb puta?
No és bo dormir a una vora del llit si no hi ha ningú a l'altre costat.

-Què estava fent quan ha patit l'atac?
-Estava discutint amb una dona. Una dona pot produir un dolor així al pit?

18 de febrer 2008

Escola de Lletres de Tarragona

Nova oferta de cursos d'escriptura de l'Escola de Lletres de Tarragona que s'inicien l'1 de març. Fan molt bona pinta. Jo de vosaltres m'hi apuntaria. La matrícula és de l'11 de febrer al 7 de març.

El primer viatge amb el trapezista

El passat dissabte vaig fer una autèntica marató amb El vertigen del trapezista sota el braç, a través del Baix Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ribera d'Ebre, Priorat i Baix Camp, acompanyat tothora dels ametllers en flor i del meu nou amic que no es perdrà cap dels actes del llibre.

He començat el dia desplaçant-me de Tortosa fins a Vall-de-roures on, com sempre, he estat esplèndidament rebut per l'Octavi Serret. A la llibreria ja m'esperaven 7 comandes per a signar i he pogut gaudir del contacte amb molts lectors a qui he dedicat el llibre. És increïble comprovar la força contagiosa d'aquest llibreter.

El petit trapezista arriba a Vall-de-roures


A migdia he anat cap a Cornudella de Montsant on s'ha establert el primer contacte entr el llibre i el meu poble; un contacte emocionant per a mi, així com el plaer de poder regalar exemplars als meus pares, a mon germà i a la colla d'amics de tota la vida que es trobaven en plena calçotada a l'ermita de Sant Joan del Codolar.

El trapezista arriba a Cornudella de Montsant

A la tarda, de tornada, m'he parat a Les Borges del Camp per a trobar-me amb l'Òscar Palazon, l'autèntic trapezista i l'autor del bloc El vertigen del trapezista i a qui li agraeixo un cop més la cessió d'un títol que em va enamorar des del primer moment. Ha estat un plaer poder obsequiar-li amb un altre exemplar. Curiosament, ens trobem al bar Ciurana. Hem parlat de les nostres coses i de futus projectes.

Trobada dels dos trapezistes


Finalment, el petit trapezista i jo ens hem aturat al Pradell per a parlar, intercanviar emocions i tramar futurs projectes, amb el cantautor Jesús Fusté. Hem fet un intercanvi prioratí, literari i musical, i hem tingut l'enorme plaer de rebre com a regal la interpretació al piano, en exclusiva, d'una de les darreres cançons que ha compost, La nit de Sant Llorenç.

Intercanvi musico-literari: Vine amb mi i El vertigen del trapezista

Jesús Fusté al piano

Abans de sortir del Pradell en direcció a Tortosa he tret el CD de Viatge a Itaca que estava escoltant al cotxe i he posat el de Vine amb mi, de Jesús Fusté, que m'ha acompanyat amb els seu piano la resta del viatge.
Es pot demanar més d'un dissabte?

Desdefinicions (43)

Com tots els dilluns, desdeficionem-nos:



llensol. Peca de robar per cobrir un llit solitari.

desenkant. Perdre la fe en les idees d’un famós filòsof alemany.

uni vers. Visió poètica del Cosmos, sovint molt necessària per a poder-hi sobreviure.

atrafegat. Felí domèstic amb massa feina.

17 de febrer 2008

II Fira Literària Joan Cid i Mulet

Els propers 22, 23 i 24 de febrer de 2008, tindrà lloc a Jesús la II Fira Literària Joan Cid i Mulet, coincidint amb la celebració de la XIII Fira de l'Oli.

A la web dedicada a Cid i Mulet hi trobareu el programa d'activitats, que, en resum, és el següent:

Divendres 22 de febrer . LES ESCOLES A LA FIRA.

Durant tot el matí visita d'alumnes als estands de la Fira literària. Tallers a càrrec de Pepa Nogués, directora del CEITTE.

10:30h Realització en directe del programa de ràdio “Lletres Ebrenques “ d’Antena Caro.

12:00h I CONCURS DE TREBALLS DE RECERCA EN L’ÀMBIT LITERARI I DE L’EXILI.

15:00h –17:00h Visita dels alumnes del Ceip Daniel Mangrané a la Fira.
15:30h Conta –contes a la Plaça del Pati de la Immaculada a càrrec de Maribel Alqueza ,de la Biblioteca Marcel.lí Domingo de Tortosa.
16:00h Presentació del llibre infantil de Cinta Arasa:On és el sol,cucafera? editat per Aeditors.
19:00h Conferència:Valencians a Tortosa: cultura i escriptura en el primer terç del segle xx a càrrec d’Óscar Pérez Silvestre, tècnic de l’Ajuntament de Sagunt. En acabar, presentació de la programació prevista del Club de lectura de Tortosa a càrrec del seu coordinador Jesús M. Tibau.

Dissabte 23 de febrer. JORNADA DE L’EXILI.

11:00h Inauguració de la II Fira literària a càrrec de l’escriptor Joan Pinyol de les Capellades (Anoia) autor de la novel.les com Stoikov i Sofia i del recull Micromèxics. L’acte serà amenitzat pels Grallers de Jesús.

12:00h Presentació del centenari del naixement de l’escriptor miravetí Roc Llop. Parlaments a càrrec de David Serrano ,professor de la UOC i especialista en literatura dels camps de concentració nazis i Josep Mª Sàez, regidor de cultura de Miravet.

Diumenge 24 de febrer.LA RENAIXENÇA LITERÀRIA.

11:00h Macropresentació de llibres: Albert Guiu, De la mà de la meva filla; Jesús M. Tibau, El vertigen del trapezista; Francesca Aliern, Trilogia de El pont de la solitud, Sabó Moll i Camins; Josep Igual, Faules mamíferes; Sílvia favà, La vida des del parc; Vicent Pellicer, Guia del Massís del Port; Emigdi Subirats, Joan Cid i Mulet, testimoni catalanista d’una ciutat i d’un temps; Glòria Fandos, Empremta de dona; Emili Bonet, Per un futur sense llàgrimes.

A continuació, Jesús M. Tibau presentarà la propera publicació de textos apareguts al blog de la llibreria Serret de Vall-de-roures, acàrrec de Cossetània Edicions.

Blogs degustació

Una proposta de passejada virtual per la Catosfera.

Cròniques de sota el mugró
Tot és possible
Viure.cat
Nau Argos
Pa sucat amb oli
Això toca

Resultats provisionals del 43è joc literari

El 43è joc literari que vaig proposar dimecres passat està resultant molt entretingut per a mi. Us recordo que només calia enviar a jesusimaite@gmail.com quatre adjectius i quatre verbs per a definir el personatge de La Colometa, de La plaça del diamant.
Fins ara he rebut 23 adjectius i 20 verbs diferents, tot i que ja n'hi ha uns quants que destaquen entre els quals s'estableix una bonica disputa. No dic quins són per a no influir, però em sembla que el resultat final, que faré públic a final de mes, serà molt interessant.
Animeu-vos a participar.

Los renglones torcidos de Dios, de Torcuato Luca de Tena

Una bona lectora em va recomanar insistentment aquest llibre que no m'ha decebut. Alice Gould és ingressada en un sanatori mental per tal de tractar la seva paranoia que l'ha portada aintentar enverinar el seu marit diverses vegades i que la fa creure una investigadora privada en ple seguiment d'un cas. Tota la novel·la ens deixa en la intriga de saber si aquesta paranoia és real o fingida, i en aquest dubte també hi cauran els metges que la tracten, que es veuran seduïts per la personalitat i la intel·ligència de la protagonista.
Però tota aquesta trama només és una excusa per a mostrar-nos el món sòrdid dels sanatoris mentals i la seva cura realitat on, malgrat tot, encara hi és possible la tendresa.

Com sempre, m'agrada extreure'n alguns fragments:

"Mi marido y yo estamos muy compenetrados. Comparftimos sin un mal gesto, desde hace dieciséis años, el tedio que nos producimos."

"Mas ahora comprendía que su definición era exacta: aquello era un museo de horrores, un álbum vivo de esperpentos, un gallinero de excentricidades, pero eran seres humanos: no árboles ni bestias. En algún lugar y un tiempo desconocidos tuvieron unos padres, un hogar y una cuna."
"¿Qué siniestra jerarquía de malignidad se llevaba la palma del horror: la ruina de la inteligencia, de donde mana el conocimiento, o la de la voluntad, donde anidan los afectos?"
"Entre los muchos motivos que, por lo común, alteran el necesarios descanso de los hombres hay dos que destacan sobre los demás: la depresión de un gran fracaso y la exaltación de un gran éxito."

16 de febrer 2008

Res no és mesquí, de Joan Manuel Serrat

Dificilíssima la tasca de triar una cançó de Joan Manuel Serrat, perquè el catàleg d'emocions que ens ha proporcionat el Nano és immens. Malgrat tot, una de les meves preferides, que em posa la carn de gallina cada cop que l'escolto, és Res no és mesquí, la cançó amb què va posar música a un poema de Joan Salvat-Papasseit. Indescriptible.

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi
i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clot
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

15 de febrer 2008

Fer-se de pedra

De vegades dubtem davant dels camis que se'ns obren al pas. Ens sentim insegurs en la tria, ens fa pànic la llibertat; la pitjor de les pors possibles.

Massa tard, comprovarem que aturar-nos ens fa pedra.
Imatge de l'església de Vall-de-roures.
Dedicat a l'Octavi Serret (un que mai s'atura) i el seu poble.

Primera signatura d'exemplars d'El vertigen del trapezista


Els primers exemplars de El vertigen del trapezista encara estan calents i no han arribat a la gran majoria de llibreries; però hi ha una excepció. L'incansable, l'entusiasta, la "fera" Octavi Serret ja ha organitzat una signatura d'exemplars a la seva llibreria de Vall-de-roures per a demà dissabte.

Però encara més: també ofereix la possibilitat de rebre un exemplar dedicat fent la comanda via Internet, com podeu veure al seu blog.

Parlar amb personatges com l'Octavi fan que se t'encomani el seu entusiame.

Cares del món (33)


Aquest divendres arriben a les Cares del món uns auriculars molt alegres. Ves a saber què deuen haver sentit que els fa riure tant; tot i que sabent d'on són, no m'estranya.
Les properes setmanes aniré mostrant algunes de les cares que m'enviu. Gràcies a tothom per pensar en mi.

14 de febrer 2008

La capsa per dins

Ahir us vaig plantejar un relatiu misteri sobre el contingut d'una capsa, que qui segueix habitualment aquest blog ja havia endevinat. És difícil expressar les sensacions que et corren per dins quan entres en contacte per primer cop amb un dels teus llibres. És com una part de tu mateix que s'ha independitzat, que ha pres forma i campa pel seu compte. Et preguntes com li anirà la vida, si qui el tingui entre les mans se l'estimarà una mica.
Aquest és el meu tercer recull de contes, i alguns són molt especials. Bé, alguns no, tots. A El vertigen del trapezista ja es nota de diverses formes la influència del món blocaire que m'ha colpit amb força des del passat mes d'abril. Però d'això ja us n'aniré parlant.

Felicitats petites (31): la màquina del temps

Els més escèptics diuen que les màquines del temps són impossibles, però jo us asseguro que existeixen, sovint al nostre abast, i avui us mostra la imatge d’una d’elles.
Aquestes màquines ens faciliten un viatge ràpid al passat, sense peatges, sense embussaments, sense avaries imprevistes que ens facin perdre els nervis. El seu funcionament és senzill: només cal que ta mare hagi remenat per les golfes de casa i el dia que vas a veure’ls, després de dinar, posi damunt la taula una capsa vella, embolicada en un plàstic perquè no hi entri la pols. Dins hi ha un juguet antic que, abans de sortir de la capsa, gràcies al seu estrany mecanisme, ja t’ha fet viatjar dècades enrere, quan tot just arribaves als mobles, i pots sentir les olors de casa de la teva padrina, i veus el teu dit menut que posava en marxa el mecanisme d’un pallasso.
Si això no és una Felicitat petita

13 de febrer 2008

La capsa


Què hi deu d'haver dins d'aquesta capsa que m'ha arribat avui?

43è joc literari

Els que vau participar al joc de la setmana passada, o els que heu llegit alguna vegada La plaça del diamant, teniu avantatges en aquest 43è joc literari. Tothom coneix el personatge de la Colometa, la protagonista de la més famosa novel·la de Mercè Rodoreda. El joc literari que us proposo avui és molt senzill, per a variar: simplement heu d'enviar-me a jesusimaite@gmail.com (juntament amb el nom i població) els 4 adjectius i els 4 verbs que, en la vostra opinió, li escauen més a aquest personatge.

Quan s'acabi el joc faré un rànquing amb els més repetits i els més originals, que ajudaran a fer una descripció de la nostra Colometa.

D'aquesta manera continuaré amb l'homenatge personal a Mercè Rodoreda durant el mes de febrer ja que, com sabeu, també és protagonista del premi mensual.

Animeu-vos a participar!
La propera setmana us manaré l'anàlisi sintàctic del primer paràgraf de La plaça del diamant (és broma).

12 de febrer 2008

Premi de Narrativa Vila l'Ametlla de Mar

Ja he dit diverses vegades que el títol del meu proper recull de contes, El vertigen del trapezista, que està a punt d'arribar a les llibreries, està extret d'un blog del mateix nom, que de forma entusiasta em va cedir l'Òscar Palazon.
Ara que em trobo a les portes de veure el llibre editat, rebo la bona notícia que l'Òscar ha guanyat el XVIè Premi Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar , amb la seva obra Un rostre que no és meu. El premi comporta l'edició de l'obra, i ja ens hem suggerit mútuament alguna mena d'acte conjunt.
Felicitats, Òscar.

Melinda & Melinda, de Woody Allen

Woody Allen torna a aterrar en aquesta secció De pel·lícula dels dimarts, aquesta vegada amb un film de 2004 on va intentar combinar el drama i la comèdia en dues versions d'una mateixa història. Tot i que Woody no interpreta cap paper en aquesta, és fàcilment identificable en cadascuna de les seves interpretacions a l'actor que s'encarrega de "substituir-lo". Com sempre, no és gens difícil destacar uns quants fragments:


-Són llàgrimes d'alegria o de tristesa?
-No són el mateix?


-Quin exercici fas tu?
- Jocs de taula. I algun atac d'ansietat de tant en tant.


-No faràs el paper; volen algú amb nom.
-Jo en tinc de nom, en porto un al carnet d'identitat.


-Només vull voler viure.

-Jo vull que m'encinerin.
-Ara o un cop mort?

La vida és curta i sense sentit. L'únic que li'n dóna és el que pots tocar o el que et toca.

11 de febrer 2008

Una postal de conte

Ja he dit diverses vegades que iniciar el blog m’ha permès conèixer moltes persones (de forma virtual i real) i viure emocions i anècdotes que, de vegades, semblen irreals. Avui us explicaré un d’aquests casos que semblen l’argument d’un conte, però no ho són.
Fa uns mesos, David Ferré, es va posar en contacte amb mi ja que ell és descendent del meu poble, Cornudella de Montsant, i li va cridar l’atenció visitar el meu blog i començar a llegir els meus llibres, on el poble sovint apareix com a decorat de fons. Fins aquí tot bastant normal, però la cosa es va posar més interessant setmanes després.

En un altre correu m’informa que, atès el seu interès per tot allò relacionat amb Cornudella, es dedicava a col·leccionar-ne imatges. En una web de subhastes havia comprat una postal antiga del poble, la que podeu veure a la imatge, i en arribar-li a casa va veure que estava signada per dues persones que jo potser coneixia: Joan Tibau i Genília Tarragó. Els meus pares!

Ja us podeu imaginar l’emoció de la troballa i l’enorme casualitat. David em va enviar escanejat el text de la postal, en el qual mons pares felicitaven el Nadal a uns destinataris desconeguts, ja que la postal devia anar dins d’un sobre. Els meus pares no recorden a qui la devien enviar, ja que la postal és molt antiga i, amb quasi tota seguretat, anterior al naixement del meu germà i del meu, ja que llavors sempre érem nosaltres qui escrivíem les felicitacions o, almenys, ens incloïen al remitent.
Com veieu, encara ens queda per descobrir una part del viatge d’aquesta postal. Qui sap, potser la història continuarà.

Desdefinicions (42)

Nou dilluns i noves Desdefinicions, aquestes paraules entremaliades que se m'apareixen a qualsevol lloc i que m'obliguen a anar sempre amb un bolígraf per a poder anotar-les.

tita-ni. Nom amb què es coneix familiarment el membre viril, especialment quan és apreciat per la seva duresa.

gerra. Atuell gran de terrissa que es torna guerrera si es beu una "u".
intearrogant. Signe d’interrogació que mira amb orgull i altivesa.

incepsible. Vinya incapaç de sentir les emocions que emanen del seu fruit.

Aquesta setmana també tenim l'aportació d'un altre blocaire que s'afegeix a aquesta malaltia. La proposta ens ve de l'Òscar Palazon:

siouxiuejar. Fer l'indi en veu baixa.

10 de febrer 2008

Blogs degustació

Una altra proposta de passeig per la Catosfera:

L’altra cara de la Lluna
La iaia té caspa
Malerudeveuret: participeu de les històries veïnals
Ara mateix
El cafè d'en Litus

Frankenstein, de Mary Shelley

Frankenstein és probablement un dels personatges literaris més coneguts i populars, gràcies en gran part al cinema. Aquest coneixement que suposem tenir de personatges com Frankenstein, Dràcula, Alícia o Gulliver, per exemple, sovint ens fa creure que no ens cal llegir l'obra original, ja que ens sabem la història de memòria. Greu error. Les versions cinematogràfiques i el coneixement popular d'aquests personatges sempre ens arriba distorsionat, modificat, fins i tot enriquit, si voleu, però això no hauria de fer altra cosa que motivar-nos més a la lectura original.


Frankenstein és un d'aquests casos. Us recomano la seva lectura ja que descobrireu uns personatges que us semblaran nous, desconeguts, tant per part del creador, el doctor Frankenstein, com de la seva criatura. Aquest ésser que sempre ens han presentat com un monstre, se'ns presenta al llibre ple de bondat en un principi, tot i que l'aïllament i el rebuig a què es veu forçat el tornen violent. Mary Shelley dota el personatge de capacitat d'aprenentage, d'emocions, d'amor i d'un odi sense límits cap al seu creador, fetn de la venjança el motiu de la seva vida. La novel·la ens planteja reflexions vitals, humanes i divines, que no ens deixaran indiferents.

09 de febrer 2008

Solucions i guanyadors jocs literaris de gener

Un cop acabat el termini per a participar als jocs literaris del mes de gener i fet el sorteig, ja us puc dir les solucions, per si teníeu algun dubte:
37è joc literari: Societat limitada, de Ferran Torrent
38è joc literari: La gran novel·la sobre Barcelona, de Sergi Pàmies
39è joc literari:totes les proposes del joc creatiu són vàlides
40è joc literari:Manuel de Pedrolo
41è joc literari: Alícia la país de les meravelles, de Lewis Carroll
Els guanyadors dels premis han estat:
Un exemplar del Diccionari de la Llengua Catalana: Josep Santacreu, d'Esplugues de Llobregat.
Lot de llibres d'Accent Editorial: Josep Maria Sansalvador, de Sarrià de Ter.
Permeteu que manifesti la meva satisfacció que un dels premis hagi recaigut a Josep Maria Sansalvador, ja que és el participant que ha jugat més vegades (35 de 41), totes elles consecutives des del moment que va descobrir el meu blog. Ell és el millor exemple d'una bona colla de visitants que s'han fet assidus a aquesta iniciativa i que, afortunadament, va creixent setmana rere setmana. En tots vosaltres recau l'èxit d'aquesta iniciativa.

Postres de músic continua viu

Arriba una nova recomanació de Postres de músic, aquest cop des de Terra de llibres. Això demostra el poder de la blogosfera per a donar a conèixer un llibre, una idea, un sentiment.
Moltes gràcies.

Time after time, per Eva Cassidy

Brian, un assidu visitant del blog, em va recomanar fa mesos la cançó Time after time, interpretada per Eva Cassidy, una cantant de jazz i soul que va morir massa jove l'any 1996. Li agraeixo la recomanació que vull compartir amb tots vosaltres, ja que és un plaer deixar-se portar per la seva veu.


Premi Arte y pico

Aquest blog ha rebut de part de Nausica, En companyia, Llunàtic, Antaviana , Més llibres, més lliures, L'embruix, Cabaret de paraules i Generació, el Premi Arte y Pico, creat per Eseya. Exhibeixo aquest reconeixement amb satisfacció i agraïment a qui me l'ha atorgat.

Les regles d'aquest premi són:

- Cal triar cinc blocs que es consideri que són mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat bloguera, sense tenir en compte el seu idioma.

- Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l'enllaç al seu bloc per tal que tots el puguin visitar.

- Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat el premi.

- Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Arte y pico per tal que tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.

- Exhibir aquestes regles.

Aquests són els cinc blogs als quals atorgo el premi, tot i que en podrien ser molts més:


Té la mà Maria

Malerudeveuret
La Marfanta
Ara mateix
El blog de l'Albert Torrents



08 de febrer 2008

Resignats a la pluja

De vegades cal resignarse; no podem evitar que la plugi caigui i mullar-se no és tan greu. Un cop assumida la mullena, podem començar a fruir del paisatge banyat, dels colors avivats, d'una certa relativització dels problemes.
No cal córrer, és inútil, perquè al revolt que tenim al davant en segueix un altre, i les teulades del poble veí ja s'albiren a l'horitzó.
Badem tant que no ens adonem que la solució és al nostre darrere, en forma d'un paraigües que crèiem perdut; però no importa.

Cares del món (32)

Una més d'aquestes Cares del món m'arriba via correu electrònic (aquest mitjà que cada dia em prepara sorpreses i regals), juntament amb aquest text:

"Hola Jesús,
Era tard. estava molt cansada de tot el dia i he decidit entrar a la botiga a comprar menjar cuinat. Esperava la tanda. De sobte una cara em mirava. He pensat que si fossis tu l'hauries retratat pel blog. Jo no he gosat dir que em deixessin fer una foto i he comprat l'hamburguesa que em mirava amb cara de babau. A casa no ens agraden les hamburgueses però no m'hi he pogut resistit. Si més no, després del llarg dia, m'ha fet somriure amb la mateixa cara de babau que ella."

El que no sé és el gust d'aquesta "cara de babau", si finalment han gosat menjar-la a casa de la Montserrat. Moltes gràcies pel regal de la foto i, especialment, pel regal de pensar en mi.

07 de febrer 2008

Els Postres de músic d'un rellotger

És indescriptible l'alegria que m'emporto cada vegada que algú m'obsequia amb algun comentari sobre els meus contes. Avui he rebut un nou regal d'aquesta mena de mans de Jaume Puig i el seu blog Nau Argos , en forma de comentari de Postres de músic. He trobat molt interessant com ha centrat gran part de l'anàlisi en el tractament del temps en els meus contes, fins al punt d'anomenar-me rellotger. M'ha fet molta gràcia.

Aquest comentari i altres que han aparegut recentment demostren l'encert que vaig tenir d'iniciar aquest blog amb la primera intenció de promocionar la meva tasca d'escriptor, ja que ha recuperat el meu llibre d'alguna lleixa oblidada d'alguna llibreria. Sempre ho he dit això, que la meva primera motivació en crear un blog era promocionar-me com a escriptor, i també he dit sempre que aquesta eina es va transformar de seguida, no en una eina per a promocionar-me, sinó en un dels principals objectius de la meva tasca. Com vaig dir a les Jornades sobre la Catosfera, vaig comprar un martell per a penjar un quadre, i he acabat penjant el martell.

Algú potser s'escandalitzarà, o trobarà immoral o poc correcte utilitzar el blog com a promoció personal. Jo sóc un escriptor desconegut, que no apareix en cap llista, ni compta amb grans campanyes de màrqueting pagades per la seva editorial, ni rep el ressò mediàtic de cap mitjà de premsa, i que intenta desenvolupar la seva tasca en la llengua materna, una llengua minoritària que dificultarà la seva difusió a grans mercats. Jo, aquest escriptor, disposo d'aquest blog, el meu, com a petit, i pràcticament únic, altaveu de les meves activitats, i trobo un preu massa car haver de renunciar-hi. Evidentment, si em limités a parlar de mi contínuament, els visitants (i sobretot jo mateix) s'avorririen i fugirien d'aquest racó dalt del món, ja que hi ha altres coses molt més interessants a la blogosfera i tots tenim la llibertat de decidir. Per a mi és un plaer i un joc continu inventar-me Desdefinicions cada setmana, i buscar Cares del món sorprenents, i enginyar-me jocs literaris per fer-vos pensar o motivar-vos a escriure, i reflexionar en veu alta, i escriure sensacions, i, de tant en tant, parlar dels meus llibres.

Per tot això, gràcies a tots i a totes les visitants.

Felicitats petites (30): granets de magrana


Les Felicitats petites són com granets de magrana que per separat semblen més aviat poca cosa, indignes de tenir-se en compte, però que en conjunt formen un fruit deliciós i bell.

Fa mesos hem descobert a casa que els granets de magrana són un bon ingredient a les amanides. Destaca el seu roig sobre el fons verd de l'enciam, esquitxen d'alegria el plat i en cada un dels mossos notes com esclaten a la boca petites gotes de dolçor.

Val la pena acompanyar cadascun dels nostres dies amb un granet de magrana.

06 de febrer 2008

42è joc literari: buscant a Mercè Rodoreda


Els jocs literaris del mes de febrer comencen fort amb un merescut homentage a l'escriptora Mercè Rodoreda, aprofitany que ens trobem a l'any del seu centenari. Per a aquesta ocasió he preparat un joc molt especial, amb la valuosa col·laboració d'una seixantena de blocaires.

Instruccions:

1. Entre els seixanta blogs que hi ha a continuació he repartit 16 fragments autèntics de La plaça del diamant, i 44 falsos de la meva creació.

2. El joc consistirà en trobar un mínim de 6 fragments autèntics. Qui ho aconsegueixi obtindrà 1 punt per al sorteig mensual dels premis que, aquest mes de febrer, tal com explico al post anterior, es tracta d'una col·lecció de llibres sobre l'autora.

3. Qui tingui més ganes de buscar entre els blogs col·laboradors i trobi més fragments, obtindrà més punts. D'aquesta manera, els punts que repartiré són els següents:
6 fragments encertats ... 1 punt
11 fragments encertats ... 2 punts
16 fragments encertats... 3 punts
4. Només donaré dues oportunitats a cada participant. Quan m'envieu les vostres solucions, us diré quins fragments heu encertat i us donaré una segona oportunitat per a encertar la resta. Si teniu qualsevol dubte, consulteu-me.

5. Cal enviar les respostes, amb el nom i població, a jesusimaite@gmail.com , indicant una d'aquestes tres opcions:
a) el blog on s'ha trobar el fragment,
b) copiar el fragment autèntic,
c) indicar el número de referència que precedeix cada fragment.

Ja sé que sembla una feina dura, però prometo que els propers jocs seran més fàcils. Ànim; trobar fragments de Mercè Rodoreda val l'esforç.

Gràcies a tots els blogs col·laboradors que us detallo i que incorporaran la seva participació entre la nit del dia 5 de febrer i el matí del dia 6 de febrer. Busqueu la referència al 42è joc literari.
A última hora 2 blogs no han pogut posar la seva participació, però no passa res, ja que no contenien fragments autèntics.

05 de febrer 2008

Premis jocs literaris de febrer

Demà comencen els jocs literaris del mes de febrer amb un de molt especial en homenatge a Mercè Rodoreda i amb el qual col·laboraran 60 blogs a qui agraeixo la seva entusiasta participació i entre els quals he repartit alguns fragments de La plaça del diamant que caldrà trobar.
Però Mercè Rodoreda serà protagonista de tot el mes de febrer, afegint-nos així a les activitats commemoratives del seu centenari, ja que el premi que sortejaré entre tothom que participi als quatre jocs del mes serà un lot de set llibres obsequi de la Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans, composta per:


Col·leció Arxiu Mercè Rodoreda:

La Mort i la primavera
Primeres novel·les / Mercè Rodoreda ; a cura de Roser Porta (Volum I)
Primeres novel·les / Mercè Rodoreda ; a cura de Roser Porta (Volum II)
Un Cafè i altres narracions / Mercè Rodoreda ; a cura de Carme Arnau ; amb il·lustracions d'Avel·lí Artís-Gener «Tísner»


Col·lecció Biblioteca Mercè Rodoreda:


Mercè Rodoreda i l'humor (1931-1936) : les primeres novel·les, el periodisme i Polèmica , de Roser Porta
Mercè Rodoreda : una bibliografia crítica : 1963-2001, per Maria Isidre Mencos
Memòria i ficció en l'obra de Mercè Rodoreda , de Carme Arnau


El termini per a participar als jocs literaris del mes de febrer serà el 4 de març. Com més participeu, més opcions tindreu de guanyar el premi i, a més, regalaré punts extres a qui encerti tots els jocs del mes.



L'aigua que corre riu avall


L'aigua que corre riu avall enyora la sal del mar?

De pel·lícula: L'últim samurai

Pel·lícula de 2003, dirigida per Edward Zwick i protagonitzada per Tom Cruise i Ken Watanabe. El capità Nathan Algren és un soldat nordamericà desfet pels horrors de les guerres que ha viscut, especialment per la masacre que ell mateix va protagonitzar contra els indis. El destí de soldat el porta al Japó, contractat pel primer ministre per a acabar amb la rebel·lió de Katsu-moto, l'últim samurai. El capità acabarà lluitant al costat dels samurais, amb qui retrobarà la pau d'esperit i comprovarà que hi ha una altra manera d'entendre la vida.

Vol que mati japonesos; mataré japonesos. Vol que mati els enemics dels japonesos; mataré els enemics dels japonesos; per 500 dòlars al mes mataré a qui em demani. Però cal que tingui això present: a vostè el mataria per res.

La vastitud del mar ofereix cert consol; no hi ha passat, no hi ha futur.

No tem la mort i de vegades la desitja. Això li passa als homes que han vist el qie nosaltres hem vist. Després arribo a aquest indret dels meus avantpassats i faig memòria com les flors, sota el seu alè.
(Dirigint-se a l'emperador)
-Sou un déu vivent; feu el que cregueu just.
-Sóc un déu vivient, si faig el que ells consideren correcte.


04 de febrer 2008

Dimecres, joc especial de Mercè Rodoreda


Aquest dimecres, 6 de febrer, tinc el plaer de comptar amb la col·laboració de seixanta blogs, gràcies als quals he pogut tirar endavant un joc especial en homenatge a Mercè Rodoreda. Confio en la vostra participació.


Demà, dia 5 de febrer, s'acaba el termini per a participar als jocs del mes de gener. Ànim, que encara queda temps.

El meu Ebrebloc

El passat 1 i 2 de febrer va tenir lloc l'Ebrebloc, la segona trobada de blocaires ebrencs, a Tortosa i Roquetes. Podreu trobar més informació a Blocaires de l'Ebre i a molts altres blogs.

L'Ebrebloc va començar el divendres a la Biblioteca Marcel·lí Domingo.

Primer acte: presentació i inauguració oficial, amb Carme Pla, Emili Lehmann, Pere Panisello, Jordi Bosch, Andreu Martí i Genoveva Margalef.


Segon acte: taula redona Els blocs en l'àmbit de l'educació, moderada per Marià Cano, amb la participació de Jordi Perales, Artur Tallada, Dora Cervelló, i Àngel Ismael. L'amena moderació de Marià Cano i l'anar i tornar dels micròfons d'un costat a l'altre de la taula van fer entretinguda la tertúlia, a més dels comentaris interessants dels ponents. Ens va quedar clar que el món dels blogs i les noves tecnologies obren un ventall de possibilitats molt gran al món de l'educació, tot i que és possible que la majoria dels centres no disposin dels mitjans necessaris i vagin sempre una passa enrera, com sempre.La tertúlia va continuar després amb la boca plena d'un exquisit pica-pica (per primer cop vaig prova un pastisset de taronja) i em desvirtualitzo amb uns quants blocaires.


L'endemà dissabte, a la Biblioteca de Roquetes, em perdo el taller de podcast, però arribo a temps de l'esmorzar i de continuar desvirtualitzant-me.

Després, Dani Gil ens fa una radiografia de l'estat de l'Ebresfera que en un any ha passat de 101 a 287 membres, concentrats principalment a Tortosa, 105 (Emigi em reivindica a l'orella que en aquesta dada s'inclou l'activitsa poble de Campredó), Amposta, 34 i Flix, 30. Cal fer un esforç per extendre l'Ebresfera a la Terra Alta.
A continuació, Marc Vidal, promotor de la trobada de la Catosfera, ens explica, entre altres coses, com va anar aquesta trobada a Granollers i les seves sensacions. El seu entusiasme i empenta s'encomanen. Opina que els blogs aconsegeuixen que la gent sigui més sociable i que tingui ganes de col·laborar en projectes. L'usuari del blog és sobirà, agafa el món que l'envolta i utilitza la tecnologia com a altaveu de la seva opinió al món. Ens trobem en el moment comunicatiu més gran de la història.

Per a acabar, la taula Polítics amb blocs o blocs de polítics? , moderada per Sílvia Tejedor, amb Joan Sabaté, Francesc Sancho, Jaume Forcadell i Pere Muñoz. Durant la tertúli es planteja l'existència de directrius de partit que, d'una manera o altra, poden influir en els comentaris que expressen els polítics als seus blogs. Sancho té ganes de ser polèmic i, entre altres coses, ens comunica la seva sensació que el Parlament, quan els diputats es troben a l'interior, levita, i que necessita tocar més de peus a terra. Forcadell fa una bona proposta: crear un blog conjunt.


Finalment, Francesc Gas, alcalde de Roquetes fa l'acte de cloenda i anem a dinar. Alguns, els més marxosos, es quedaran al Beers & Blocs però això, si volen, ho hauran d'explicar ells.


Més informació sobre l'Ebrebloc a la xarxa:

El basar de les espècies
Mireia
El bloc de Carme Pla
Jesús Ferré
De Roquetes vins... a Tortosa baixo
Bauen blog